diumenge, 1 de juny del 2008

TRISTOR



Dies enrere he passat per un problema de salut que m'ha fet minvar força la meva capacitat física habitual, això ha fet minvar també el meu estat emocional, també m'han sorgit d'altres problemes que m'han afectat i de fet encara m'afecten emocional ment.

Amb tot això m'adona t que en situacions com aquestes en las que en molts moments necessitaries un llarg abraç i una esquena on plorar, et ficàs una mascara i dius que estàs bé, suposo que per costa a vegades expressar els sentiments tristos potser vergonya o potser perquè de vegades no saps com expressar aquests sentiments, i et possés un mig somriure de diumenge i un estic bé.
Suposo que no soc el únic que passa per aquí que a molts els hi deu costar molt deixa fluir això. I que la pregunta “ Com estàs? “ i la resposta “ Estic bé ; Vaig fent; “ se han convertit mes en un formulisme social que un indicador de la realitat, perquè igual si dius que tens una luxació de turmell no passa res , però dir que estàs trist i enfonsat potser es un reconeixement que de vegades ens fa vergonya expressar.



Vosaltres penseu en costa expressar aquests sentiments?

Per vergonya, pudor,perquè?



PREMIS



La Maria Jesús de Zona Iluminada
i la Rofelfu de Armonia en van donar el premi “ Amigos para siempre”. Jo el tinc que donar a 5 persones i com tots el que em comenteu us el mereixeu serà per el 5 primers que em comenteu.

 
AUTO SPAM.



EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 2 A LES 18.00 HORES, ES TITULARA “PRIMER ES?” I AQUI UN PETIT FRAGMENT.


“la història d'amor o la del sexe..”


 

- Begin Motigo Webstats code -->