Que la ètica a la política ara ens la volen vendre amb legalitat, de segur que es legal el munt de càrrecs de las dona del Montilla, i la activitat particular del Felip puig, i que cada càrrec posi a dit a germans , dones, cosins.... Peró es ètic?
De que el Millet campa somrient per el carrer i cada dia augmenta la conta de milions que va robar, i de tant en tant deu mirar els vídeos dels viatges que li vam pagar entre tots...
De que ficar a xoriços a la presó de Soto del Real , portin el cognom que portin es digui atacar Catalunya , i que aquest senyors robessin als Catalans quin nom te?
De que els polítics diguin que ara existeix una desafecció en vers ells i ho vulguin arreglar amb un decret, i si millor comencem a canviar de polítics
De lo que si vull parlar es de:
Que amb tot el munt de dies per celebrar coses que existeixen no existeixi un dia mundial del somriure, per sol ventar-ho jo us poso aquest vídeos de sota a veure si em feu un somriure de orella a orella . Que no que no produeix arrugàs.
De vegades un el somni de un desig provoca un bon somriure.
Els que em segui de fa mes temps ja sabeu de la meva afició a la cuina, i ara feia temps que no us posava cap recepta, avui us poso una “ Pit de pollastre amb llimona” espero que us agradi.
Cal dir que la he fet amb pit de pollastre i l'acompanyada de pasta de colors, el pit de pollastre es pot substituir per pit de poa, carn magra de porc, llom , tot tallat petit, o tot un luxe medallons de llaminera, i l'acompanyament en lloc de pasta poden ser daus o tires de patates fetes al caliu, com es força posi ble que no tingueu foc a terra , les patates les podeu fer embolicades amb paper de plata posar una mica d'oli , al for 160 graus els temps dependrà de lo grosses que siguin , però mes o menys una hora.
..................................
La pròxima recepta serà la de la fideua, que malgrat es molt fàcil de preparar, també te els seus secrets.
i cridàvem eslògans poc comercials i sense cap rima
sobre lo bonic que resultava viure, llavors.
Érem joves i jugàvem en les voreres a bufar-li
les faldilles de les rosses diplomades ,
que passaven pel nostre costat amb aires de grandesa,
creient-se millors que nosaltres, i sent, això sí, molt més guapes.
Érem joves i teníem ganes d'arribar molt lluny,
i parlàvem que ja ho sabíem, que si,
que calia caure per a arribar tan lluny com volíem,
però no sabíem que tant, tant, tant, tant.
Érem joves i teníem ganes de trobar una resposta,
que encaixés al final de totes les preguntes.
Érem joves i teníem talent.
Talent per a ser músics o poetes, talent per a ser actors,
talent per a estimar a destre i a sinistre, talent per a fer les coses bé.
I al final va resultar que no vam saber fer-lo.
O tal vegada, no teníem talent. Érem joves.
Tant joves!!!!!
-------------------------------------
Aquestes paraules de dalt , intentant descriure una etapa , per la que tots passem , cada generació ho fa en un
escenari diferent i del foc de camp , la guitarra i les cançons em passat al messenguer amb vídeo trucada i el Mp3, jo us deixo mitjançant la musica un xic de lo que va ser el meu escenari.
El compromís.
El pop i lo que la modernitat que venia d'allà.
Lo de aquí
DEL PAIS DEL COSTAT
PROHIBIDA
Ara m'he donat compte que aquí no em cabria tota la musica , us he deixat un bon grapat.
Amb aquest post tant llarg volia arribar a un cosa, jo recordo que en certa etapa senties certa vergonya he incomprensió algunes de les coses que feien els teus pares, i jo ara quant de vegades la meva filla de 13 anys em diu que depenc el que faix ho el que em poso faix el ridícul, veig que es torna a reviure abans com a fill ara com a pare. I malgrat tot l'altre dia que vaig dir es que ja tinc una edat, em van dir:
“Joan has de viure amb la edat que tens al cor no la que tens al cap” .
I collons ara me he adonat que soc molt jove , que el meu cort batega encara molt fort !!!!!
Avui m'entres mandrejava al llit, tenia somnis , i potser eren massa infantils, massa ingenu-os,massa demanar ser mes feliç, ser feliç, potser encara no he aprés , per que quant me aixecat la caiguda me ha tornar a la realitat , fa fred i esta núvol.
Avui us deixo un petit poema , sobre les sensacions que records, que et pot portar una olor, un perfum, que de vegades associem a una persona a un fet,i que de vegades ens queda a sobre allargant la presencia d'aquella persona, desitjo que us agradi. Lo segon es microconte va ja uns dies vaig llegir AQUÍ i AQUÍ em vaig posar mans a l'obra m'ha costat però al final ha sortit i l'enviat i el poso aquí per compartir-ho amb vosaltres. Tingueu un bon cap de setmana.
Tu ni em coneixes.
Però jo t'he pres una gota de la teva olor
i la duc amagada al fons del nas.
Quan vull dormir amb tu
respiro profundament i ella et duu..
a la vora del teu coll
sota la teva orella
Quan vull somiar despert
l'acomodo al meu pit..
i em regala agafat ha la teva mà
un passeig pel carrer
Encara que tu no em coneguis.
Ni sàpigues de les meves mirades.
MICROCONTE
El secret de la lluna.
La Lluna mira divertida l' humanitat, intenta desxifrar secrets, intencions, anhels urbans i campestres, ser confident de l'amor o la mort, confessora silenciosa del que plora, del que escriu versos tristos o apassionats ,però ella te un secret espera l'eclipsi per a besar al Sol.
Re-coi ho sento, anava ha escriure el post , he començat a mirar-me la foto, a deixar volar la imaginació, ja diuen que crida mes el que s'insinua que el que es veu, bé mes que volar, he començat a baixar..(Per el canalillo) i del tema que tenia al cap de la reproducció per esqueixos dels geranis, ara ja no ni recordo.
Vosaltres també deixeu volar la imaginació, ho sou dels que sempre toqueu de peus a terra?
Paraules com dards, com bales, disparades just al centre del cor,
o del sexe, la teva boca enganxada a la meva orella,
murmurant "tinc moltes ganes de treu-rat tota la roba",
en un bar qualsevol mentre prenem unes copes, tu,
darrere de mi, el teu pit enganxat a la meva esquena,
el teu sexe enganxat a les meves natges,
notant el teu alè en el clatell,
em rosegues el lòbul de l'orella, t'acostes a la meva oïda,
paraules que recorren la meva espina dorsal,
paraules que em diuen tot el que desitges fer-me i el meu cervell,
els meus sentits, el meu sexe imaginen,
i no puc evitar sospirar i tancar els ulls,
la teva veu com detonador del meu libido.
Paraules humides, salvatges, tendres,
els meus borrissols de punta,
el meu sexe ardent i només la teva veu,
murmurant en la meva oïda,
de vegades encara em sembla escoltar-te,
la veu ronca, l'alè càlid ...
"Em ve tant de gust veure't nua".
Les paraules la veu i la imaginació que sempre posa
la resta son un bon arma de seducció oi?
LA CONTRAPORTADA
De veritat fan mes mal, les imatges que tot lo que han robat?
Jo crec que es podria obrir un debat de com s'ha de tractar un detingut, detingut que nomes es presumpte autor de un delicte, la majoria de jutjats d'aquest país no tenen un pàrquing i els cotxes de la policia qualsevol policia , para al davant i condueix públicament per el carrer al detingut emmanillat, per el carrer fins al jutjat. A Manresa ara hi ha uns jutjats nous amb un pàrquing , però fins fa poc els jutjats estaven en llocs cèntrics i era normal veure nens jugant al carrer quant traslladaven els detinguts, i en tot cas es que no tots son iguals davant de la llei tenen aquests polítics mes dignitat , que un altre persona?
Avui al Mercadona m'he estat mirant les colònies necessitaré comprar-me aviat,
però he olorat un munt i encara no sabia per quina decidir-me em doneu idees em dieu colònies que us agradin a veure que tal, jo en faig serv¡r dues una per
Tot plegat es indignant , la crisis , la bombolla immobiliària, la penalitat que estan passant moltes persones d'aquest país, pensions i prestacions de merda, i aquest país robant a tothom, coi amb rai van pujar tant els preus, i a sobre sento a CIU i PSC dir que els han tractat amb poca dignitat per les imatgeres que es veuen emmanillats ( Veure vídeo) els han tractat com a qualsevol “chorizo” , es que son menys lladres i mes dignes que el que roba una plata de carn a un super. Indignant!!!!!!
Las solucions al altre post les he posat amb un comentar , i coi ja sabeu que els vostres comentaris em provocant somriures va fer-me somriure , deixeu al menys uns bon dies, que aquest post ha sigut divertit però me l'he currat sabeu per enregistrar el primer vídeo ufff si divertit , posar la càmera anar a motivar les noies per que posessin aquestes cares de felicitat, pro no sempre es filmava allò que volíem no era pas un objectiu fixe.. Va deixeu-me un somriure Guapes i Guapos!!!!
.................................
Em retreus
que ja no sóc la que era,
però no vols veure
que amb tu
fa massa temps
que no esgarrapo el coixí,
mossego els llençols.
Recordo que abans les estadístiques deien que moltes dones fingien al llit per elevar el ego masculí ara això ja ha passat a la historia no?
I ara diuen que s'ha mentalitzat tan al home que ha de buscar el plaer de la dona, que per aconseguir-ho moltes vegades renuncia al seu plaer.
Creieu que aquesta afirmació es certa o penseu que es una bajanada.
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.
.png)
.JPG)
