diumenge, 7 de novembre del 2010

M'AGRADA

M'agrada:
Que m'escoltis sense jutjar-me, que opinis sense aconsellar-me, que confies en  mi sense exigir-me, que m'ajudis sense intentar decidir per mi, que m'abracis sense asfixiar-me, que m'animis sense empènyer-me, que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi, que em protegeixis sense mentides, que te m'apropis sense envair-me, que me acceptis i no provis de canviar-me, vull que sàpigues que avui pots contar amb mi.. sense condicions.


Potser demano massa?


22 comentaris:

  1. Jo crec que "demanes l'impossible" ... Ja! Ja!
    Com els estudiants de Paris al maig 1968.

    Bona tarda Joan.

    ResponElimina
  2. La Lluna en un cove!!!! Però per somniar no costa gens!

    ResponElimina
  3. Home, jo també ho voldria, això!!!!

    ResponElimina
  4. je, je, je... no home no, si això no és res... bé volia dir com l'Elfri, per demanar que no quedi, si ho aconsegueixes ja ens explicaràs com.

    ResponElimina
  5. Noooo!! mai es demana massa quan es dona el mateix.Demanas el que es just.

    Petonsss

    ResponElimina
  6. Ostres
    me quedat sorpresa dels comentaris...
    que menys que el que demanes, si com diu la Lis, un esta dispossat a donar el mateix.
    En realitat aixo serian uns minims en el joc de la complicitat.
    petonets, per tu

    ResponElimina
  7. Comptar amb tu sense condicions? Home, tu també les poses (tota aquesta llista tan ideal, però també tan irreal), per tant no és veritat que es pugui comptar amb tu sense condicions. O ho entés al revés?

    ResponElimina
  8. Realment me estan so`prenet els comentaris,
    veig que en les relacions hi han moltes coses comunes.

    ResponElimina
  9. no, no és demanar massa, però sovint és difícil!

    ResponElimina
  10. per demanar que no quedi...sempre és millor que no pas callar el que realment es vol

    ResponElimina
  11. No, no, no demanes massa... són peticions amb sentit comú, no? I el que també és important... tenir a qui demanar-ho i que t'escolti.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. senzillament perfecte. aixo és el que hom necessita. Trobar-ho...ja es un altre cantar.

    ResponElimina
  13. ...sense condicions...
    mai no es demana massa...compliquem les coses més senzilles...jeje
    Petonets

    ResponElimina
  14. Ni de conya! Això és el que hauria de ser sempre... però tot sovint, és veritat, que alguna cosa de totes les que has descrit es torça... ja ho deia aquella obra de teatre "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré"

    ResponElimina
  15. Penso que sí que vols molt, en el què et diu Vida pot tenir raó. Demanar és fàcil donar és més difícil.
    Veig que l'altre blog ha quedat parat. Pot ser que hi hagin tantes coses pel què protestar, que no se sap per on enfilar l'agulla.

    ResponElimina
  16. Això es estimar…, sense condicions. Ens ha emocionat aquesta declaració, es allò que sempre hauria d’estar present.

    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Has estat ben mimadet, oi? Perquè dius unes coses precioses!!!

    ResponElimina
  18. dificilíssim equilibri el que demanes. Potser l'altra part diria: m'agrada que no em demanis tant

    ResponElimina
  19. ...l'amor incondicional, eh? El conec bé :)

    ResponElimina
  20. Torno a estar per aquest món.
    M'alegra saber que no has marxat.
    Encontrando orden, és el meu nou nom de blog.
    T'espero, com sempre

    ResponElimina