dilluns, 30 de novembre del 2009

CONTES BREU; EL EMPROVADOR.


La idea m'excita tant que, sense pensar-me'l dues vegades, em trec la resta de la roba quedant-me només amb el sostenidor, trec de la bossa el mòbil, em faig una fotografia i te l'envio amb un missatge: ?t'agrada el que m'he comprat??. Em miro gairebé nua en el mirall, penso en tu rebent la foto i mirant-la d'amagatotis en el despatx, imagino quant t'agradaria poder estar espiant-me a través de la cortina, o millor encara, ficat amb mi en el reduït espai de l'emprovador, potser assegut en la banqueta, agafant-me amb les teves mans pels malucs i acostant els teus llavis al meu sexe; potser dempeus, arraconant-me contra la paret, mentre els teus dits s'obren pas en el meu interior i jo joc amb les mans per dintre dels teus pantalons, esperonats per la pressa i el risc que ens trobin? Quan vaig a pagar, hi ha un noi atenent la caixa. Em mira somrient, i jo, pensant en les meves galtes vermelles, m'acaloro encara més. Em cobra el conjunt i m'ho dona en una bossa rosa i negra.


Al sexe i las relacions de tant en tal els i cal un xic de pebre.


diumenge, 29 de novembre del 2009

POST BREU.


No hi ha millor manera de gaudir del temps que despreocupant-se d'ell. I no hi ha millor manera de ser un bon amant que despreocupant-se  de ser-ho

(Valérie Tasso)

divendres, 27 de novembre del 2009

HELP PLEASE

Em miro aquest vídeo i la veritat no se que deu anuncia aquesta noia si un desodorat, laca ,un producte per atraure homes amb bigotis, o potser sirenos, i sembla que no deu ser fred per que quant se l'ha posat no ha posat carona, m'ajudeu.



AFEXIT 28-11-2009.21,23 hores
La indignitat d'Espanya (editorial conjunt)
Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc.
Ajudareu a la seva difusió.

MES QUE UN REGAL.

Sempre he pensat que regalar una flor, regalar flors es molt mes que un regal, es com dir un munt de coses que no es poden dir per que no sempre es fàcil expressar, sentiments, emocions, sensacions .. I una flor diu tant.

No ho penseu?

I per això avui em be de gust regalar-vos aquestes flor cuidades per mi, son de ara de la tardor i es que la tardor també te la seva bellesa, no nomes tenen la bellesa les noies de 20 anys.




Striptease de musica.

Això es un striptease de cançons que m'han agradat o que han estat presents a la meva vida, i no tenen per que coincidir amb el tema del post, aquesta de avui potser o fa , va ser un gran èxit i crec jo que on diu rosa també pot dir clavell.



AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.






dijous, 26 de novembre del 2009

VERMELL,NEGRE,UN ALTRE; CAP!!!!

La roba interior es la ultima porta abans d'endinsar-se, al plaer. 

Jo crec que tothom homes i dones davant de una cita , que pot acabar amb una relació estreta (pell& pell)va preparat per dintre.

Per que a qui si en fixem en la roba interior de la nostra parella?

Abaix hi han dos colors clàssics qual preferiu? Potser un altre?

O potser millor sense ?




Vinga no sigueu gaire timits ni timidas i us mulleu.

Striptease de musica.

Avui no es una cançó es tota una orquestra, que va fer ballar a molta gent i que encara fa ballar amb Manel Joseph, “la voz” al davant des de el 1974.






AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.





dimecres, 25 de novembre del 2009

LLEPADES......


Hi han llepades i llepades.. segons el moment, el lloc i la persona pot ser la cosa més vulgar o el més eròtic que un pugui fer... perquè llepar, llepar i llepar... cansa, esgota i pot ser una mica porc... però quan et fonen a petons, carícies i manyagues... rebre un deliciosa llepada m'embogeix... pot ser des del pessigolleig amb la punta de la llengua que estarrufa tota la teva pell i et dóna aquest punt de riure nerviós... o directament aquest llepada gairebé animal que et recorre lent i que em fa inspirar lenta i intensament per a gaudir de tot el plaer que m'envaïx....

Bé aquesta és la meva visió de las llepades....


Striptease de musica.

Una de las poques cançons que en se sencera, la trobo molt especial i potser m'agradaria que ...






AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.







dimarts, 24 de novembre del 2009

CONTES BREUS; AL TREN

De vegades la rutina diària com un desplaçament en tren, esta plena de vida  de seducció, de mirades,furtives o no tant , aquest conte en reflexa una d'aquestes situacions.


"Morbo, molt morbo..." això és el que has sentit. Si, quan em miraves, davant meu.. com gairebé cada matí. 

Es que t'agrada la meva maduresa atractiva, seductora, atrevida i de vegades provocadora...

T'ocultes amb un periòdic però t'agrada el joc morbós de les mirades, jo llegeixo o escric, però noto la teva mirada.. si, quan mires furtivament sense que jo et vegi.

He vist el teu pensament, t'intimido?, però si jo no faig gens... Però veig com em mires en el reflex de la finestreta del tren, parles francès? Qui...

Però en una d'aquestes mirades he llegit els teus pensaments, les teves pupil·les... I és que t'he donat morb, molt morb, però si jo no faig gens... solament llegeixo, escric... i miro per la finestreta... és cert, somric però és pels meus pensaments.

Però els teus, me'ls imagino.. i jo, no faig res...

Fins dema... ,,,,,,,,,,,,,,,,

Striptease de musica.

Una cançó que al seu moment va triomfar i que fa poc va tornar a sentir-se.




AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.





dilluns, 23 de novembre del 2009

CONTES BREUS; TROBADA FUGAÇ


Havia una vegada dues persones que gairebé no es coneixien. Res les unia abans, vivien en dues ciutats diferents, no tan llunyanes com per a ser mons distints però no tan properes com perquè fos fàcil trobar-se. Aquestes persones van compartir unes hores que el pas del temps no va poder fer que oblidessin. Cap recorda massa bé què es van dir, però si recorden les cames entrellaçades sobre els llençols, l'aigua relliscant sobre els seus cossos nusos , els sorolls de la ciutat nocturna esmorteïts per les cortines d'una habitació d'hotel on només s'escoltava el so líquid dels petons, de les llengües recorrent la pell del altre, i dels sexes enfrontant-se. Tots dos es van aprendre el camí del plaer de l'altre, i van desitjar recórrer-lo novament. Potser, més aviat que tard, tornin a trobar-se.

dissabte, 21 de novembre del 2009

AMOR; PUR I SIMPLE AMOR.


Es van trobar a la llum de les espelmes

un sopar deliciós els esperava,

taula nomes per a dos ,

vi, postres, nous,

musica de fons i aroma a canyella.

Ella duia el seu millor vestit,

blanc com llum de lluna,

les seves galtes enrojolades i llargs rínxols blancs,

que brillaven com el sol,

ell la mirava a la cara,

però la veia en la seva imaginació.


Ell, vestit blau marí, ulls blau turquesa,

somriure agradable,

recordant el primer dia , que la va veure,

era tan bonica, es tan bonica, s'apropa,

la besa suaument, i amb un gest seductor,

la convida a ballar.


Es una musica molt romàntica,

com amants sota lluna plena,

dansen amb curosos passos,

i petons robats ,per la pista de ball.


Acaricien els seus rostres amb dolçor,

amb amor, somriuen tímidament,

ella enrojolada, el mira a l'infinit dels seus ulls

tots dos somriuen amb el cor.


Una nit es van jurar amor etern,

fins a la fi de les seves dies,

sense oblidar-se mai un dia.


Mes de 40 anys fent niu junts,

sempre ple de dolces mirades

i farcit de somriures tendres.


No havia frontera per a ells,

un obsta-cul no els desesperançava ,

s'estimaven malgrat tot.
I si era fosc i amb els seus ulls no es podien veure,

amb les seves ànimes si es podien tocar....


I amb els seus cors estimar.


Poema dedicat a l'amor , i a tots el que creuen amb ell, i no nomes l'amor de parella també l'altre amor. Malgrat que a vegades es dolorós i tantes vegades pur, fort, etern i meravellós.

Striptease de musica.

Amb aquest post vull iniciar una nova secció al bloc la de la musica, per que a traves de la musica,també es despullen histories i records.

Ahir vaig esta a un concert de Santa Cecília i una de les cançons la que poso en primer lloc era com un himne , als meus anys joves tantes vegades tocada amb la guitarra al voltant de uns amics i un foc , després vaig recorda la segona i crec que malgrat els anys totes dues conserven un missatge , actual i necessari.




AUTO SPAM

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.


dijous, 19 de novembre del 2009

COSES DE LA FEINA...


Tenia ganes de parlar-vos un dia de aquesta feina meva de Striper, que despullar-se en public i amb certa gracia no es gens fàcil, i a mes te el seus riscos a vegades sembla que tinguis que acabar totalment indefens amb pilota picada a sota de un munt de gent, i els canvis de temperatura als que esta sotmès, de tant en tant agafo un refredat de collons.

De fet a mi lo del striptease me agrada en parella , entrar a la habitació sentir la musica amb la llum de unes espelmes mmmm. I els sostenidors que et cauen a sobre.

A vosaltres us agrada això del striptease, n'heu fet ho us han fet algun cop?

Jo us poso el repertori de musica que tinc depenent de la situació , quina escolliu?

Ho potser preferiu un altre musica?


Sincopat: I like to move it. Reel 2 real

Sensual i lent: Let’s get it on. Marvin Gaye

Poca-solta i actual: Naughty girl. Beyoncé

Cadenciós y voluptuós: Sex Me. R. Kelly

Marxa: Dancing with my self. Billy Idol

Clàssic actual: You can leave your hat on. Joe Cocker

Petita variació actual: Unchain My Heart. Joe Cocker

Rape-ro i rítmic: Let me blow your mind. Eve

Desgarrado: Born to be wild. Steppenwolf

Alternatiu: Superfreak de Rick James

Emocionant: Bolero de Ravel

Apassionant: La danza del fuego

Popular: Rock’n’roll de Gary Glitter

Atrevit i espectacular: L’amour est un oiseau rebel, de Carmen de Bizet


AUTO SPAM

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.





dimecres, 18 de novembre del 2009

EQUIVOCAR-ME



No vull renunciar a la deliciosa llibertat d'equivocar-me.

(Charles Chaplin)

Peró tampoc vull recrear-me en la justificació d'equivocar-se

(Jo mateix)


LA CONTRAPORTADA

La contraportada ha sigut una secció habitual aquest post, i ara neix com un nou bloc, un bloc que també escriurà el Striper hi on despullara temes d'actualitat, el podeu visitar AQUI.



dimarts, 17 de novembre del 2009

UNA SORTIDA DIGNA


Crec que es el primer post que faix per recomanar un llibre i en aquest cas es UNA SORTIDA DIGNA, ple de contes i ple de vida , el seu autor es Jesús M. Tibau company blocaire de Tens un racó dalt del món.

Felicitats per aquest llibre Jesús.

POST FET UNA MICA A MA.

Clicar per veure mes gran


SI PARLO DELS TEUS ULLS
Si parlo dels teus ulls em fan ressò 
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

dilluns, 16 de novembre del 2009

FIDEUA I UNA POSTRE QUE VAIG RETROBAR.

LA FIDEUA
La fideua es una recepte molt variable no ja depenent del territori si no també cada cuiner te el seu toc, per exemple al país Valencià es fa amb fideus gruixuts i a Catalunya amb fideus prims.


EL FUMET

En primer lloc es molt important el fumet els ingredients son:

Sobrara fumet el podeu congelar en fraccions per utilitzar mes cops.

1,200 gr. aproximadament de peixos de roca (morralla), cap de lluç...Espines..

1 porro 1ceba 2 pastanaga( Ho tallem petit) 

1 farcell d'herbes (Julivert, llorer, romaní, farigola, etc) ja els venen fets

8 cullerades d'oli d'oliva 

1 got de vi blanc

4 litres d'aigua Sal

Per fer-ho posem l'oli a la olla i sofregim lleugerament els ingredients, afegim aigua i esperem que comenci a bullir molt important no ha de bullir mes de 30 minuts, després colar i reservar.


La Fideua

Necessitem ;

Fideus prims

Fumet

Oli suau d'oliva

oli de Gira-sol

sipia

Gambes

un all

En primer lloc a una olla o una paella molt grossa posem l'oli de gira-sol , i quant estigui calent anem fregint els fideus fins que es posin rossos , millor anar tirant els fideus en poca quantitat, després posar a un colador que deixin anar l'oli i reservar.

A la paella on  farem la fideua posem oli de oliva i daurem l'all amb pell que retirarem , fregim els caps de las gambes quant estiguin fets els aixafem amb in cap de morter per que deixin anar tot el sabor , i incorporem el caps al fumet que tindrem escalfant a foc lent, fregim les cues de les gambes, la sípia la podem fer amb una paella apart amb poc oli i la incorporem , quant la paella estigui molt calenta amb un minut o dos hi ha prou , la incorporem a la paella amb las gambes, li afeixi'm els fideus i ho remenem tot , i afeixi'm el fumet que del que haurem tret els caps de las gambes, que cobreixi els fideus, ho deixem fer fins que haguí absorbit el fumet.


Es menja amb un all i oli que posarem a la taula per cada un es posi el que li vingui de gust.

BON PROFIT.


POSTRE RETROBAT

Diumenge remenant els meus apunts de cuina vaig trobar aquesta retall del regió 7 del 2002 , que guardava per la foto om surto, coi em va fer molta il·lusió, la recepta era meva .Era una variació d'aquesta recepta.




Aquests els vaig fer a la feina per el dinar de nadal.







dissabte, 14 de novembre del 2009

2 CONTES .... I un homenatge al Víctor

El meu petit homenatge al Víctor
per els seus 300.000 registres.


EL SEU BLOC
http://vpamies.blogspot.com/
La dona que es creia insignificant.
Havia una vegada una dona ella es veia, lleixa, esquifida he insignificant i així es feia veure als demés. Un dia el va va veure i es va enamorar de aquell home que era el lo que sempre havia somiat . Passava davant seu diàriament. I nomes li deia? hola? Quan va anant agafant confiança, li donava el bon dia. Somiava amb un frec seu, amb una carícia. Però nomes rebia ignorància o frases seques. La dona insistia, encara que cada frase antipàtica li feia mal, la feria en el més profund. Ell sembla no adonar-se. Havia dies que ho duia més o menys bé, uns altres marxava malenconiosa a casa. Sabia que no tenia molt que oferir-li nomes el seu afecte, la seva calor i els seus braços oberts. No tenien gens que veure la una amb l'altre. Ell dur i fred amb ella. I ella erre que erre . Fins que un dia, ell va dir una paraula amable! La diminuta enamorada es va créixer. Va veure que un esbós de somriure anava dirigit a ella. Se li van anar tots els descoratjaments, va pensar que tenia força ser suficient per a anar acostant-se a Ell I creia que arribaria el dia en el qual li digués tot el que el desitjava . Va anar augmentant la seva auto-estima, el seu valor. A Ell ja no el veia tan gran, ni tan fred, ni tan llunya. El veia de la seva alçada , ara veia els seus llavis a prop. Li va poder donar aquest petó, aquesta abraçada. Li va transmetre la seva calor, el seu poder. ...i van ser feliços.


El home que es creia insignificant.
Havia una vegada un home ell es veia, lleix, esquifit he insignificant i així es feia veure als demés. Un dia ela va va veure i es va enamorar de aquella dona que era el lo que sempre havia somiat . Passava davant seu diàriament. I nomes li deia? hola? Quan va anant agafant confiança, li donava el bon dia. Somiava amb un frec seu, amb una carícia. Però nomes rebia ignorància o frases seques. El home insistia, encara que cada frase antipàtica li feia mal, la feria en el més profund. Ella semblava no adonar-se. Havia dies que ho duia més o menys bé, uns altres marxava malenconiós a casa. Sabia que no tenia molt que oferir-li nomes el seu afecte, la seva calor i els seus braços oberts. No tenien gens que veure la un amb l'altre. Ella dur i fred amb ell. I ell erre que erre . Fins que un dia, ella va dir una paraula amable! El diminut enamorat es va créixer. Va veure que un esbós de somriure anava dirigit a ell. Se li van anar tots els descoratjaments, va pensar que tenia força ser suficient per a anar acostant-se a ella. I creia que arribaria el dia en el qual li digués tot el que el desitjava . Va anar augmentant la seva auto-estima, el seu valor. A lla ja no la veia tan gran, ni tan fred, ni tan llunya. La veia de la seva alçada , ara veia els seus llavis a prop. Li va poder donar aquest petó, aquesta abraçada. Li va transmetre la seva calor, el seu poder. ...i van ser feliços.

.............

I aquest contes tenen allò que en Castellà diuen “ Moraleja”

Per dura que sigui la pedra la persistència de una gota d'aigua

li acaba fent forat “

" I cal que ens agradem nosaltros mateixos , per agradar als demes"


Afexit avui 15-11-2009 a les 22,07

En referència al post anterior.

Finalment avui m'he trobat amb La Núria i el Gerard, ha sigut un dia de nervis havíem quedat a les 18 hores, ens hem fet petons , ens hem abraçat, i ens en conjurat , que teníem que reprendre el contacte, i reprendre la relació pare-fills que absurdament se havia trencat, i molt important hem rigut junts. Estic content i feliç. La Núria esta molt guapa ei i el Gerard també.




divendres, 13 de novembre del 2009

RECORDEU EL POST; AVUI..........

Si no el recordeu mireu AQUI , després d'aquell dia , que la vaig trucar i no em va agafar el telefon, ni contestar al Facebook , pensava que tindria que trucar-la insistir fins que poder parlar amb ella, avui tornava a pensar , que tenia que tornar a intentar-ho


( Realment no ha passat cap problema nomes que per circumstancies, que absurdament van fer que ens distanciem, tant de ella com del meu fill, de la meva primera parella tinc dos fills el Gerard i la Núria i malgrat ja fa temps que estic separat de la seva mare teníem relació de pare i fills, el meu fill es mes gran va néixer quant jo tenia 18 anys, llavors no feien cursets com els de la junta d'Extremadura)

I avui me ha trucar el Gerard ( sentir que em deia papa soc el Gerard ha sigut....) , per dir-me que sabia que havia trucat a la seva germana ,que no em va contestar per que estava a la dutxa , i si m'anava be quedar aquest cap de setmana per prendre alguna cosa i xerrar, ara mateix tinc una mescla de por (terror) i de il·lusió , desitjo i espero que tot plegat sigui l'inici de allò que mai es tenia que haver distanciat.

De fet seria per mi un regal magnific que la nit de nadal, el dia 24 de desembre es el meu aniversari, sopem junts per celebrar-ho com sempre havíem fet .


Ja us explicare.


Crec que ja que no hi foto aquesta cançó que segurament cantarem al musical que preparem a teatre es força adient.



- Begin Motigo Webstats code -->