Fa algun temps que tinc la impressió que el bloc no va bé vull dir que no estic a l'alçada,que el nivell del bloc a baixat i que no ho faig tant be com fa un temps, he pensat que potser necessito fer una pausa en la meva activitat bloguera, no se el temps que serà. Tinc mil i una idees mil i una coses que transmetre , per lo que segur que torno aviat, preo en aquest moments tic la sensació de que el bloc i jo estem en caiguda lliure...
MOLTES GRACIES A TOTS!!!!
Aiiii...
ResponEliminacachis.... i jo que t'entenc....
ResponEliminaPerò aqui t'esperem ok?
Petons, dolcets.
Cagum coi! (per seguir amb la tònica d'exclamacions) ;)
ResponEliminaNo saps com t'entenc! Cuida'ti descansa! Fins la propera!
Joan, pren-te el temps necessari...
ResponEliminaal cap i a la fi, escriure tha de venir (i ens ha de venir) de gust.
Que la tornada sigui aviat, i amb energies renovades.
Ànims.
Petons.
Caram! t'acabo de trobar i ja marxes! Bé, en tot cas, amb el teu permís faré el xafarder per aquí :)
ResponEliminaVaja, ara que jo acabo les vacances blogueres les comences tu?
ResponEliminaLa qüestió és fer les coses quan ve de gust.
Molts petons!
Tu te lo has hablado todo, el blog está genial como siempre.
ResponEliminaTómate unas vacacione ssi te aparece.
Un beso
Ains noi!!! Això t'ha de venir de gust, no és cap obligació i no t'ha d'agobiar.
ResponEliminaA vegades els parons són bons i tornes amb noves idees, però torna.
Petons.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTu blog es maravilloso como siempre,pero sucede que la gente ya no está tanto en los blogs , todo el mundo tiene facebook(yo no, me resisto a tenerlo)
ResponEliminaEn mi caso vengo menos no porque no desee leerte,es la vida Joan que nos lleva y nos trae,tu blog está como siempre,a ti te queremos como siempre,mira, un blog es un medio de expresión,no te obseciones con él,descansa amigo ,disfruta el verano,yo que estoy en invierno extraño el calor ,por lo que aprovecha este verano ,mira que estoy ansiosa de que me lo devuelvan para disfrutarlo yo tambien,jejeje!
Te mando un fuerte abrazo y tomate el tiempo que desees que aqui estamos,un abrazo!
Doncs si necessites descansar, descansa... Nosaltres aquí starem esperant a que tornis a sentir-te amb ànims i força. Petonets dolços Joan, cuida't!
ResponEliminaBon estiu!
ResponEliminadoncs a passar un bon estiu i haviam amb què ens sorprens!!! petons!!
ResponEliminaDoncs, jo també t'entenc, i a vegades també ho penso del meu i no ho penso pas del teu. Crec que això sempre és molt subjectiu.. però hem de fer allò que ens vingui de gust i t'esperarem, Joan.
ResponEliminaBones vacances!
si necessites descansar, endavant, xò torna aviat!!!!! x continuar gaudint dels teus posts!
ResponEliminadarrerament tb he tingut aquesta sensació en el meu blog. A més, no disposo de tant temps, xò serà passatger! segur que quan menys t'ho esperis (i esperi jo) ens tornarem a sentir bé al blog!
un petó ben gran!!!!
A vegades els parèntesis van bé. Descansa, renova energies i idees i torna amb la motxilla ben plena!!!
ResponEliminaPosa engrunes, pel camí de tornada...
ResponEliminaDescansa i passa't un bon estiu. Estic segura que et tornarem a llegir.
ResponEliminaJoan:
ResponEliminaDoncs si penses que has de fer un kit-kat, solsament tú ho pots saber.
A l'estiu tothom fa un altre vida.. pensa, quan tornis estarà tothom esperant..
Prent el temps que necesitis..
Petonets
però... desenganxe total? o ens aniras dient alguna cosa de tant en tant? t'anyorarem...
ResponEliminaohh!!! Desconnecta, omplet d'energia, renovat d'ilusions,...però, torna aviat! Una abraçada!!!
ResponEliminaOoooooh!!!! Tots canviem, encara que no ens ho sembli. Descansa i anima't, simplement estàs en un moment cansat. Escriue al blog és quan et ve de gust i no per obligació i com ha dit en Juan de Luz de Gas tu t'ho has dit tot.
ResponEliminaJa saps que no et comento molt, però que et segueixo sempre.
ResponEliminaAgafa't temps i descansa molt, però torna així que tinguis la més mínima inspiració. :-)
Uns petons per a uns quants dies!
Yo creo que a todos nos pasa y tenemos que tomarnos descansillos, pero estoy segura de que volverás con ganas
ResponEliminabessetes
Vols dir? bé, com et sent només ho saps tu! a veure si serà la calor que et senta malament! ;) En qualsevol cas, cuida't i pren forces! b7s!
ResponEliminaaquesta calor!
ResponEliminaJa et vaig dir en un altre comentari que això del blog s'ha de fer al ritme al que tu et sentis còmode i no hauria de ser mai una obligació.
ResponEliminaDescansa doncs el temps que necessitis però torna.
Doncs bones vacances i merescut descans!
ResponEliminaSegur que amb la teva inquieta ment, no trigaràs massa a tornar a dir la teva.
una abraçada!
trovaré a faltar passejar per el teu blog.
ResponEliminaGaudeix de l'estiu i de les passejades amb la lluna.
Fins a sempre.salut!!
Et trobarem a faltar, ais, però bé, de tant en quant necessitem un descans.
ResponEliminaNo pensis que el teu blog ha empitjorat perquè baixin els comentaris. Va a temporades. Ara alguna gent ja està gaudint de vacances i allunyats dels blogs una temporada. Altres en canvi massa enfeinats!
Descansa i fins molt aviat!
Si necessites descansar, fes-ho però tingues clar que el nivell del teu blog no ha baixat gens ni mica perquè no esperem cap nivell, només que siguis tu mateix...
ResponEliminaJo trobo el teu blog fantàstic, tant abans com ara, espero que el teu descans no sigui massa llarg, ja que et trobarem a faltar molt per aquests móns.
ResponEliminaFins aviat!
Un petonàs!
jo vinc d'una petita desconnexió de bloc (escriure i llegir) per excés de feina... i reconec que el retorn (quan has estat un temps fora) ve molt de gust... gaudeix de la vida i acumula noves coses per explicar... arribarà un moment que tornaràs a tenir ganes d'explicar-nos-ho... et trobarem a faltar!
ResponEliminaPetons!
Lo que tienen las caídas, querido amigo, Joan, es que desde allí abajo, sólo queda subir... anda, dame la manita ;D
ResponEliminaSi quieres algo, ando por el facebook
Mil besos, querido niño
Esperarem pacientment :) Bones vacances blogaires!....però torna!
ResponEliminaMira, el que et diu el Deric hi estic plenament d'acord. Sigues tu mateix i escriu quan volguis.
ResponEliminaSi dius tot això per que han caigut la quantitat de comentaris, ja vaig dir en un altre escrit que a mi també m'havia pasat. Poder cal fer un parentesis aprofitant les vacances i veure si tornem pasada aquesta calor horrible.
T'entenc. Jo aquests darrers mesos comento poc i escric encara menys. Estic molt liada i tot sembla haver-se posat en contra. I la meva salut no dona per tot. M'esgoto intentant de reclamar el que considero em pertany de justicia però quedo tant baldada que no puc amb el blocs i amb vosaltres. I em sap greu. Jo aniré fent ja que no vaig de vacances.
Desitjo que tornis, tant de bó.
no triguis en tornar, fins aviat!
ResponEliminaSempre va bé fer una parada, descansar, carregar piles...la teva tornada serà espectacular!!
ResponEliminano triguis gaire... :)
Si ho necessites em sembla molt bé... Però fins la tornada!!! En aquest o en un altre bloc. Una abraçada ben forta.
ResponEliminaA tots ens passa, de fet jo he hagut de baixar el meu ritme, els estudis, la feina, la família i, també s'ha de dir, la mandra fan que un no estigui al 100%.
ResponEliminaSi creus que necessites aquesta pausa, fes-ho, segur que tornaràs amb més energia.
Anim!!!
ResponEliminaUn petó enorme
oh, quina llàstima que tinguis aquesta sensació, però m'alegra saber que tens mil i una idees i mil i una coses que transmetre, pq segur que quan et sentis més a gust, ens les faràs saber. Espero que aviat, però prent-te el temps que et faci falta, jo tb tinc moments d'aquests. Una abraçada!
ResponEliminaVes como te escriben? para mi tu blog vá muy bien como siempre! una abraçada!
ResponEliminaCiao Joan,
ResponEliminaet desitjo un bon estiu!
Si necessites descansar...t'ho mereixes i comprenc la teva decisio'.
però t0he de dir que el teu blog va molt bè i és interessant itu una persona especial!
Continuo fins i tot amb el meu que és una spècie de inutil monolèg!!!
Molta sort i petons.:)
Ei, no et desanimis.
ResponEliminaI no marxis sis plau, descansa una mica i prou.
El teu blog és ple de sensibilitat. no en tinguis cap dubte.
:)
Hola Striper,
ResponEliminaJa m'estranyava que no entresis a comentar-me. Que sàpigues que et trobo a faltar. Aixó passa per que m'ha amalacostumat.
El descans és necessari en les creacions. En la vida.
Viu i descansa.
Una abraçada molt forta, Joan