diumenge, 9 de maig del 2010

SILENCI..

Si se que estic força callat, de vegades tot sembla caure , tot sembla enfonsar-se llavors el silenci.




Cal escoltar els silencis per a poder caminar els records... i al trobar-los, que aflorin els somriures riguin els llavis, i els ulls deixin caure la pluja de l'ahir i del sentir.

Escoltant el silenci mai es perden les paraules... podrem veure més lleu l'horitzó i trobar els camins que vam perdre un dia per la pèrdua de la brúixola pel soroll inoportú dels nostres pensaments Escolta els silencis, i trobaràs la ruta dels somnis i la campana que desperta els sentits. No facis soroll... calla, i escolta amb els ulls tancats el silenci!

(Vilmar Valcam)

a

17 comentaris:

  1. the silver blue sea9 de maig del 2010, a les 22:10

    Petonet silenciós...

    ResponElimina
  2. Elfreelang9 de maig del 2010, a les 22:17

    Pssssss!

    ResponElimina
  3. Elfreelang9 de maig del 2010, a les 22:17

    Pssssss!

    ResponElimina
  4. sargantana9 de maig del 2010, a les 22:37

    sense fer soroll et deixo uns petonets.

    ResponElimina
  5. Garbí249 de maig del 2010, a les 23:09

    I que si es trenca sigui per els soroll de petons.....

    ResponElimina
  6. lisebe9 de maig del 2010, a les 23:48

    Petons callats i sentits de puntetes sense fer soroll, solsament l'alé que dona vida al momnet.

    ResponElimina
  7. Pere10 de maig del 2010, a les 1:11

    Puc escoltar el silenci
    quan t'acostes
    de puntetes.

    Bona nit Joan.

    ResponElimina
  8. GURMET10 de maig del 2010, a les 6:19

    De vegades al silenci s'escolta el que necesitem.

    ResponElimina
  9. Joana10 de maig del 2010, a les 7:38

    De tant en tant en faig una "cura", de silènci, i em fa tornar a escoltar millor els "sorolls".
    Petonet

    ResponElimina
  10. novesflors10 de maig del 2010, a les 19:00

    A mi, particularment, m'agrada molt escoltar el silenci.

    ResponElimina
  11. Thera10 de maig del 2010, a les 21:24

    Abans em feia por el silenci, però ara sé que també pot ser bonic, bo i sovint necessari... Ànim! :D

    ResponElimina
  12. Amylois11 de maig del 2010, a les 10:07

    A vegades penso que el silenci ja no existeix...no. crec que no. a menos que et fiquin a una cabina insonoritzada.

    ResponElimina
  13. MeTis11 de maig del 2010, a les 13:10

    el silenci fa que aflorin els millors o pitjors pensaments. En el meu cas prefereix tenir soroll sempre a la vora, per no pensar bestialitats.

    una abraçada.

    ResponElimina
  14. Les Coses són com Som11 de maig del 2010, a les 14:18

    sens dubte una de les millors teràpies. Tic tic tic.. un petonet!!!

    ResponElimina
  15. Deric12 de maig del 2010, a les 4:39

    tant que m'agrada el silenci...

    ResponElimina
  16. Cristina García Desplat12 de maig del 2010, a les 14:06

    Un poema preciós. El silenci és necessari però de vegades també ens calen paraules.

    ResponElimina
  17. Candela13 de maig del 2010, a les 16:11

    ...
    ......

    ResponElimina