dijous, 1 de maig del 2008

Tinc una edat…

Us confesso que....


Tinc una edat… En la qual es miren les coses amb més calma. Tinc una edat… En la qual les il·lusions es converteixen en esperança. Tinc una edat… En la qual l'amor és de vegades, una boja flamarada i altres, un recés de pau. Tinc els anys que em donen… Les experiències viscudes, les coses aconseguides, les llàgrimes… que pel camí he vessat, al veure les meves il·lusions trencades. Tinc l'edat suficient… Per a poder dir i pensar, el que vulgui. Tinc l'edat suficient… Per a prendre les meves pròpies decisions.. Que importa,l'edat!, Si el que val és el que el cor sent i la ment pensa.

Totes las edats tenen el seu canto positiu no?
La teva tambe?



I per rematar aquest post aquí us poso el vídeo de la pelicula que va fer les brollar meves  primeres llàgrimes a un cinema “Love Story” era sessió doble i la veig veure dos cops.


- Begin Motigo Webstats code -->