dijous, 8 d’abril del 2010

IMPREVISIBLE..

ABANS DE RES:

Crec que el tema del ensenyament dona per molt i en un pròxim post puntualitzaré el que penso i alguns dels comentaris rebuts .


L'AMORS ES




L'amor es imprevisible de vegades comença en blanc i negre i acaba sent de colors d'altres comença de colors i acaba sent en blanc i negre.


a

15 comentaris:

  1. Garbí248 d’abril del 2010, a les 10:25

    El més important es que hi sigui, ja el pintarem del color que ens convingui.....

    ResponElimina
  2. Thera8 d’abril del 2010, a les 10:40

    He de reconeixer que les fotografies en blanc i negre amb reminiscències amoroses tenen un no sé que que m'atrauen. Per a mi són molt especials.

    Ara, l'amor real que sigui de tots colors!

    Bon dia.

    ResponElimina
  3. lisebe8 d’abril del 2010, a les 15:22

    Les dues fotos m'encantan!!

    Jo crec que a l'amor li posem els colors nosaltres mateixos tot depen del moment, blanc i negre: atraient atractiu, sense matiços, i amb colors: posant-ho tot..absolutament tot! Perque la vida real es amb colors oi??

    Un peto de molts colors

    ResponElimina
  4. Candela8 d’abril del 2010, a les 15:34

    ai l'amor...

    ResponElimina
  5. Jordi Cirach8 d’abril del 2010, a les 16:00

    L'amor és una sensació que deixa el cervell en stand-bye.

    Una abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.

    L'imperdible de ℓ'Àηimα
    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  6. fada8 d’abril del 2010, a les 16:10

    Absolutament imprevisible tant per al moment en què comença com també per al que acaba. A banda els alts i baixos que comporta. Petons.

    ResponElimina
  7. Clidice8 d’abril del 2010, a les 16:36

    ves a saber, el millor de l'amor és que mai saps on aniràs a parar :)

    ResponElimina
  8. kika8 d’abril del 2010, a les 16:58

    sigui del color que sigui, la qüestió és que hi sigui! :-)

    ResponElimina
  9. Anònim8 d’abril del 2010, a les 18:18

    I pot començar de colors i acabar sent de colors, també, no?!

    ResponElimina
  10. Violeta8 d’abril del 2010, a les 18:46

    Quines dues fotos tan precioses...

    M'encanten.

    Petonets.

    ResponElimina
  11. Elfreelang9 d’abril del 2010, a les 0:21

    Cert l'amor és imprevisible i així ha de ser...

    ResponElimina
  12. Albanta9 d’abril del 2010, a les 1:36

    Si hi ha amor tots els colors són bonics. També em fascinen les fotos en blanc i negre, com a la Thera. Toi i que aquesta de fons vermell és preciosa també.
    Besets Striper

    ResponElimina
  13. Anònim9 d’abril del 2010, a les 4:42

    L'AMOR és llibertat i la llibertat no ens és fàcil.

    Respecte a les fotos, dir-te que no m'impressionen vivament. I els colors o la manca de colors entenc que cap imatge fotogràfica els pot definir.

    La fotografia és un art, però limitat.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  14. Anònim9 d’abril del 2010, a les 4:45

    L'amor pot començar en blanc i negre o en color; i acabar a l'inrevés. De vegades, però, simplement acaba gris.
    Com imatge, m'agrada la de blanc i negre, la trobo sensual i suggerent.
    Records a la Lluna.

    ResponElimina
  15. Joana9 d’abril del 2010, a les 7:35

    Lo important es estimar, acabi com acabi.
    Mentre, gaudim de tots els colors i moments.

    ResponElimina