D'aquest post podria dir que és d'intimitats. Penso que molts dels meus gustos musicals són bastant particulars, a vegades que fins i tot poden ser rars. Però avui parlaré de cançons que recordo especialment (tot i que hi ha moltes més).Jo penso que una vida es pot escriure amb cançons. Una d'elles m'agrada molt pel só de la trompeta i té la particularitat que va ser la primera que vaig ballar amb una noia i segurament el meu primer ball, no crec que tingués els 14, ella era de la meva edat i es diu Astrid. Recordo que em va dir que no ballava gens bé. I d'acord jo no era Fred Astaire, però que nassos ella tampoc era Gingers Rogers.
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.