Entren a una botiga una dona amb una nena d'uns quatre anys.
-Mamà, què cal fer perquè no s'enamorin de tu? -
Com? -respon la mare estupefacta, com la resta de les dones que estan en l'establiment.
-Sí, que què cal fer perquè cap noi s'enamori de tu -insisteix la nena amb una serena fermesa.
-És fàcil -intervé una de les dones-, digues-li que li estimes i que et vols casar amb ell.
-Ja et dic, això és mà de sant -diu altra entre riures.
I tot seguin el fil d'aquesta historia penseu que es veritat això de que els homes sortim foragitats, i en costa asumir compromisos sentimentals seriosos del nivell que siguin? Perque penseu que
pasa? Som perucs els homes devant dels compromisos? Es un altre cosa? Que penseu?
IMPORTANT VEURE ENTREU IMPORTANT
.png)
.JPG)
29 comentaris:
Tot depen de la persona amb qui et trobis.
Evidentment crec que n'hi ha molts de força simples/ximples com per que perdin el cul darrere alguna que els afalagui fent-los creure que són únics i que els idolatren.
És clar, a tothom li agrada que li regalin les orelles.
I amb la pila de noies casades amb milionaris que es veu pel món, sembla que sí, que funciona.
Por al compromís?
Ara ja no hi ha compromís en lloc! Hi ha divorcis i hi ha de tot.
Petonets
Jo no ho veig així, va més amb les persones, és una d'aquelles etiquetes, que s'ha quedat en això, en una etiqueta. Ara com ara, hi ha tants homes com dones que tenen por al compromís.
Petons!
"Y sin embargo" de Sabina creec que es una cançò que ho diu tot, pero no sols per als homens com diu Boira tambe hi han moltes dones aisis.
Un beset.
Jo tampoc crec que sigui cosa dels homes. El meu va tenir moltes ganes de casar-se fins i tot abans que jo. Suposo que hi ha de tot.
M'agradaria participar al te 6969 però com a fotografa sóc bastant fatal... o sigui que m'ho deixo córrer.
Hola Streaper!
Gràcies pels comentaris que fas dels meus escrits. A partir, d'ara qui mantindrà un ferm compromís amb el teu blog, seré jo perquè el penso visitar sempre.
Sobre le compromís hi ha moltes opinions però crec que la por al compromís es basa més que en l'excusa de no perdre la llibertat, en una por i una inseguretat propia de persones poc madures, poc responsables i mandroses. El compromís és un canvi i les persones immadures i mandroses odien el canvi. És curiós perquè parlo sobre les persones mandroses en un article que vaig escriure al gener al meu blog.
Continuaré visitant-te.
Petons
Maria Jesús
Quantes coses!!!! Això dels homes...no sé que dir-te...crec que homes i dones som iguals, nomès que pot ser les dones somiem més, despertes i tot...i els homes s´espanten, perque no sé perquè...alguns volen anar mooooolt a poc a poc...o jo que sé!!! jajajaj no tots son iguals i surten correns no? El meu nene no!!!
M´agrada això del post 69. Ves a sopar per això i gasta més de 30 euros, home! ;)
El tema 6969 visites....jo intento buscar una foto però no prometro res!!!
petonets de diumenge!!
Jo crec que el problema és la por a perdre la llibertat i que aquesta por és més present als homes simplement per costum social. A les dones sempre ens han dit que el millor és casar-se, que ha de ser el somni de la nostra vida, i per als homes el millor és la solteria, de manera que ja cadascú té un rol a jugar. A veure si amb els nous temps això canvia, mira, a mi epr exemple no em fa cap il·lusió casar-me jeje :P
No crec que els homes fugin quan els dius que els estimes, com tampoc ho fan les dones... ara, si els parles de casar-se el primer dia... potser jo també fugiria.
no puc pensar ... salut
Jo penso (oh, my god, encara penso!!!) jo penso, deia, que quan hi ha papers, malament rai, relació lliure i per anar bé, cadascu a casa seva. Zel dixit.
Ja no hi sóc a temps...
Però quan em reencarni, ai, fugiu!!!!
Uy, jo m'he trobat amb dos d'aquesta especie!!!!
De fet, un ja es el meu ex-marit, i l'altre un ex-novi!!!!
Pero per sort, no tots son iguals!!!!!
jo crec que avia dia no hi han gaires diferencies amb respecte aquest tema entre homes i dones.El compromís per sé és una mica arriscat.
és ben cert, striper... els homes sou uns calssasses i uns indecissos! però... cal pensar sempre en compromisos?
no n'hi ha prou amb mirar de ser una mica feliç i donar una mica de felicitat?
petons i llepades animalotes!
Hola striper! jo crec que el compromís és temut per a tots i totes de la mateixa manera. I més avui en dia... que un compromís es pot trencar en qualsevol moment, no és com abans que era un "per sempre". Avui ja no va així.
De totes maneres, penso que si estimes, comprometre's no és res dolent... però has d'estar segur de conèixer bé a la persona, perquè sé que n'hi ha que enganyen i molt.
petons!!
Crec q kn tenim les coses clares no marxem corrents...
Lula,
De veritat creus que ja no ni ha de compromis?
Boira .
Un topic ?
Lansbury;
Bé al memys no es nomes masculi.
Carme R :
al menys no tots vinga espero la teva foto va ...
Maria Jesús :
Gracies espero que ens enem veient.
la por si suposo que es un factor.
LlunA ,
Felicitats per el teu nene, ei i espero la foto si..
Tals;
Cultura i condicionaments socials sempre presents.
Núria :
Jo tambe rapid rapid.
mossèn.
Amen..
Zel,
Doncs a la proxima opportunitat ja saps.
Marta ;
Ara ja se que també existeixen.
Orleans ;
El risc la por..
Gatot ;
Crec que si peró..
LLuNa;
Seguretat orevia si..
Sense fer soroll;
A vegades no ens posaran el llisto massa amunt.
no, depén de cada persona, dóna igual que siguen homes o dones. No totes les dones estan boges per casar-se! Potser això era en altres temps...
la foto es genial!!!
El compromís s'entén com una situació en la qual s'espera de tu un comportament i uns ideals compartits amb una altra persona. El compromís de parella suposa uns objectius i metes comunes i un futur en comú, per descomptat això implica anys de convivència amb la mateixa persona i superació de fracassos i èxits en comú.
Jo crec que una persona incapaç de comprometre's pateix d'alguna carència i sobretot, de falta de seguretat en si mateix i en les seves possibilitats.
Aixo es pot dona tan en homes com en dones.
un petonet
Holaaaaaaaaaaaaa
Yo creo que sí, que los compromisos son complicados y más a medida que eres más independiente. Pero creo que pasa con hombres y mujeres hoy en día.
Y tú? estás comprometido??
jaaaaa
per publcir entrades via e-mail és molt fàcil, només cal anar a la configuració del teu blog i a la pestanya de correu electronic vincular-hi un mail -normalment el que vas utilitzar per crear-te la conta- i allà t'explicarà quina adreça has d'utilitzar per publicar les entrades
Sobre lo del compromís, crec que ara mateix depén de cada persona en concret, no només de homes o dones.
I sobre la celebració de la visita 6969, pots comptar amb mi!! De segur que t'enviaré alguna coseta, per supost!! Per cert... què et van pareixent els post?? ;)
Yo pienso que cada hombre es un mundo.
Un besito.
pd, vengo desde la casa de Miriam y Eva.
ah, el traductor este traduce fatal. puf, lo que ma costao.
Nimue:
Tampoc em teferia exclusivament al matrimoni.
Lu :
a que si.
Robelfu;
Suscribeixo las teves paraules. Waipu Carolina ;
Cuesta perder la indepencia a que si.
Jo comprometido mas bien si i vos?
Eva ,
Gracies Eva.
Palito;
Si ara potser la dona ja no li cal de un home no?Gracies espero la teva colaboracio. Els post ja veus els meus comentaris m'agradan molt.
Evinchi ;
Bienvenida, cada mujer tambien sois un mundo, el traductor es lo que ahi gracias por el esfuerzo.
hola passat per casa tens una cosa
jo crec tanta dones com a homes ens pot costar el compromis....pero que quan estas enamorat de debo no costa gens!!! pero el amor passa més rapid del que pensem i llavors es mantenen relacions soses i amb poc sentit, i aqui es pot perdre el compromis i la fidelitat. si hi ha parelles que quan es comprometen ja portaven anys es probable que ja no estiguin enamorats!!!!
era jo....
Tens un premi en el meu blog!
robelfu :
Ara i vaic.
AE Espluga Viva:
El fi del enamorament es un tema per parlar.
mercè :
Vale.
Marta :
Ara vinc.
Publica un comentari a l'entrada