dilluns, 28 d’abril del 2008

La pluja i .....

PLOU




ELLA S'HO MIRA




NO PUC RESISTIR-ME M'APROPO I ......




Cau lenta i brillant la pluja...
El paradís dels teus llavis,
em contagia el teu desig
respirant tant a prop meu
mentre em dibuixes, els teus petons,
la teva calor, la teva proximitat arrela
en la meva ànima fent palpitar el meu pit,
i tensant tots els meus músculs, tots.
Escalfant la meva pell amb els teus gemecs,
amb els nostres desitjos ja encesos.
Cau la pluja lenta, silenciosa...
Els teus ulls brillen en els meus ,
el meu foc, la teva llum,
son ara llampecs i trons de plaer , de passió
Cau la pluja... Tot és bell, màgic, radiant,
i els nostres cossos s'il·luminen
amb l'Arc de Santmartí i el sol
que sempre brillen després de la tempesta.
Avui una tempesta de carícies, besades,
i gotes d'amor escampades en les nostres pells.


Sembla que els dies de pluja conviden arraulir-se sota el llençols i fer l'amor. No? De vegades es un lloc o una situació que es dona la que fa que fem l'amor . Una platja solitària al vespre, un reco amagat i la musica de una orquestra al fons. Jo lo que vull que m'expliqueu si he viscut situacions d'aquestes, en que el lloc o les circumstancies han sigut les causes. I generalitzant si a vegades que no es pensa i la situació ho ha provocat.




- Begin Motigo Webstats code -->