dissabte, 8 de desembre del 2007

Records musicals.

D'aquest post podria dir que és d'intimitats. Penso que molts dels meus gustos musicals són bastant particulars, a vegades que fins i tot poden ser rars. Però avui parlaré de cançons que recordo especialment (tot i que hi ha moltes més).Jo penso que una vida es pot escriure amb cançons. Una d'elles m'agrada molt pel só de la trompeta i té la particularitat que va ser la primera que vaig ballar amb una noia i segurament el meu primer ball, no crec que tingués els 14, ella era de la meva edat i es diu Astrid. Recordo que em va dir que no ballava gens bé. I d'acord jo no era Fred Astaire, però que nassos ella tampoc era Gingers Rogers.



“Romance anónimo”, va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar a guitarra. Amb elles vaig descobrir que la música té molt de tècnica però que sense l'ànima de qui la interpreta es buida.


L'Orquestra Platería, va trencar amb els estereotips de les tradicionals orquestres de ball. Era com aire fresc. No faltàvem mai quan podíem salvar la distància i arribar amb les nostres 49cc. La meva era una Derbi Diablo. Us poso una de les cançons que van versionar, que els va suposar un gran èxit i que mai mancava en els seus concerts. La cançó no està interpretada per ells perquè no l'he trobat.



Si hi ha un concert al que m'agradaria assistir és el d'any nou, a Viena. La nit anterior, vestit per l'ocasió, una vetllada inovidable en un saló de Vals. Una de les peces que m'encanta es la marxa Radetzky.


Vosaltres teniu records musicals?

Recordeu el vostre primer ball?



34 comentaris:

Joana ha dit...

Aquest Romance anónimo és preciós!
L'orquestra plateria , com una alenada d'aire fresc, de festes majors, d'envelat, d'adolescència...
Qui no recorda el primer ball i sobretot recorda amb qui el va ballar!
Bona nit wapo! Bon diumenge!

Unknown ha dit...

Recordo ambo molta tendressa el meu primer ball amb un nen ben maco que vaig coneixer a un ball de carnaval quan tenia dotze anys:The Lady in red.Un clàssic preciós.

yonosoyHillary ha dit...

mmmm, veig que estem tots molt musicals.

No tinc cap sentit del ritme, no sé ballar i poques vegades ho faig, la música no em motiva cap moviment físic però si interior, mentre que per fora soc inmòbil per dins m'ho remou tot.

Zazpi ha dit...

Per molts anys si es el teu dia, si ha passata o ha d'arribar.
Gracies per passar te per el meu racó.

Bones festes!

Nikus*

nimue ha dit...

el primer ball bonic que recorde va ser amb un amic que m'agradava molt amb la cançó Somebody de Depeche Mode.

Després vaig ballar-ne unes quantes més amb ell però aquesta va ser la més bonica, sense dubte.

Fàtima Llambrich ha dit...

Aixxxx, la música em desperta tantes energies!!!!!!!!!!!!!!

Però no podria destriar una cançó, ni un ball.

La meva vida no ha dançat al ritme de la música. Però tampoc m'amoïna.

Fàtima Llambrich ha dit...

Aixxxx, la música em desperta tantes energies!!!!!!!!!!!!!!

Però no podria destriar una cançó, ni un ball.

La meva vida no ha dançat al ritme de la música. Però tampoc m'amoïna.

-- ha dit...

Te recomiendo la versión de romance anónimo de un grupo llamado "los pekenikes" :)

http://www.youtube.com/watch?v=0BJfQEYzZrQ

mossèn ha dit...

i la flauta ??? ... com la toques ??? ... salut

LlunA ha dit...

La vida està plena de música. Tinc tants moments al calaix dels records, tots acompanyats per una cançò.
El meu primer ball...recordo un ball a l´escola, tots petitons, no arribaria a tenir els 10 anys!!! que bonics aquells moments...
Petons amb música

rosa ha dit...

jo recordo els balls de les lentes a la discoteca Sunsent de Sant just, recordo "call me" de Blondie.
m'has fet recordar coses boniques.

carmncitta ha dit...

sí que el recordo si, i guardo aquest record amb molt 'carinyu'.

Betty ha dit...

concert de 1 d'any, em recorda la casa dels meus avis, aixó i els salts d'esquí,la olor dels canalons, feste feste!el meu germà i jo saltant amb la marxa...records dolços...si senyor!

Aixxxxx ha dit...

que estrany...ningu recorda el primer "je t'aime", enganxats i a la penombra?

Anònim ha dit...

Lujuria - Estrella del prono
La que em va fer pensar que el heavy era lo meu.

Daft Punk - Harder,Better,Faster,Stronger

La primera que em va fer ballar de debò.

Attomik Kitten - Eternal Flame

la primera que vaig ballar en parella

Will ha dit...

Atomic Kitten - Eternal Flame

Tb es una cançó especial per a mi..

Pero ara que penso, el primer cop que vaig ballar en parella uhum...

Doncs seria a una disco aixi que...

RID ha dit...

Gràcies pel comentari! Salutacions...vaig a tafanejar pel teu...

Antoni Esteve ha dit...

Cada cançó ens recorda algún moment, tots tenim la banda sonora de la nostre vida i es emocionant recordar-la.

una abraçada!

Anònim ha dit...

Jo no recordo balls especials, però si cançons que sonaven en certs moments que han estat molt importants... merci per fer-m'hi pensar m'ha portat bons records!

ojosmiel ha dit...

pues como bien dijiste en entradas pasadas,el chocolate da mucho juego..en frio,en caliente para q se ponga la piel de gallina..
o en solido,en un buen bombon, q se deshaga en la boca, q tu pareja te bese para poder sentir en su boca ese chocolate fundido...en los labios,en la lengua...
lo érotico te lo dejo a ti:p

Terra ha dit...

La banda sonora de la meva vida està formada de moooltes cançons!
La música em transmet moltes sensacions, és important per a mi.
Ah, també m'agrada la marxa Radetzky! Em recorda quan de petita veia per la tele el concert d'any nou amb la meva mare.

Anònim ha dit...

oh!!! si que tens rao jo tambe crec que la meva vida esta abraçada amb moments musicals.
També tenc com tu moltes preferències de música des d'un bolero de los Panchos a un punk-rok de Ramones a escoltar amb plaer aquest romance anonimo. També m'has fet pell de gallina amb el Pedro Navaja de la Plateria, quins temps aquells..
El meu primer ball sempre el recordare va ser a la plaça del meu poble i vaig ballar un lento i la canço era - Si nuestro amor de nuevo fracasara seria para mi lo peor que nos pasara lo que hubo entre los dos no se hizo en un momento a ti no te compre por eso no te vendo Tuuuuuuuuuuuuuuu
gracies per aquest post.

MeRCHe ha dit...

Duc tota la vida ballant al so de l´orquesta Plateria.
Ereb molt bons i ancara segueixen tocant i jo ballant ;)

petons

Striper ha dit...

Veic que tots teniu les vostres cançons, que alguns conexeu la Plateria, Bé gracies per els vostres comentaris. Ojosmiel;a la merendola le tendremos que poner musica cual le ponemos? un bolero romantico, un rock... di..

ALOMA69 ha dit...

M'ha agradat això que "la vida es pot escriure amb cançons", la del "Gato" també representa una època molt concreta per a mi, justament l'època en la que vaig anar a parar alguns cops a Manresa.

Són tants els records musicals...

El primer ball que recordo con a molt especial va ser amb música dels SIMON & GARFUNKEL.

Salut!

robelfu ha dit...

el meu primer ball.
va ser per mi com un sommi.
em els nervis de dolescent i aquell peto robat.quins records

ojosmiel ha dit...

pues..depende, me gusta el pop-rock, o sino una lenta..depende de con quien comparta la merienda, todo sea para ambientar e inducir a loq uno quiera,no?:p
un abrazo

Tals ha dit...

Merda, no recordo el meu primer ball. Això és força trist, no? ais, maleïdes neurones que oblidem allò que els interessa, ostres, ara m'he traumatitzat jaja
La música és vida, podria escriure la meva vida amb cançons que he compartit, que han estat només meves, que he odiat, que he estimat... suposo que aquesta és la bellesa de la música! Un petonet!

zel ha dit...

Ei, jo atmbé sóc de Plateria... i de tots aquells que ens agraden per una sèrie de raons que els més jovenets desconeixeu, apa, encara no ens han vençut, oi Món? Petons, reiet!

stel ha dit...

doncs si, però sobretot records musicals recents... mmm, per exemple, les cançons de la Janis Joplin em fan pensar en una amiga, o algunes de Dorian o algunes de Deneuve amb un amic, o no ho sé, per al meu xicot en tinc algunes altres, com el Knock, knock, knockin' on heavens door...
la vida és música, sense cap mena de dubte!

bon dimarts!

Putas y Princesas ha dit...

magrada coneixer els teus gustos. no coincidim massa, però jaja, un petonet

El veí de dalt ha dit...

És cert. Tots tenim cançons que ens evoquen una etapa de la nostra vida o una persona en concret. A vegades perquè la vas ballar amb elles, a vegades perquè les vam escoltar junts, a vegades, perquè se la vas dedicar...Una gran força evocativa la música. Més immediata que la poesia .

Anna, la Fdez. O. ha dit...

Mare meva !!!... Aquest "romance anónimo" deuria ser un dels temes més utilitzats amb els que començaven amb la guitarra !!! :0... pq jo tb recordo haver-lo tocat !!... Ara ,fins hi tot la guitarra amb funda inclosa, van quedar a casa els pares !

Ah,... i la veritat és que el concert d'any nou no he aconseguit mai veure'l sencer ni que fos per la tele !!! Je, je ,... el fan molt mal dia !! L'haurien de programar un altre dia !! (És broma , ...):-)

Striper ha dit...

Aloma69:
La vida es pot escriure amb cançons sens dubte. M'has de explicar lo de Manresa.
Robelfu:
Amb peto robati tot..
Ojos miel:
si sin duda la musica induce.
Tals;
Mira que oblida aixo,cues de pansa.
ZeL:
si si plateria.
stel.
Si la vida es musica
Cristina;
Segur que balles millor que jo.
Putas i princesa;
M'agraden moltes coses en musica en alguna coincidirem.
Vei d'adalt .
si molts i molts moments estan lligats a una canço.
Anna;
Debia ser la primera del Manual.
Ets la Anna del Cameu.

- Begin Motigo Webstats code -->