dimecres, 14 de maig del 2008

PLORAR....

Potser per porto uns dies amb mes núvols que sol, m'ha vingut de gust escriure aquest post. Jo que tinc una edat ( meravellosa ) i que de la meva infantessa recordo que em deien “ Els nens no ploren això ho fan las nenes “ . I després sempre recordo al llibres de historia la famosa frase
“ Llora como mujer lo que no has sabido defender como hombre “

Durant un temps el debat “home dur versus home sensible”. Per sort crec que ja esta superat i els homes també tenim dret a plorar. Ningu pensa el contrari?


Perquè malgrat plorar sigui sintoma de dolor, tristesa, angoixa, jo crec que es una de las funcions mes encertada que te el cos humà perquè plorar es el millor analgèsic, per els mals del cor i l'anima. I curiosament no tenim reparo en manifestar altres sentiments en public, la majoria de vegades ho amaguem. Molts cops al cine que hi han aquelles escenes que fan plorar la majoria dissimulen. A mi personalment no em costa gaire que s' humitegin el ulls a vegades llegint un llibre.

No creieu que plorar es necessari i sa? I que no tindria que ésser una situació vergonyosa ? Ni de feblesa?



Espero que el tema de avui no us haguí fet plorar, que malgrat tot sempre he dit que prefereixo fer riure que plorar.


PREMIS.

Dir que he rebut premis de la Jo Mateixa, de Aigua- clara, i de la Maria Jesus de Zona Iluminada, però ja faré repartiments a un altre post.


AUTO SPAM.

EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 16 A LES 07.00 HORES, ES TITULARA “CAMI” I AQUI UN PETIT FRAGMENT


“si alguna vegada arribo a ell, serà d'una manera de la que no ho hagi fet ningú”

- Begin Motigo Webstats code -->