divendres, 31 de desembre del 2010

dimecres, 29 de desembre del 2010

dissabte, 25 de desembre del 2010

UN REGAL

Entre altres coses aquest any la rinxols m'ha fet un regal que feia molt temps desitjava

un bonsai , potser molts pensareu que es atrofia la natura, per mi es una mostra que la natura s'adapta a las circumstancies es molt fàcil trobar bonsais naturals, al bosc que per haver nascut entre unes roques, no se han fet mes grans,. I a mi m'encanta mirar-ho i a mes em relaxa crec que es representa la magnificència de la natura en un petit espai.







divendres, 24 de desembre del 2010

AVUI TOCA...

Avui es aquell dia en cada any faig un any mes avui toquen complir 再 见, en fi que, pensant primer que es inevitable no puc pas demanar moratòria,i dir no aquest any no toca!!! Ho deixem per l'any que bé val, Doncs no no cola.

Així que tocar complir anys, però a veure Joan una cosa es la edat del DNI i un altre la que sents, i vas proclamant per ho sigui que encara em sento molt jove!!! Si si.. A veure la maquinaria encara esta prou bé, potser algun quilo de mes, a veure estat de el processador; a vegades divaga una mica i fa el ximple o es pren les coses massa profundament o es queda penjat davant de algunes situacions que se han d'afrontar, però malgrat tot crec que puc dir que funciona correctament., i el nucli del processador , encara batega amb força i es capaç de desprendre i rebre sentiments i emocions .

El sistema mecànic encara rutlla malgrat van tindre que posar algun pedaç fa un temps, els engranatges van prou be, ni es reescalfant ni grinyolen. Ahhh i el importat sistema hidràulic funciona perfectament i respon ràpid i amb eficiència. Amb el que crec que no cal que faci tant el sòmines i no digui que avui faig 48 anys.

Per el que m'he posat ma a l'obra hi us he fet un pastis , el podeu tastar a veure si es bo.




diumenge, 19 de desembre del 2010

divendres, 3 de desembre del 2010

EM CAL....


Fa ja força dies que no escric i que no comento per els blocs malgrat de tant en tant els visiti, potser estic en un moment de força activitat , al teatre i altres coses, potser massa estres tot plegat i el fet de que passin els dies i no escrigui sens mes també em causa estres, per així he decidit fe una pausa oficialment de bloc, potser dintre de 4 dies estaré de nou publicant, però ara em cal dir-vos que EM CAL UNA PAUSA. Fins aviat.



diumenge, 7 de novembre del 2010

M'AGRADA

M'agrada:
Que m'escoltis sense jutjar-me, que opinis sense aconsellar-me, que confies en  mi sense exigir-me, que m'ajudis sense intentar decidir per mi, que m'abracis sense asfixiar-me, que m'animis sense empènyer-me, que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi, que em protegeixis sense mentides, que te m'apropis sense envair-me, que me acceptis i no provis de canviar-me, vull que sàpigues que avui pots contar amb mi.. sense condicions.


Potser demano massa?


dimecres, 3 de novembre del 2010

HA DIT ADEU .





Avui feia 97 anys i avui ens ha dit adéu, estic trist, malgrat que se que ella mai em deixara, mai deixara aquells que va estimar , per que el seu principal motiu de vida era fer feliç aquells que tenia al seu costat. Un peto molt gran tieta se que sempre cuidaràs de mi.

PER TU.






dimarts, 26 d’octubre del 2010

CONVALESCENT 2

Això de estar convalescent malgrat la pupa, no acaba d'estar malament, estic llevat de obligacions quotidianes, i per que no mimat, i entre sons al sofà, series de televisió i els efluvis dels calmants( Espero no tornar-me com el House ), penses i avui pensava que malgrat de vegades volem explicar com som, sempre ell o ella no acaba explicant aquelles coses, potser petites, però que de vegades diuen mes de nosaltres que les grans coses.
Per això ell mai us explicara aquestes coses;



Que plora sovint amagant les llàgrimes; canta la “dona inmobile“ davant el mirall amb el raspall de les dents de micròfon,dibuixa trens de colors i pits de mugrons grans a una llibreta de la feina; l'acid “clavulcanico” del antibiòtic li done cagarrines, sempre va voler aprendre a tocar el piano i li agrada el Camilo Sexto; prefereix una llarga abraçada de sucre a un "t'estimo” curt als llavis; el noi de les lletres il·legibles sempre era ell,et tapes el cap amb els llençols perquè de vegades te amagàs de tu mateix, que el primer cop que va estar amb una noia.. no això no ho explicara, i aquell cop que va fallar, uixx molt menys, no li agrada la model de moda però et torna boix la veïna del sisè, de nen somiaves amb ser bomber i rescatar una princesa bleda que es deixes fotre ma; de amagades et fiques el dit al nas, guarda sentiments en una caixa de fràgil cristall però la te amagada, no saps qui son els components del rollings; guarda llibres sota el seu llit i secrets entre les seves pagines, les pigues de la seva esquena formen triangles equilàters (mai es fixava en els petits detalls),prefereix els *pintallavis de cirera a les joies de princesa ; les tardes de diumenge alimenta la seva bogeria de bescuit de xocolata amb “lacasitos” de tots els colors; no li agrada el “soberano cosa de hombres” pero li agrada el Marie Brizard, empre porta paper i llapis en la seva enorme bossa negra, que mai sap si la roba que porta li fa conjunt, que sap de memòria poesia romàntiques, però mai li recita a ningú; fica el dit al pot de la nocilla,no li agraden les cançons que no sap el que diuen encara que estiguin de moda,i somia en ballar un vals amb una noia amb vestit de tirants i faldilles amples, paraules...i tantes altres coses que mai no arribaràs a descobrir.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

CONVALESCENT

Referent a l'operació que explicava fa dos posts.



No mes dir-vos que tot va anar be malgrat les pors , em van donar l'alta el mateix dia, després he tingut el seguiment a casa amb trucada de la infermera, a veure com estava,porto pocs punts al menys exteriorment , i de tot plegat estic força xafat, suposo que també dels calmants que prenc, em costa una mica mourem sobre tot ajupir-me i alguna petita sortida al carrer , no m'ha anat gaire be.

Avui he aconseguit vèncer la por al senyor roca des de el dia de l'operació , no havia sigut capaç per por a que em fes mal. Ai i tinc que portar una faixa. Gracies a tots els que us heu interessat.

............................

Vaig trobar aquesta lletra de una cançó, ja clàssica i em va agradar a sota la cançó.

Per que cantar a l'amor es fàcil quant omple el pit, de vegades no es fàcil cantar el desamor quant els ulls son plens de llàgrimes.




Una colom blanc

que als ulls em va mirar,

una colom blanc

que al veure'm trist va plorar

perquè em vaig marxar molt lluny de tu…


Si encara sents nena

aquell amor que et vaig jurar,

cerca en el cel el colom

t'explicarà el que vaig plorar.


dilluns, 18 d’octubre del 2010

NO VULL SEXE !!!!

Ahir anava fet un flam, a les ultimes proves per l'operació que us parlo al post anterior vaig veure aquest anunci al parador de una llibreria, on ressalta la paraula SEXE.

Us puc assegurar després vaig estar observant que el 85 per cent de les persones que passaven es paraven a llegir-ho, la raó cridava l'atenció la paraula SEXE. Això si, si  féssim una ullada a perfils de rets socials ho pagines on presuntament res busca amistat, conèixer amics, després de penjar la foto on es veuen mes sexi definir-se físicament realçant atractius físics , en tot cas posant allò de “ uns quilos de mes” i que importa el físic l'important es l'interior, (Per això a mi m'agrada treure la roba). Afegeixen si busqueu sexe us heu equivocat de persona.

Que collons quanta hipocresia, si realment tots necessitem i desitgem sentir pell contra pell, si el mercat esta ple i es consumeixen, un munt de productes que ressaltant o al menys o diuen l'atractiu sexual, el desorant aquest famós que porta les dones de escorcoll el tenen que encadenar als súpers , perquè no se l'emportin,
els calçotets que marquen paquet xxxxlll, els sostenidors que pujant els pits quasi al nas...Coi deixem-nos de romanços i si el que necessitem es sentir-nos al sete cel, amb una dosis de sexe.
Cardem collons que la vida son 4 dies i hem gastat 3.

Es clar que en això de ressaltar atractiu sexual, no se han passat amb l'invent de aquí sota.











I aquí un acudit que em va arribar coi i jo el trobo bo.



 ODONTOLOGÍA FINA”

El dentista le explica al hombre, al que debía extraerle la muela,  que lo iba a anestesiar. Comienza a preparar la jeringa cuando el hombre lo interrumpe:

-Nada de agujas, yo tengo pánico a las agujas...

-Bueno, dice el dentista, vamos a anestesiar con un poco de gas...

-No doctor... no soporto tener la máscara de gas en la cara...

El dentista trae una pastilla y se la da al paciente,

que se la toma sin protestar.

-Con las pastillas no hay problemas...

¿que es lo que acabo de tomar?

-Viagra, dice el dentista

-¿Viagra?... ¿para qué me da viagra?

- Para que tenga de donde agarrarse mientras le saco la  muela

sin anestesia...      


 

 

 



dissabte, 16 d’octubre del 2010

TANCANT EL CERCLE

Quant va acabar l'estiu tenia un mes quantes expectatives per resoldre, de mica en mica , la del grup de teatre, la del paper a la fira de l'aixada,i d'altres se han anat resolent , quedava una i finalment també arribat estava pendent de una petita operació quirúrgica ( hernia umbilical) d'aquestes que estàs un dia i t'envien a casa a dormir. I l''operació serà el proper dia 21 dijous pròxim.

He de dir que a mi aquestes coses me acolloneixin una mica, i mes després de llegir al paper que em va donar la cirurgiana deia que podia haver efectes col·laterals un pam mes abaix del lloc de l'intervenc-ió .

Suposo que abans d'enviar-te a casa comproven que tot funciona com cal.
Ara aviat em deixaré la barba per el paper de conseller en cap a la fira de l'aixada

i m'estic plantejant deixar-me el cabell mes llarg com el que porta el rei del any passat aquesta foto.



I donat que per aquí al pla del Bages tenim hiverns força freds, m'he comprat una gorra, ja tenia una del any passat , i vaig veure aquesta i em va agradar,i tot pensant en el fred..Be també per coqueteria masculina, igual em queda fatal, però a mi m'agrada com em queda i que caram els homes també tenim dret a ser presumits. No?




dimarts, 12 d’octubre del 2010

UN SECRET

UN SECRET

Ja fa uns anys abans d'aquest bloc, tenia un bloc a una petita plataforma de blocs, en el que tractava com la majoria que hi havien temes polítics i socials, tot plegat el espai era seriós i avorrit per el que em vaig plantejar fer un bloc que animes un xic la cosa i vaig fer un de relats eròtics.

I el vaig fer com a dona el bloc i els post eren signats per una dona, i publicava relats com aquests.


DE VEGADES M'AGRADA SER DOLENTA.




Avui penso portar-me malament, ¿ t’agraden les “nenes dolentes”?; tenim un sopar important amb uns amics teus molt prim-mirats, vaig amb una faldilla curta i brusa, quan acabem de sortir de casa, una mica tard, com sempre, estàs una mica preopupat perquè no vols arribar passada l’hora, estem al cotxe i et dic que tinc una sorpresa per tu, no porto roba interior... no pots estar-te de comprovar-ho, en el primer semàfor pujes la teva mà per sota la faldilla, i descubreixes que no només no porto roba interior sinò que a més a més porto mitges amb lligacames ( medias, no pantis, con liguero). Noto com el teu sexe s’infla, ja que els teus pantalons de mudar no aguanten gaire la presióEm passo tot el sopar jugant a ser sexi i atrevida, indirectes sobre quetens bon instrument, que qui t’enganxés... ells no ho troben estrany, perquè soc molt oberta i porto dues copes, però tu saps que no son les dues copes, tu saps que ho faig per tu, perquè m’encanta escalfar-te quan no puc fer-ho, i sé que ho estic aconseguint, els teus ulls et delaten quasi tant com el teu sexe.

Quan acaba el sopar ens disculpem i anem a casa, mentre entres el cotxe al garatge pujo a la habitació, poso la cinta de “9 semanas y media”, quan tu pujes les escales sents la cançó de l’strip-tess, només això ja t’agrada...




Entres a la habitació, et demano que seguis i que observis, no ho tenia
preparat i es nota, però malgrat tot i tu no te n’adones, primer cau la
faldilla, però la brusa mig tapa, no així quan aixeco els braços per
acaronar-me els cabells, veus el meu pubis nu, i això et provoca el més
instint animal, el teus pantalons estan a punt de petar, jo m’acosto a tu i
em moc acariciant-lo amb el meu cul, em descordo la camisa que cau a terra, acaricio els meus pits, baixo pel meu estòmac, m’acosto a tu i sense deixar de contonejar-me, tant a prop teu que notes la meva nuesa, et començo a descordar els botons de la camisa, després els pantalons i sense miraments et trec el que et queda...

Jo em vull descordar el lligacames però tu m’agafes per la cintura i em dius que no ho faci, que t’estimula més que em deixi posat el lligacames i les mitges, les nostres llengües es creuen, els nostres cossos estan encesos, em dius a l’orella que avui m’he passat molt amb tu, que ho he de pagar i que em castigaràs, m’agafes per la cintura i em gires, em dius que em sodomitzaràs, que fa temps que en tens ganes i no t’havies atrevit a dir-ho, però que avui m’ho he guanyat, malgrat fer-te el dur, estàs molt atent a les meves reaccions, no hem vols fer mal, primer acaricies el meu clitoris, i amb la meva humitat mateix, humidifiques el meu anus, primer poses un dit, com que no em queixo, poses la punta del teu sexe, i sense deixar d’acariciar el meu clitoris i amassar el meu cul, vas entrant cada vegada més, fins que entres tot el teu sexe, i els teus collons toquen el meu cul, cada vegada que entres, no t’ho creuràs però... m’agrada, primer em pensava que em faria mal, però has conseguit que estigui relaxada i m’encanta, m’està posant a cent, cada vegada que entres crec que em trencaré, però tornes a sortir i tornes a entrar, estic a punt de corre’m i tu també, et dic que si acabes d’aquesta manera et faig tornar a començar, t’ho prens com un repte i em dius que jo m’ho he buscat... Acceleres, cada vegada estem més excitats, a mi ja em fallen les cames, el meu sexe està molt molt moll, es contrau sol i no t’aguantarà gaire, em fas trencar, tu acabes dins meu, mentre aguantes dins, m’acabo de correr jo, els meus fluxes em mullen les cames...

Em gires em beses... i em descordes el lligacames i em treus les mitges, no penses deixar les coses així, les promeses s’han de complir, comences a acaronar tot el meu cos amb la teva llengua, primer el meu coll, baixes per entre els pits, arribes al melic, i baixes fins el meu pubis, les teves mans segueixen molt d’aprop la teva llengua, però sense suavitats, fan una presió constant que em perturba, quan busques entre els pels del pubis, notes que està molt moll, de la correguda anterior... t’encanta, agafes el meu clitoris amb la teva boca, la teva llengua juga a la punta, notes que s’infla i mossegues suaument, aquesta barreja de plaer i dolor em fa encendre, et gires i em poses els teus collons a nivell de la boca, mentre tu segueixes llepant el meu sexe desde dalt, vas del clitoris al periné i de tant en tant llepes les parets de la meva vagina...

Jo llepo els teus ous, agafo el teu “instrument” i llepo la punta, m’encanta jugar amb la llengua per la punta, però tu baixes la teva pelvis i fas que me la posi tota dins la boca... tu m’omples la boca amb el teu sexe al ritme que vols, també controles el meu sexe, mentre llepes el meu clitoris, el teu dit entra i surt de la meva vagina, jo no sé que fer, no puc controlar res, així que poso les meves mans al teu cul, i un dels meus dits juga pel teu anus, finalment decideixo que estaria bé que sapiguessis què és que t’omplin l’anus, tot i que el meu dit no te el diamentre del teu penis...

Farà el fet, entro el dit i només pensar que t’estic penetrant jo a tu,

m’està accelerant molt, però igual que m’ha passat a mi, tu també t’adones que t’agrada, seguim una estona així, i al final, et gires, em mires als ulls i em poses sobre teu, per avui s’han acabat les “extravagàncies”, poso una cama a cada costat del teu cos i entro el teu sexe dins el meu, començo a cabalgar-te i tu t’aixeques una mica per llepar els meus pits, cada vegada més ràpid, el meu clitoris roça el teu pubis, i cada vegada més ràpid fins que tots dos acabem per segona vegada avui.... t’estires al meu costat, em giro i amb un somriure de complicitat et pregunto: en vols més?



divendres, 8 d’octubre del 2010

AVUI SEXE I DESIG...

De vegades Internet provoca histories jo he trobat una que us penjo , això si em fa l'efecte que esta inacabada potser li cal un final, si voleu li podeu posar, a mi m'ha semblat una historia de desig, tendresa, morbo i sexe que podia posar, i com ultimament estic una mica vago i molt ocupat doncs..



La Africa i el Ramon desconeixien la existència un del altre , un dia van coincidir en un foro a Internet, i tenien els mateixos gustos sobre el tema de debat ,En Ramon va poger contactar am L'Africa per al, van intercanviar uns pocs mails i van passar al messenguer i de aquí a la webcam, i els jocs i sexe a traves de la webcam eren l'habitual, un fort desig va créixer entre ells, es desitjàvem molt mútuament i el següent pas era clar trobar-se i que el desig parles, no els separaven gaires quilometres, cap dels dos era lliure tenien que planificar-ho molt be.

Per fi va arribar el dia en que els nervis i desig i també les pors, els omplien de ple, Ramon va esperar-la a prop de la seva feina, calia discreció,quant es van trobar per fi cara a cara, cos a cos es van abraçar i morrejar amb passió, calia buscar un lloc mes discret, L'africa va pujar al seu cotxe i en Ramon la va seguir, van arribar al costat de una platja un xic discreta, malgrat un edifici en construcció on havia operaris treballant, L'africa va pujar al cotxe del Ramon, petons, En Ramon bullia de desig de tocar aquella pell, acarona aquells pits i enfonsar la seva ma al sexe ja molt humit de L'Africa, de alguna manera tot el desig reprimit tant temps darrere la pantalla bullia sentint la seva olor en aquells moments de dona en zel, la seva veu.... La ma de L'Africa acaronava el sexe erecte de Ramon,tant era que els tan era que la poguessin veure ella va despullar es seus pits va pujar a ell la va invitar a posar-se a sobre seu.....Les pors els nervis, i molt desig omplia aquell espai.....



dilluns, 4 d’octubre del 2010

CAP DE SETMANA INTENS I AMB SEQÜELES.

Aquest ultim cap de setmana ha sigut força intens , dissabte a la tarda tocava representar RAM ONA a el centre penitenciari Els Lledoners.



Varem sortir amb molt bona sensació en els interns que van assistir a l'obra ho van passar de allò mes bé i potser per que estan on son encara va resultar mes gratificant.

Era dia de visita i malgrat ens van fer passar per una entrada lateral que esquivava la sala de visita que esta a l'entrada, em va sorprendre la diversitat de la gent que esperava per poder visitar el seu familiar i algunes mares joves amb nens de mesos.

De vegades sento veus critiques a les activitats i equipaments de la presó, crec que tot allò que ajudi a la reinserció a la societat te que prevaler per sobre de una reclusió aïllada i dura.

..............................................

Diumenge tocava La festa de la verema, on representàvem una escena del musical “els miserables “ es atret al carrer i amb un total de 10 passes cada mitja hora al mati i tarda. Aquest any ens van demanar que la representació fos curta, i la gent es va quedar amb ganes de mes obra crec que va agradar molt.

Aquí us deixo un vídeo de l'actuació.
param>size:130%;">Acabat el dia i donat que era un dia per deixar el mòbil guardat un cop arribat a casa i respostes les trucades perdudes, vaig rebre dues noticies de força sentiment en cara que de signe oposat, Una la meva tieta que molts heu conegut a traves d'aquest bloc , ja amb els seus noranta i llargs anys se esta apagant.

L'altre del meu fill Gerard que em va dir que al Abril seré avi. Seré l'avi Joan.

( cal dir que amb això de ser avi m'estrenaré.

LES SEQÜELES.

L'ajuntament a tots els que participem a la festa, mitjançant un catering en dona el dinar ahir;

Macarrons

pollastre amb bolets.

Flam (comercial)

Pa, vi, aigua, cafès.

(Wisqui i conyac el portàvem nosaltres)

De fet tant es el dinar es hora de compartir taula tots plegats i fer una mica de “ sarao” Al dinar entre el nostre grup i altres incloses autoritats.

Doncs alguna cosa no estava a l'hora al menjar ( desconeixem que encara) i a força gent se ens a presentat una gastroenteritis de les que et fan recaragolar de mal de panxa.


dijous, 30 de setembre del 2010

DESIG

Coi que ja esta be de tanta queixa, lamentació i “tonteria”, que aquest deien que era un bloc amb eròtic, així que encara que sigui una petita pinzellada.


Si no existís el desig caldria inventar-ho.



Si demanés un regal et demanaria nua, ni tan sols cal que portis un llaç amb un, “desitjo que t'agradi”, no hi ha temps que perdre…

dimarts, 28 de setembre del 2010

DIES DE GLORIA I ANGOIXA.


Acabo de viure uns dies força intensos amb felicitat i altres amb angoixa i males sensacions.

De vegades per no afrontar un possible problema tinc la mala costum ( crec que es força comú en els homes, sobre tot en el àmbit de la parella) de amagar situacions o fets sota la catifa , amb el convenciment que millor això que buscar un problema que no cal, però es clar en algun moment s'aixeca la catifa i el problema que es volia evitar esclata amb molta mes intensitat. ( coi es que no aprendre mai ).

Tot plegat he passat estones en els que m'he senti molt enfadat amb mi mateix, per ser i una i altre vegada tan covard i tant ruc, sensació que em algun moment es barrejava amb la sensació de que no importava gens a ningú, una sensació força angoixant.

Ahir al vespre vaig rebre una bona noticia ( ara tindre que donar la talla) ja fa molt temps vaig presentar el meu currículum per fer el paper de Conseller en Cap a la fira de l'Aixada i em van comunicar que els pròxims tres anys seré el conseller en Cap,ara despres del goig toca la responsabilitat de interpretar un paper davant de 1500 o 2000 persones pendents de tu, un repte que m'agrada , i que coi m'ha fet pujar una mica la meva auto-estima.

I demà volia fer vaga de moment i aquest cop per sorteig , tindre serveis mínims, no faig la vaga per convenciment de uns sindicats que crec que cada cop estan mes allunyats d'aquells que defensen els treballadors si volia fer vaga per que trobo indignant que sempre paguem els plats que no hem trencat els mes dèbils.





dilluns, 20 de setembre del 2010

ESCENES DE PARELLA—Tercera


Avui plantejo una situació que es pot donar per les dues parts i que malgrat tot continua sent un tema tabú.

Descobriu que la vostra parella es masturba.

Quina es la vostra reacció, Cap perquè ja ho sabeu es una tema que us expliqueu, No dieu res es normal que les persones tinguin una sexualitat pròpia que no cal compartir, us amoïna us afecta la vostra auto-estima ( a saber en que o qui pensa) , no passa res jo també ho faig i ho entenc, armeu un sidral, parleu amb ell/ella.

Quina es la vostra reacció?







dijous, 16 de setembre del 2010

ESCENES DE PARELLA--Segona

Aquesta es una situació freqüent malgrat , molt rarament la part femenina de ho reconeix. ( ara no m'acuseu de masclista ).



De cop la dona amb uns morros de tres pams i clarament emprenyada.

Home;

Carinyu” ,“Guapa” “ Reina” Et passa alguna cosa?

( Caut el home pregunta amb una floreta o varies)

Dona;

NO!!!!!

Home;

De veritat no et passa res?

Dona;

NO!!!que me ha de passar alguna cosa? No em demanis mes!

El home desisteix i no demana res, això si no dona de donar voltes al cap que collons deu passar fent repàs mental dels seus últims actes i possibles pecats.

Passat algun temps de vegades hores i algun dia en el moments menys esperat i quant ja no hi penses.

MOLT LIAT.

Guapas i guapos seguidors d'aquest blocaire estic de feina fins al tope mireu per el dia 2, repasso i assagem per AQUI, per el dia 3 assajo per AQUI  , a mes de la nova obra del home de sac, així que perdoneu que pràcticament no comenti els vostres blocs.



diumenge, 12 de setembre del 2010

DUES PREGUNTES...

Avui va de preguntes la primera es que si a la portada de una revista us diuen que sortira una foto vostra despullats ( per exemple perquè us han fet la foto a una platja). Abans de publicar-la us ofereixen dues possibilitats tapar nomes la cara i deixar la resta tal qual, o tapar la resta i deixar la cara al descobert , per quina possibilitat us decanteu?









Segona pregunta un amic o amiga us demana que poseu per ella o ell despullats estudia belles arts i d'aquest dibuix depenc que aprovi o no la carrera i no te cèntims per pagar un model professional.

Accepteu ?





divendres, 10 de setembre del 2010

LA DIADA

BONA DIADA!!




UNA FOTO


Avui nomes poso una foto, a mi em sembla preciosa i vosaltres que us sembla me la comenteu.

dimarts, 7 de setembre del 2010

EM SORPRÈN

En primer lloc dir-vos que estic força enfeinat estudiant el guio de l'obra de teatre vull assimilar aviat l'historia i els meus diàlegs per centrar-me en la interpretació dels personatges.

Per això no disposo de gaire estona per passar per els vostres blocs.

EM SORPRÈN

M'agrada força el color rosa i acostumo a tenir polos, samarretes d'aquest color, i em sorprèn molt que encara i gent força jove em faci comentaris sobre la masculinitat del color , de vegades insinuat si soc molt femení o si tinc un punt homosexual , ( com si un homosexual no fos masculí) o un colr determines el sexe.

Em sorprèn que al 2010 encara existeixi aquesta mentalitat. Es com si perquè una dona amb pantalons ja no fos femenina.

dimecres, 1 de setembre del 2010

CANVI DE RITME.

Snif, avui s'acaben les meves vacances i tinc la sort de començar a treballar, doncs seria pitjor anar a fitxar a el Inem, no em puc queixar de la meva feina malgrat seria molt millor si no haguessin persones que minvessin el bon rotllo
dels que hi treballem.
Per un altre banda comença teatre avui primera trobada amb l'agrupació teatral el telo on a part de fer els cursos de tècnica teatral s'ha creat un grup de teatre i avui comencem els assajos quins nervis!!!
Per cert la obra RAM I Ona la anirem a representar el dia 2 de octubre a can brians.
I divendres comencem el assaig de l'obra de la festa de la verema que aquest any serà mes curta uns 5 minuts i la representarem mes vegades serà una escena del musical “Els Miserables “




I parlant de teatre quant sigui gran m'agradaria ser com el Al Pacino i interpretar escenas tant contundents com aquesta que he descobert.
A mi em sembla força sensual i a vosaltres?



I qui us deixo una gran canço de amor al menys a mi m'ho sembla.

dimarts, 24 d’agost del 2010

ESCENES DE PARELLA--Primera

A les meves vacances ja se els hi veu data de termini i en el fons m'he de sentir afortunat de tornar a la feina molts no poden tenir la sort,em vaig fen a l¡idea i intento tornar a la normalitat encara que ho faci a passes petites i a empentes.


Us poso un post que serà el primer duna serie dedicat a la parella situacions que potser moltes son certes, o potser direu que son tòpics de vegades no us voldreu reconèixer, per la meva experiència i la de molts altres sembla que mes que topics son veritats.



DOS MINUTS MES AQUI...



I el senyor hagués quedat com un rei...  





Com queda un home?

Quan ve,la sedueix, la incita, li diu, li dóna joc, la besa, la hi fica, es corre i diu...

Ho sento, ho sento molt...

Però aquesta situació em posa molt nerviós. Sento deixar-te aixi , a mitges, però estic molt nerviós... Em vesteixo ràpid i millor marxar d'aquí..  

Que se suposa ha de dir, pensar o fer una dona en una situació axi?..

Fotre...pobret és que, clar aixi, corrent i de pressa, és normal, h' acabat i ja es vol anar...  

Es que soc imbecil, soc desgraciada, altra vegada he tornat a caure...com una idiota...

Cony...per a ficar-la en la boca, cardar i córrer-se, per a això...no es posa nerviós, el senyor... .

.....? .

Ho sento adéu..




dijous, 19 d’agost del 2010

TEMPS.. ERA TEMPS..ES TEMPS.

El temps passa i anem canviant i superant reptes i acumulant decepcions, però es la vida i tot plegat ens va créixer per dins i per fora..


Any 1970 i molt poc 3 o 4 de EGB.


Festa del barbuts, any 1989, era confrare de “ Els amics de la barba i la barbacoa”


Ara les vacances es van consumin , i darrera de la finestra les tempestes d'estiu.



Per sort amb la tardor es resolent incògnites pendents que de segur portaren nous reptes que m'espanten i il·lusionen a la vegada.


divendres, 30 de juliol del 2010

UNA ENCAIXADA DE MANS.


Aquests dies estat força atrafegat i a mes força mandrós, finalment allò que volia ho he aconseguit, al final las parts implicades em arribat a un acord, aquest acord es plasmara em lletres escrites en un paper, però en el moment de arribar a l'acord es va consagrar en una encaixada de mans i ja totes dues parts sabíem que lo que havíem acordat anava a missa.

Això m'ha fet reflexionar sobre els compromisos que s'adquireixen per confiança (de vegades penso que el mon gira massa en la desconfiança i recels) recordo que de petit anava amb el meu pare als mercats i en molts en algú reco havia el que s'anomenava el mercat negre on pagesos , venien i compraven de tot ( bestia, maquines, terres, ... )i un cop arribat a el acord ho segellaven amb una encaixada de mans i no calia res mes.


De vegades una encaixada de mans, una mirada, tenen tant valor que un contracte de mil fulls, perquè si hi confies els altres també confien.

També us vull dir que em prenc unes petites vacances de blocs, necessito desconnectar i gaudir del temps de un altre manera, necessito gaudir intensament d'aquels que tinc mes propers i crec que ells també necessiten afortunadament gaudir una mica de mi crec que seran dues setmanes ens veiem ala tornada i com dic al post anterior no deixeu de pecar.

Una abraçada.


dimarts, 27 de juliol del 2010

ARA QUE HI HA CRISIS.....

Ara que hi ha crisis...


I Tess McGill va dir;


-Tinc una ment per a les finances...


I un cos per al pecat-


A la pel·lícula "Armas de Mujer")


Potser no cal que pensem tant
I ens dediquem mes al pecat.


- Begin Motigo Webstats code -->