divendres, 8 de maig del 2009

POST EXPRES; PENSAMENTS.......



De vegades no ho puc evitar, en el fons soc com un nen.
Un nen bo .....


Si ja ho se estic a la feina encara , però de vegades el pensament marxa a un altre lloc, i ara no em digueu que a vosaltres no........
Per que no m'ho creure.


a

26 comentaris:

  1. USD8 de maig del 2009, a les 12:27

    ets una mica entremaliat, però tendre

    ResponElimina
  2. estrip8 de maig del 2009, a les 12:41

    hem de ser professionals! això no pot ser!

    ResponElimina
  3. Juan Duque Oliva8 de maig del 2009, a les 13:20

    Mi pensamiento si que no se está quieto nunca

    Besos

    ResponElimina
  4. Jesús M. Tibau8 de maig del 2009, a les 14:05

    ser un nen encara a la teva edat, no té preu. Felicitats

    ResponElimina
  5. rosalia8 de maig del 2009, a les 14:08

    A mi se m'en va sovint, acabo de sortir del jutjat, amb hora i mitja de retard. Qué més placenter que deixar volar la imaginació? creus que amb la toga, algú se n'haurat donat dels meus mals pensaments? semblava serieta i tot, sort que no hi han escaners per veure el que pensem!

    ResponElimina
  6. Carme Rosanas8 de maig del 2009, a les 14:28

    Un nen... d'aquells que li costa de concentrar-se en la feina del cole? ;)

    ResponElimina
  7. Anna8 de maig del 2009, a les 14:56

    hehehe, un nen bo?? :) el pensament ens juga males passades a vegades..

    ResponElimina
  8. lisebe8 de maig del 2009, a les 16:05

    I tant que es bo ser un nen.. i si es gran millor encara....

    Es clar que moltes vegades hi pensem amb aquelles coses que...
    ens fan desconcentrar... però es que es tant bo!!!.... oi??

    Petons guapo i bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  9. Garbí248 de maig del 2009, a les 16:52

    I es que es dificil de no mirar en aquesta epoca que tot es va destapant , entre el que veiem i el que ens imaginem montem una imatge fantastica

    ResponElimina
  10. Joana8 de maig del 2009, a les 19:42

    Jo sempre estic a la lluna de valència!

    ResponElimina
  11. Thera8 de maig del 2009, a les 20:18

    Les entremeliadures de tant en tant estan bé, encara que només siguin de pensament!

    ResponElimina
  12. Cèlia8 de maig del 2009, a les 20:58

    ai, ai, ai! nen? vols dir? he, he, he!

    ResponElimina
  13. Anònim8 de maig del 2009, a les 21:04

    bonissima l'última foto...

    ResponElimina
  14. Amylois8 de maig del 2009, a les 21:22

    jejejeje

    ResponElimina
  15. Violeta8 de maig del 2009, a les 21:41

    Jo no t'ho dic...jajaja...!!! O sigui que no cal que no t'ho creguis.

    Petonets evasius.

    ResponElimina
  16. robadestiu8 de maig del 2009, a les 21:58

    a la feina, sovint el que costa és que el pensament es quedi allí mateix! Fer volar els pensaments és fantàstic :-)

    ResponElimina
  17. mossèn8 de maig del 2009, a les 22:45

    pos no !!! ... palabrita del niño jesús !!! ... salut

    ResponElimina
  18. sargantana8 de maig del 2009, a les 23:22

    no penso dir res sense la presencia del meu advocat
    jajajajajja
    bona nirtttttttttttttttttttttt

    ResponElimina
  19. Mallerenga9 de maig del 2009, a les 0:00

    El que costa més és que el pensament torni a la feina...

    ResponElimina
  20. Les Coses són com Som9 de maig del 2009, a les 9:39

    doncs sí, sempre em marxa el cap pensant amb altres coses. Però a vegades la canalla m'absorveix tant que no tinc gaire temps per pensar-hi. Diuen que la ment humana és complexa no?

    ResponElimina
  21. Faune9 de maig del 2009, a les 12:35

    Jejeje clar que viatja el pensament en la feina cap a altres llocs... com eixe bosc a on habiten nimfetes de cul sensual com eixa que es veu entre fulles rogenques; que meravella! m'encanta eixa imatge.

    ResponElimina
  22. pluja9 de maig del 2009, a les 13:47

    Ufff el pensament! una gran arma de doble fil! Té un poder absolut que ben canalitzat pot ser molt gratificant però desbordat et pot dur més d'un mal de cap!!

    ResponElimina
  23. rits9 de maig del 2009, a les 21:21

    de tant en tant s'ha de desconnectar i marxar,... és inevitable!!!

    i si, tots sóm sovint com nens!!! i que no ho perdem!!!

    ResponElimina
  24. Unknown9 de maig del 2009, a les 23:05

    Jajajajaja! no jo no t´ho nego!

    ResponElimina
  25. Hada Isol ♥10 de maig del 2009, a les 2:14

    Hermosas están tus rosas Joan se nota con cuanto amor las cuidas,la de color salmón me encanta por los pétalos que tiene,todas son bellas gracias por compartirlas.
    Sobre este post,y si! es inevitable,la mente vuela! al menos la mía ,soy muy soñadora!
    te dejo un abrazo! bon cap de setmana!petonets!

    ResponElimina
  26. Striper10 de maig del 2009, a les 7:15

    Gracies a totes i tots per els vostres comentaris us volia contestar un a un però se'm marxava el pensament capa “ El monte de venus” i em des concentro totalment.

    ResponElimina