dijous, 11 de març del 2010

AMORS OBLIDATS I MES.

Escriure poèticament a un amor latent es molt fàcil,, pro els amors marxen, es van oblidant i moren , potser de altres queden arrelats per empre als cors de altres s'esvaeixen per sempre en un got de llàgrimes, avui unes lletres aquests amors que ja han girat cantonada.

AMOR MORT.

Fins als colors han canviat. Ara el blau es confon amb el blanc. Les cançons ja no parlen de nosaltres. I tu somies amb el noi d'ulls trists. Les fotografies ja no guarden records. Vides sense enfocament. I tu noia de llavis vermells somia infinits i les lletres blanques van aprendre a dissimular. Mentides trencades com cristalls. Els viatges són eterns, sense final com els contes d'interminables paraules. Els cors ja no estan bojos. Veus dormides. I fer el valen s'ha convertit en una frase dita. Els meus ulls ja no són d'ametlla. Han canviat de perspectiva i forma. [Em fan mal les pupil·les de plorar-te en un got d'aigua i la punta dels dits per intentar tocar l'intangible.] Ulls d'avellana. Els carrers ja no em recorden a tu. He esborrat petjades. Vaig deixar les preguntes en parets (Perquè hi ha coses que mai canvien). Ja no deixes caure verbs sobre els autobusos, els plats i els llençols. Com en el llibre... Ara ja no tens temptatives d'amor suïcida com una covarda kamikaze enamorada. Se han acabat les casualitats. Jo també les vaig gastar massa aviat Els poetes tremolen. Ja no queden nens que somien amb ser astronautes. Jugar amb pistoles de plàstic i obrir-nos les ferides invisibles. He canviat paraules per batecs, somnis per acció, esperes per trens, nits per llum. 

He après a esperar gens... i tu has deixat de buscar-me.

MES...

Fa uns dies la Carme i el Jesús Tibau , van estar poetitzant sobre les mimoses

avui el s hi vull retre jo un humil homenatge.

Sou la pluja de colors i olors

on es resguarden els enamorats ,

tot omplint la teva ombra ,

de petons apassionats..




En Jesús també va demanar cançons per un un revival dels anys setanta aquesta es la que jo aporto.


151è joc literari  de:  

" Tens un racó dalt del mon."



Que fina de vegades,la frontera,

entre submissió i estupidesa,

entre el orgull i la covardia ,

entre el odi i el amor ,

entre el poder i el decidir-se ,

i entre un moment feliç i ...

un moment d'amarg despit..








- Begin Motigo Webstats code -->