La lluna brillava il·luminant la foscor d'aquell moment.
Dues ombres entrellaçades trencaven
amb el silenci de la nit amagada.
Dolços llavis, tendres mans i suaus sospirs.
Petits detalls que sense saber-ho
provocaven petits tremolors en els cossos plens de goig;
Goig de tanta felicitat, goig de saber que l'amor
pot convertir dues ànimes en una.
Sensacions inexplicables, acompanyades
de tímides mans recorrent un curt camí sota la
fina tela de la roba.
Moments inoblidables,
ombres oblidades en la immensitat de la nit.....
Vinga us animeu a continuar aquest versos,vinga ànims,SI!!!
Petons!!!
“ BESAME MUCHO”
Tot un clàssic molt versionat.
Vaja em sembla que si no soc la primera soc de les primeres..!
ResponEliminaLas versions del Bésame son molt macas totes però a mí personalment m'agrada la del Elvis i l'ultima umm precioses.
A veure acabar el vers i fer-ho com tú serà impossible però a veure que et sembla??
Dolces caricies
en la penombra
a la llum
de la lluna..de
cossos plens
de instants ardents
de foc i ulls radiants
simbiosi de dues ànimes
i un sol alè..
Ja dic que estar a la teva alzada es una mica dificil.!
Petons dolços
Bonica cançó per a un bonic gest on quasisempre manquen les paraules... A tots ens agrada que ens faci petons, qui no n'és egoïsta? Salut!!
ResponEliminaBon repartiment de petons...però jo a tu no t'en faré....espero no et sàpiga greu
ResponEliminaI el tremolor es convertirà en un núvol
ResponEliminai el núvol en pols d'amor,
en parèntesi d'un temps,
en una concepció quasi perfecta
i sense límits
de sentir-nos un, dins de tu, dins de mi.
Ays avuí no estic animada per continuar res...però ha estat un plaer fer una passejada entre les teves paraules, com sempre...
ResponEliminapetons!
en lo del vers..em sap greu, pero no en sabre pas.
ResponEliminapero et deixo molts, molts petons!
jajajaj
uns versos ben bonics!!!! això si, intento mirar i avui no veig pas la lluna, potser és que en el meu cor no hi ha claror que l'il·lumini!!!!
ResponEliminaAvui ja saps que no estic d'humor, però si per donar-te les gràcies maco, un peto
ResponEliminai entre la immensitat de la lluna
ResponEliminacom dos estels enllaçats
la llum en una sola llum
un cos amb un altre cos
ànima amb ànima en un dolç combat
sense pèrdues ni lluita
el gest tendre del petó final
i restar abraçats nus sota el cel
desaparèixer junts dins un tros blau
un trosset de cel blau...
Ui, quantes versions... la dels Beatles, molt divertida.
ResponEliminano, no és la meva filla, és + quela meva neboda, però me l'estimo amb bogeria, gràcies maco.
ResponElimina