dimecres, 20 de febrer del 2008

Convivència




Durant la preparació de la fira de l'aixada un dia esperant per a iniciar un assaig que s'endarreria per problemes tècnics, érem un grup de 6 o7 homes un va comentar que entre la fira i un altre tema que estava preparant com a molt veia a la seva dona 2 hores al dia, va intervenir un altre i va dir que ell amb 2 hores ja en tenia prou i a mes que no fossin seguides per que si no sortien problemes, es va parlar del tema i sembla que malgrat l'amor en la convivència durant moltes hores acostumaven a sorgir frecs. De fet i segons les estadístiques durant la època de vacances augmenten les separacions. Es clar que com en tot haurà excepcions.
Penseu que és veritat que a pesar de l'amor de vegades ens costa la convivència?
És perquè no sabem resoldre els petits conflictes?
Que penseu?




25 comentaris:

mossèn ha dit...

quin mànec de la dutxa més curiós !!! ... salut

Lu ha dit...

vaya que si...

Marta ha dit...

L'amor no te l'exclusivitat en la convivència. Que tinguem petits conflictes no es dolent, lo dolent es no voler resoldre'ls.

stel ha dit...

la convivència no sempre és fàcil i la gràcia està en saber portar-ho bé i no dramatitzar al afrontar els problemes de la quotidianitat.
Bon dimecres!!

Anònim ha dit...

Eixa es la verdadera prova de l'amor, la convivencia, ningú diu que siga sencilla pero amb voluntad tot es supera. Un beset

Fetish femina ha dit...

Sembla ser que l'activitat cerebral quan sentim amor o odi es concentra en la mateixa part de l'enc�fal!

robelfu ha dit...

La convivència entre dues persones sempre és difícil. perque som de diferents maneres de ser, diferents gustos, diferents costums i aixo fa sorgir desavinences ràpidament. La flexibilitat, la comunicació són indispensables quan dues persones realitzen un projecte comú. La relació diària permet conèixer a l'altre, animar-lo o enfonsar-lo, frenar-lo o donar-li estímul;
SE LA VI una abraçada

Betty ha dit...

uisss! ara mateix em ficaria a la banyeraaaa ...peró em faltaría el mànec jaja!
La conviència 24 h pot matar l'amor. Tema una mic dolorós per mi, peró bona pregunta!

Joana ha dit...

Doncs anem alternant. És important tenir estones per un i fer coses juntes. El que costa és trobar el punt d'equilibri. Una mica sentir-nos lliures sense deixar les responsabilitats que tenim.
Uffff quin tema!!!
Bona setmana wapo!!!!
Me'n vaig a la banyera! ;)

LlunA ha dit...

Ostres amb la foto....

El tema de la convivència no crec que sigui complicat...el que passa que quan es troben sota el mateix sostre dues persones que no tenen res a veure...doncs ja veus quina convivència!! Jo porto nomès 1 any amb la meva parella sota el mateix sostre i treballant junts! I ens va de conya, cap conflicte...és més...volem més temps per poder-nos estimar!!! pot ser que som rarots....jejeje

El veí de dalt ha dit...

Si la Sra. Convivència aquesta que dius fos com la del toc d'erotisme... Convisquem!

Anònim ha dit...

mmm jo crec que la convivència no és fàcil al principi i que cal parlar tots els problemes per petits que siguin...
crec que parlar d'amor quan és porten anys junts ja són paraules majors, pq crec que en la majoria de casos és a un altra mena d'amor, és carinyo, apreci, estima però no l'amor que fa que tot et doni igual i només vegis lo bo. per això crec que la convivència es va complicant pq ja no estàs enamorat biologicament parlant i veus més coses...

jo ara convisc amb el meu ex, tota una aventura pq com a parella no vam conviure mai...

per cert la foto...està bé bé bé

besets!!!!

the silver blue sea ha dit...

En castellà es diu allò de... "juntos pero no revueltos" i segurament es tracta d'això. Però l'equilibri, tal i com ja ha dit na Joana és difícil. Petonets, Strip.

Lula ha dit...

Crec que va ser en Kurt Cobain que va dir que els veritables amics són aquells que et coneixen de debò i malgrat tot, continuen sent amics teus.

La convivència és difícil, sobretot xq cada cop ens decidim a conviure més grans i cada cop ens costa més renunciar al que sigui.

L'amor és continuar malgrat tot, contra tot, i per tot.

zel ha dit...

Ai, rei, és ben cert, que sovint amb poc temps n'hi ha prou, perquè jo, durant les vacances m'escapoleixo cap al zulo de l'ordinador per no "xocar" tant i tant, que hi hauria sang a mitja cama!!!! Petons!

Striper ha dit...

mossèn :
Com el te voste?
Lu .
I tant
Marta;
Jo crec que voler volem.
stel :
Portaro be si..
Lansbury ,
Voluntat si..
Fetish femina ;
Aixo segur que ens fot
robelfu;
Si la comunicacio..
caliope ;
Doncs comença a omplir la banyera.
Joana ;
si quin tema.. vaja tela,,
LlunA;
es que encara es un any..
El veí de dalt;
Tu si que saps.
mercè .
Si i tot aixo es dificil de portar i molt.
the silver blue sea :
Dificil trobar l'equilibri.
Lula :
Ens costa molt renunciar potser cada cop ens tornem mes egoistes.
Zel;
I el zulo ben tancat no sigui que..

Deric ha dit...

la convivència és dificil perquè s'ha de saber ser generós/-a

rosa ha dit...

que? jo no he llegit res,només he vist aquell mànec en que si aferrava la noia,potser per no relliscar a la banyera?

Clint ha dit...

Tot depèn..els de la banyera no sembla que tinguin massa problemes! jajaja

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

És un tema molt complicat: allí on hi ha més d'una persona, per força hi ha d'haver discrepàncies, ningú té mai la mateixa calor ni la mateixa fred. Aquest és el problema.

Anònim ha dit...

Jo com la Joana, ni fer massa coses junts ni massa poques... buscar l'equilibri no sentir-se massa agobiat. La convivència, si superes els primers anyets, ja la tens... per sempre!

Ens has posat una foto de model de bona convivència... Ja ho sabeu, quan les coses es posen difícils...A la banyera!

Striper ha dit...

Deric;
Generos i felexible.
Rosa,
Ai jo no m'he fixat ara m'hi vaig a veure.
Clint;
Jo crec que en aquets moments no gaires de problemes.
Jo Mateix ;
El problema no son las discrepancies si no com superarlas.
Carme;
El equilibri dels espais pero també es dificil.

M. J. Verdú ha dit...

Tot i que, gràcies a Déu, no és el meu cas, en general l'amor és difícil sobretot en els temps que corren avui en dia on la llibertat i l'aperturisme mental ha permès que les persones puguin expressar-se i viure com els doni la gana.
La base de la felicitat és la lliberat, però sempre hi ha d´haver respecte, per tant, si aquest valor no es pot aplicar en la convivència diària (problemes, exigències), és millor deixar-ho estar.
M'encanta el teu blog.

Maria Jesús

Unknown ha dit...

Conviure és sinònim de compartir, però no vol dir que s'hagi de compartir tot, ni en tot moment. Penso que és necessari que tinguem el nostre espai d'individualitat.

Striper ha dit...

Maria Jesús ;
Respecte, i flexibilitat i compresio.
Núria ;
Aixo es dificil de vegades els espais, quants , com ..

- Begin Motigo Webstats code -->