De vegades m'assola, la tristesa i els ulls humits, ahir va ser un dia d'aquests, treure tot el mal de dintre no m'és fàcil, llavors m'aïllo en mi mateix tot el possible , toca fugir del mon , per sort a la feina tinc un pati del darrere, ahir li calia una bona escombrada i a la fi era fugir.... Crec que de vegades soc un covard i es que enfrenar-se al dolor i tristesa es tan difícil de vegades.
Vosaltres també fugiu?
AVUI DIMECRES TAMPOC ES UN BON DIA
TINC BOIRES I NO ACABO DE VEURE CAP RAIG DE LLUM.
Una cançó que es tot un clàssic , crec que us agradara.
Una cançó que es tot un clàssic , crec que us agradara.
clar que si..tots fugim de vegades!!
ResponEliminael pitjor es no tenir pati de radera..o no trovar l'escombra
de vegades quan em sento aixis, com tu ahir...s'em fa dificil veure les coses amb la claretat habitual...tot s'em distorsiona i aixo encara enpitjora les coses.
millor no entrar en aquesta espiral...
osigui que..rentat la cara, pren un cafe i espabilem!!
ajudaria en algo un peto??
t'el deixo igualemnt...
vinga, endevant!!
un peto de sargantana ;-)
benvingut al club dels fugitius
ResponEliminaQui, en un moment o altra, no ha volgut fugir... Però tot passa i els núvols també.
ResponEliminaT'envio una abraçada forta i uns petons!
PS ah! I si necessites res, xiula! :-)
Striper
ResponEliminamoments baixos en tenim tots, uns mes que altres, no tot son flors i violas en aquet mon.
L'escombra pot ser una bona solucio...momentanea, pero de vegades cal pasar l'escombra per dintre, treure tot els racons, espolsar els mals esperits i fil i a l'agulla, començar de nou, no ni ha un altre!!!!.
Jo quand estic aixi em fico a la cuina i experimento.....ja et pots imaginar tot lo que estic descobrint ara mateix, jajajajaja.
molts de petons i ánims rei, i ja saps si et cal, truca i parlem
Aquí tienes un poquito de luz aunque sea de gas
ResponEliminaUn abrazo
El raig está si el deixas entrar!!
ResponEliminaPetons i anim!!
Es clar Joan, això ens passa a tots...
ResponEliminaEsta be que tinguis un pati que escombrar i estiguis a l'aire lliure, és un bon lloc per esparcir la boira...
Ànims que això segur que passa rapid!!!
Petonets
Espero que encuentres esa luz, de momento te dejo una sonrisa mía..y un saquito de besos dulces..
ResponEliminaFixa't! Jo també escombro quan vull acotar el cap... (i el cor)
ResponEliminaJo quan m'aïllo m'agrada estar amb silenci...
ResponEliminaLa boira sol esvaïr-se!
una abraçada de dimecres!
Voler fugir no és la solució, però a tots ens passa. Que no et duri massa, que no et quedarà gaire per escombrar.
ResponEliminaDoncs ho he fet moltes vegades, els motius son varis, i crec en la necessitat de fer-ho quan ho creus que ho has de fer. Necessitem el nostre espai, sempre, ens fa créixer.
ResponEliminaVinga, va,...demà segur que et sents millor!! Però, si avui has necessitat fugir tu fuig!
ResponEliminaQuina cançò més maca, feia molt temps que no l'escoltava, sempre m'ha agradat i sí, sobretot i especialment quan tens aquests dies... Una abraçada!
tots ho necessitem de tant en tant, tot i que la sortida es trobi dins nostre
ResponEliminafugir ... bé, sí, davant d'un grup de dones sense depilar !!! ... salut
ResponEliminafugir? lamentablement sempre em trobo... ni vaig terra puc anar.
ResponEliminaVine cap aquí, que t'axuxo...
ResponElimina:)
Petonets de reviscolar.
i tant, jo tb necessito fugir, però tot i així, el dolor i la tristesa segueixen dins. Però necessito aïllar-me una estona, això em dóna certa calma. Una abraçada!
ResponEliminahola Joan!
ResponEliminaavui vaig molt tard però per quan et despertis, 2 coses:
1. avui t'enviaré per mail el meu regal del 2º aniversari i si t'agrada el pots penjar al teu post-
2. no és el retrat, ja t'avisaré quan estigui.
Per últim: jo també he fugit i ho faig molts cops, però acostumo a fer-ho com alternativa al dolor, un cop he analitzat mentalment els fets que m'han provocat la situació.... bueno, bona nit
Moltes gracies moltes a tots per animarme i passar per aqui.
ResponEliminafugir? si, i tant però al cap i a la fi et tornes a trobar amb el teu destí, amb tu mateix, així que com mes aviat enfrontem les situacions i intentem posar-hi remei, millor. Es quelcom que millor fer-ho mica en mica, tot de cop fora impossible. Necessitem temps tot i que no es vo acostumar-se a aquests estats d'ànim...
ResponEliminamenta fresca;
ResponEliminaNo millor npo acostumar.se , pero diuen allo de rodar y rodar..
Tots fugim d´una cosa o l´altra!
ResponEliminaAra mateix acabo d´enviar al Manel a casa seva perq han tingut unes paraules per telèfon molt desagradables. El Manel estava plorant i li he dit q anés a veure´ls i plantés cara que ja té una edat i no tenen pq trucar-lo i dir-li tot el que li han dit... D´això ja fa una hora i mitja.
Escombra però no FUMIS!!!!!
Jo vvvaig necessitar ajudar professional i fàrmacs si et serveix de consol!