
Ho vas fer des del primer dia, des de la primera nit , des de aquell sopar, Donava igual si estàvem en el sofà i jo et prenia de la mà per a dur-te al dormitori, o si t'agafava en braços en direcció a la mateixa destinació, anàvem deixant un rastre de roba al nostre pas o si, per contra, acudíem vestits d'ansietat i vertigen als peus del cim del meu llit. Fora com fos, sempre acabàvem situats cara a cara, contemplant-nos immòbils: com dos muntanyencs disposats a coronar el Everest dels amants sense cordes ni arnesos ni claus. Suposo que als escaladors, en un moment així, els palpita alguna part del seu ésser amb una força idèntica a la qual a mi em dispara el batec del desig al meu cap. Avui tornes a fer-ho. Abans que pugui adonar-me, em llances sobre el matalàs amb la suavitat amb que uns llavis frescos regalen a una ploma la vida en un bufada. I arriba l'instant clau: les teves mans entrellaçades s'embullen en el meu clatell per a sostenir-me el món. Aferrat al meu coll, en la teva clara voluntat de no abandonar-me en el tràngol de la caiguda , et precipites amb mi decidida a aplacar l'impacte i saltar al buit dels meus ulls, de la meva boca, del meu sexe, i jo no aguanto més, i em vesso entre els teus dits com el temps d'un rellotge de sorra trencat que s'espargeix, derrotat, sobre la superfície d'un gemec.
ja veig que t'has enganxat a escriure petits relats
ResponEliminaUn relat curtet i calent, sense cap dubte!
ResponEliminaPetonet
precios, Striper. Em kdo amb la darrera frase. ;)
ResponEliminaRealment amb poques paraules aconsegueixes descriure moltes sensacions. Té ritme.
ResponEliminaCom es nota que ve el fred! Com t'arrembes!!!
ResponEliminaSencillament precios!! i molt sensual.
ResponEliminaPetons
Buidar-se entre els dits com un rellotge de sorra...
ResponEliminaAixò és la plenitud total,el "laisser faire".
Bon dia Striper.
el més difícil és escriure contes tan breus
ResponEliminaTotes les derrotes fossin com aquesta, jo mateix estaria d'acord amb les guerres
ResponEliminauauu, quines excursions!
ResponEliminaJoan, salutacions...
ResponEliminaMoltisimes gracies per donar vida aquest bloc amb els vostres comentaris.
ResponElimina