L'amor platònic
Es encara possible als nostres dies l'amor platònic?
Es de veritat amor?
Es pot tenir un amor sense sexe?
Recordeu aquesta peli cula no era amor platònic peró
Per cert quant va sortir la novel·la de los puentes de madison tothom em deia que havia plorat llegint la novel·la, jo ni una llàgrima, Vosaltres?
31 comentaris:
Al llegir-ho... la primera exclamació ha estat: Oh Dios...Los puentes de Madison...!!!!!
La novela la vaig llegir en un dia sencer... em va ENCANTAR... la peli...potser no tant.... Però és una peli que guardo en el bahul dels meus records...i sens dubte...Em recorda moltes i moltes coses!!!!
Que tinguis un bon dia!!!!
Jo he estat enamorada d'un noi i no he fet l'amor amb ell creec que es l'amor imposible d'esta era "xica hetero se enamora de su amigo gay" :P no es el mateis pero bo es el que jo puc antendre.
Jo plori al llegirla pero jo soc de les que sempre plora.
Besets
Vaig llegir el llibre, després vaig veure la peli, la vaig tornar a veure anys més tard... i totes les vegades vaig plorar. Penso que si la veiés ara, hi tornaria.
No crec que sigui un amor platònic el de la peli, més aviat és l'amor impossible. Impossible perquè ella creu que es deu a la seva família i al seu home, que és bona persona.
De tota manera, tot i semblar-me un amor meravellós, sempre em vaig preguntar què hagués passat si ella hagués marxat amb ell i penso que probablement ja no hagués estat aquest amor tan bonic. La durada tan curta molt probablement és el que el va fer tan meravellós.
Que tinguins un bon dia, maco :)
jo ni tan sosl he vist la peli de los puentes de madision XD
ps: el meu amor platònic fa anys que va passara ser carnal i...encara ho és!
amor platònic? que coi es això?
Amb aquesta peli es amb la primera i única que m'he adormit al cinema.
Una abraçada!
Amor platònic? Em sona a allò de "palla mental". És a dir, ni carn ni peix.
amors platónics, l'starsky, mmmm, sempre ensenyant pel del pit, macho man ... jjo era masa petita per tenir un altre tipus d'amor. tenía la carpeta del cole plena de fotos seves! i quan l'hi van fer aquelles fotos nu ... m'enrecordo de seu membre, si es que ere ell, a mi no em van deixar comprar-la evidentment
Los puentes de Madison, tonelades de mocadorsss
Petons desde el pont
clar que existeix!!!! és aquesta persona de la qual "t'enamores" per primera vegada però saps que mai et va a respondre........... haaaaay que maco és, però a la vegada és molt depriment, avui en dia el meu amor platonico és.......
l'amor platonic és un amor sense sexe, més ben dit, pots estimar sense sexe?...yo no hara que le provat
I si vaig plorar tinc la llagrima sempre apunt soc una bleda.
petons
mmmmm, creo que amor platónico es un tipo de amor sin pasión...o quizás hay gente que se enamora de esa forma...yo chamo si estoy enamorada de aquella manera fantástica necesito la piel, el tacto, el contacto...lo siento pero sí.
y que ricoooooooooooooooooo que me guste así, jaaaaa
No se...es complicat lo que proposes..crec que de la manera que som tots plegats es crea una atracció o necessitat, diga-li com vulguis, a una persona o situació inaccessible, en aquests casos la sensació d'amor platònic existeix, i un altre exemple es "enamorar-te" i conviure, es trenca una mica l'encant amb els anys, però seria mes correcta en aquest cas la paraula enamorament, doncs acceptes a la persona, l'amor creix, i si a sobre el sexe hi es, ja es la reostia, però a vegades això no passa...crec que trobar la perfecció en l'amor i el sexe es difícil.. avui si que m'he enrotllat eh!! que vols? potser estic inspirada :)
Ai, l'amor platònic deu voler dir que enamorar-te d'uan persona et fa arribar al món de les idees, no? ai pobra filosofia, que sempre ens la deixen pel terra jeje. L'amor platònic és simplement un amor impossible? llavors segur que existeix, seguríssim, que d'aquests tots n'hem tingut algun, o no? :P un petonàs!
Jo sí que crec en l'amor platònic, és un amor etern, idealitzat, que no s'espatlla amb el dia a dia. I la pel·lícula, no , no em va fer plorar. Suposo que me n'havien parlat tant bé que m'esperava una altra cosa.
Jo vaig plorar tant en el llibre com amb la pel.licula, i si, els amors platònics existeixen, es més, HAN D'EXISTIR, si no moltes fantasies no exisitirien...si o no???
Qui de nosaltres no ha somniat mai enrotllar-se amb un blocaire sexy com...com qualsevol dels que ronden la blocesfera??, jo en tinc un o poder dos...i menys mal que els tinc i de vegades hi penso i mira, si mai partis peres amb en Hatim ja se que he de fer :-P
Besitussssssssssssss
Crec que l'amor platónic es un signe de masoquisme. Als 20 anys que encara no tens el cervell al lloc, ho puc entendre, pero a partir d'una edat, unes experiencies, ... em sembla una tontería.
Jo no tinc cap amor platónic.
I tant que és possible.
I potser és el millor de tots els amors, xq és sempre idealitzat i al no realitzar-se, no es trenca.
També és possible l'amor sense sexe. Biensur!
És que no creieu en el sexe sense amor??
jo si vaig plorar....uffff
Striper;
jo confeso que durant molt temps un amor platonic va ser la Charo Lopez, m'agradava tant que no se si m'hagues atrevit a ser carnal, em va deixar d'agradar quant es va embolicar amb un torero.
Eli:
M'alegro haver destapat la caixa dels bons moments, per cert he tingut un bon dia.
Lansbury:
Amb la de heteros que som i apa de un gay.
Rita;
Jo crec que tindria que haver marxat per cert he tingut un bon dia.
Eva :
Al seu dia va ser un llibre molt mediatic i millor carnal.
Antoni:
doncs es.. jo per adormirme no la veritat.
Jo Mateix.
Potser de matarse a pallas.
caliope.
Aqust era el moreno no? jo m'hagues decantat per un angel de charlie.
robelfu;
El meu primer amor el recordo com platonic jo també soc un bledo.
Waipu Carolina :
Sin sexo si, pero no sin pasion.
Luluji ;
Jo crec que el que plantejas es l'aburriment del pas del temps.
Tals :
Ai els amors imposibles.
Núria:
Bona defincio de amor platonic.
Jo Mateixa ;
Amor platonic i fantasies UMMm.
Marta:
Crec que en algun moment era una realitat un nom Bequer,
Lula ;
Tu ho dius es posible, sexe sense amor si es posible pero per ser macocal una espurna.
Carmncitta ;
Te klenex dona, plora apa.
Amors platònics, són bonics d'avegades fan patir, podem ser l'amor platònic d'algu i algú és el nostre amor platònic, fins i tot pot ésser un amor correspost...ainnnnnsss maleït amor jejejeje....
Respecte a la peli, l'he vista i hem va agradar, de fet és l'unica peli en la que m'agrada el Clint Eastwood.
I tant que existeix l'amor platònic, crec que la majoria estem d'acord. La intensitat pot ser molt gran, la pasió també encara que no hi hagi sexe.
Pel que f a al Ponts de Madison, he llegit la novel·la, he vist la peli... les dues coses em van agradar, però plorar no... i això que no em costa gaire.
helena :
Si a vegades maleït amor que ens fa petir.
Carme ;
la pasio tambe va lligada al amor no nomes al sexe amor platonic pasional com ja he dit abans Bequer.
Pos aixo dic jo, d'un gay jajaja lo cert es que si hages sigut un hetero tal vegada no hagera sigut platonic. jajajja
clar que esxisteix i no només amb les persones, també amb coses materials,experiències i records.
Un amor platònic et fa sentir viva,perquè és un desig,un anhel,una manera de somiar...
Aquesta pel.licula sempre que la veig em trasllada a una època viscuda i em sento llavors identificada amb el personatge.
m'encanta, m'encanta la Meryl i el Clint.
Amor platònic? Va, home, va!
jo avui quan venia del tren cap a casa pensava precisament en això.
jo crec que l'amor no es massa possible sense el contacte físic, no parlo de sexe; però si que poden haver atraccions molt fortes, o algú que penses: tant debò hagués estat possible. és el que pensava jo avui,...
mil besets!
Lansbury:
Hetero segur que no xiqueta ben carnal, segur.
rosa ;
El teu comentari de veritat precios, pero no em van ensenyar de el amor real, i menys del platonic del primer he apres del segon no ting gens de ganes li trobaria a faltar el contacte de la pell.
Es que el clint.
estripanits ;
veritat millor tocar unes bones tecles si tiu amb aixo d'acord una pell suau i calida UMMMMMM.
mercè ;
Ai nena el contacte que escalfa estels i els ilumina.. No crec que s'hagui de renunciar a aixo veritat?
L'amor platònic era aquell dels amants de Plató, oi? ;-)
Vei d'adalt;
Doncs ara no caic , no eren aquells de Terol.
Sempre hi haurà algú a qui haurem estimat en secret i mai haurem tocat... això és un amor platònic i està bé... perquè de vegades esperes tant que et decepciones, o sigui millor no esperar i tenir somnis amagats oi!
Sols et puc dir, que sí, que l'amor platònic al menys tal como jo l'imagino sí que existeix, i vull pensar que mai morirà.
I en quan a la pel.licula, ja ni dic, dons el llibre em va agradar tant que no sé quants cops l'he llegit.
la novel·la em va emocionar molt, tot i no fins al punt de plorar. curiosament la peli no vaig poder acabar de veure-la, li trobava a faltar l'encant i la màgia q sí em sap transmetre el llibre.
petoooons!
pd. ais.... ja em sap greu anar amb tant de retard, pro últimament no tinc gaire temps pels blog, sí amb prou feines per escriure al meu
Su:
Jo també vaig gaudir mes del llibre que de la peli.
Publica un comentari a l'entrada