Diumenge passejant la Lluna la vaig trobar.
Em va venir al cap el poema de En Joan Maragall, poso un fragment.
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor
I de retruc aquest altre poema també de Joan Maragall, que a EGB( primària) algun Mestre ens va fer aprendre i recitar.
"LA VACA CEGA"
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Vosaltres recordeu, cançons, poemes, de l'escola?
lamentablement, són en castellà
ResponEliminajo recordo alguns poemes en català que he après després de l'escola, però com el tibau, els que recordo de l'escola són en castellà!
ResponEliminaDoncs la majoria són en castellà, però jo també havia après la vaca cega... no la recordo sencera, ja, però si un bon tros. La de la ginesta sí! és més fàcil i curta.
ResponEliminaDoncs la majoria són en castellà, però jo també havia après la vaca cega... no la recordo sencera, ja, però si un bon tros. La de la ginesta sí! és més fàcil i curta.
ResponEliminaEl de la ginesta ens el varem aprendre a escola. Malgrat l'edat que tinc (47) vaig poder anar a una escola catalana, on vaig poder aprendre a llegir i a escriure en català i els poemes i cançons que apreníem, majoritàriament, éren e català.
ResponEliminajajaj. jo em recordo d'una cançó que cantavem i era així igual la coneixes:
ResponElimina"las nenas macas al d'matí
s'alcen i regan ,s'alcen i regan
las nenas al d'matí s'alcen i regan el seu jardí..
Jo també rego el meu hortet
faves i pessols, faves i pessols
jo també rego el meu hortet..
faves i pessols i julivert.
Julivert meu com t'has quedat
sense cap fulla sense cap fulla
julivert meu com t'has quedat sense cap fulla i el cap pelat.."
Quan eran petits els meus nebots els hi cantava..jajaj son d'aquestes cançóns que no s'obliden mai..
Qu et sembla tenim una edat..!!
Petons guapo!!
Ui tant que m'enrecordo de moltes cançons infantils i poemes de l'escola. Fins i tot actualment les canto! jejeej..
ResponEliminaBueno, ya que no os interesan en castellano...
ResponEliminaEls meus també són en castellà.
ResponEliminaUi, sí, ens ha vingut al cap Maragall a tots dos. Per cert, coneixes la "Vaca suïssa", de Pere Quart?
VACA SUÏSSA
Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.
Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.
Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
PERE QUART, Bestiari (1937)
JO recordo un que no se de qui es....
ResponEliminaRecordo això...
Poques paraules manquen
de les paraules en calma...
No era així exactament, pero no recordo de on va sortir aquest record..
He intentat trobar-ho sense sort...
Qui sap! no ho se...
;)
La vaca cega,ès precios.
ResponEliminaês una mostra de la riquesa de la nostra llengua.
Quin misteri el post de demà!!! jejjeje
ResponEliminaMmmmmmmm ays ara només m´ha vingut al cap el Sol, Solet!!!
Petonets
recordo alguns versos de Nadal i també nadales :)
ResponEliminaCrec que no ens van fer aprendre cap poema ni en català de memòria ni en castellà. Clar que jo vaig fer ciències.
Sí vam aprendre les capitals de tots els països del món, i no recordo totes. A part d'Àfrica han canviat, dels països de l'Est també
Moltes (gairebé totes eren en castellà) però curiosament també en recordo una de Maragall, la que parla de l'ametller florit. Me la sé de memòria i encara quan a mig febrer es produeix el miracle em ve al cap. Un petó.
ResponEliminacom ho dius això ??? ... "la vaig trobar" o "me la vaig trobar" ??? ... salut
ResponEliminaJesús M. Tibau :
ResponEliminaJo també recordo en castellà i en francès
kika,
Temps enrere aprendre en Català res de res..
Carme;
La vaca cega devia ser un clàssic.
Sara Maria;
Doncs va ser tota una sort. lo de l'escola Catalana.
Lisebe :
Jo aquesta canço sempre li he trobat certa doble intencio.
_MeiA_;
Cantar els mals espanta.
Luz de Gas RadioBlog;
Quien te ha dicho que no.
Novesflors ;
Doncs no coneixia aquest poema.
Mon ;
Potser un dia completaràs el record ja passa això.
Nuria (fenix),
Si que es precios.
LlunA
..... vine a veure que tinc fred.
Khalina ;
Jo en castella recordo Espronceda;
“Con diez cañones por banda, viento en popa, a toda vela, no corta el mar, sino vuela ... cien naciones a mis pies. Que es mi barco mi tesoro, ... “
fada ;
Aquest `poema que dius crec que el te posat a la seva tomba.
Mossèn;
Doncs un tros mes enllà em van venir ganes de pitjar , la vaig busca i la vaig trobar una pastoreta que passava amb el ramat me la va veure i tota bocabadada va venir i em va..
Per a donar-li una abraçada
ResponEliminahe pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
. . . . . .
Me'n recordo com si fos ara de quan la vaig tenir de memoritzar amb les classes de català de l'escola amb un llibre que es deia "Faristol", hehehe... quins records!!! devia tenir nou o deu anys....
M'agradat recordar-ho.