dimarts, 1 d’abril del 2008

Eh. Avui no faig preguntes....


Avui us poso un post on no faig preguntes, però si us plau deixeu constància del vostre pas.





UN DIVENDRES A LA NIT.....


Algú es va oblidar de nosaltres, va tancar el pub i es va marxar. Les seves amigues, els meus amics, senzillament, ens van abandonar a la nostra pròpia sort. Tot just ens mirem al sortir dels lavabos, però riem sense parar a l'a donar-nos que no quedava ningú pub al i que érem dues siluetes difuses sota la tènue llum blava d'un focus de seguretat. Vaig Intentar marcar un nombre en el mòbil perquè vinguessin a rescatar-nos, però ella em va interrompre, “has tingut alguna vegada un bar per a tu sol?”... “clar que no”, vaig respondre. Va Continuar rient i sota aquella tènue llum, el seu cabell brillava de manera especial. Per un moment vaig pensar que tot podia ser obra dels nostres amics i que apareixerien des d'algun racó borratxos i rient. - Mentras miro com faig funcionar això, busca't algú per a beure- va dir assenyalant l'enorme pantalla gegant de vídeo que cobria una de les parets. Vaig tornar amb una ampolla de cava i dues copes. S'havia tret les sabates i estava somrient asseguda com un buda al mateix temps que furgava amb un comandament a distància en la programació de l'equip de música -Creus que ens han fet això a propòsit? -Segurament- vaig assegurar- però llavors on estan, que no els escolto riure? -Sigui el que sigui, gaudim del moment. Per a començar, brindem per haver estat triats, no et sembla? El tap de l'ampolla es va perdre en la foscor i el cava va esclatar com un geiser islandès. Les copes van xocar i milions de bombolles van omplir les boques simulant el big bang que va donar origen a l'univers. Sense deixar de somriure va triar un clip de Rod Stewart, va pujar el volum i em va demanar ballar. Qui s'hagués pogut negar, si a la llum de la pantalla, era com un àngel resplendent? El seu cap es va recolzar en la meva espatlla i vaig sentir que a mesura que avançava la cançó, es tornaves més i més lleugera, com si de sobte fos a desaparèixer amb la serenitat d'una voluta de fum. La tebiesa del seu cos pujava per les meves mans i cada cop es fonia mes amb el meu. A compassada i cadenciosa, la seva respiració era una brisa càlida com la que arriba des del mar en un capvespre d'agost. Poc a poc el nostre abraç es va tornar mes càlid,



la cançó es va deixar de sentir, els nostres llavis es van fondre una mica abans que ho fessin els nostres cossos....



Després ens vam adormir.



Ens va despertar la gent de la neteja que va admetre, que no era la primera vegada que passava. No va voler que la dugués a la seva casa: ni tants sol sabíem els nostres noms, va preferir pujar a un taxi i quan va girar la cantonada va agitar la seva mà. Des d'aquest dia regresso cada nit al Pub... tornaràs alguna vegada?

Ara us faig una proposta mireu la foto d'a baix, ara tu i ets, deixa que t'abrasin aquests braços que desitjàs que ho facin, posa la musica tenca els ulls balla deixat emportar.....Quant es faci silenci pots continua imaginant..... Eh!! El vestit es descorda darrera el coll i caurà suaument a terra..Llàstima estaves tan guapa et quedava tant bé.




LA CANÇÓ















35 comentaris:

Marta ha dit...

STRIPER
Seens dubte ets un romantic....a mi el que magraderia es quedarme tancada a una gran superficie d'aquelles que hi ha de tot....
practica que soc jo....
petonicos, dolços i tendres, sempre.(aixo es per suplir la manca de romanticisme, per par meva)

Josep B. ha dit...

M'encantaria trobar-me en una situació així.

Ara amb la sort que tinc, en comptes d'ella és ell i és el borratxo impertinent que tots defugen!

Anònim ha dit...

ets un romàntic si senyor..amb quina dolço has contat l'història, ella, tu, el cava, la música...

saps alguna vegada a la vida ens hauria de tocar una història igual o semblant en aquesta...no trobes???
on s'apunten??

Joana ha dit...

Com sempre, ens poses a to! ;)

LlunA ha dit...

Ohhhhhhhh que bonic, que romàntic...
A més, ara no sé si m´equivoco, però crec que aquesta és la cançò de la peli"conoces a joe black" quan estan ballant, abans d´haver-se d´acomiadar...i és tant romàntic...que voles pels núvols!

Petonets

Sara Maria ha dit...

Gràcies, quina nit més dolça que tindre avui!

Sara Maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sara Maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marta ha dit...

Quina sort, no? A mí m'agradaria, encara que segurament el primer impuls seria trucar a algú que ens rescatesi!!!

Molt guai la vostra idea!

Anònim ha dit...

.....MMMMMMMMMMMMM i pregunto jo... on es aquest pub???

Vull dir que si no es el primer cop que passa.. qui sap, oi??? Es i sona tant però tant romàntic!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Una historia molt maca....
Ballem?
Si, si... ballem!!!!!

Anònim ha dit...

Una bona història, però no posies haver-li donat el mòbil d'ella, pobre tio, que se'ns marcirà de tant tornar a veure si la veu!

merike ha dit...

Com de romàntic. A Finlàndia només hem acomiadat un ministre d'assumptes exteriors que enviava sms a una balladora atractiva, sexy... Música preciosa, mai no era en Sala Royal Albert abans, gràcies!

Lucia Luna ha dit...

jajaja
Estic amb la Xesca, on es aquest pub?
La historia m'ha agradat molt :))

Rita ha dit...

Algú ho ha dit i jo hi torno... a tots ens hauria de passar una cosa semblant ni que fos un cop a la vida.

Striper, ets un romàntic i m'agrada. Un home romàntic!!! ;)

SHADOW ha dit...

M'encanta la situació i encara més la cançó: em fa somiar, em fa emocionar, em fa tenir ganes de ballar, d'abraçar, d'estimar... Cosa impensable en mi! Gràcies Striper, muas

fada ha dit...

I deies que si s'acabava el romanticisme? Apa! Si el romanticisme ets tu! Una narració molt poètica, Striper, m'ha agradat.

robelfu ha dit...

Resulta que jo vaig viure una situacio semblant en un exnovio en un lloc diferent pero si señor m'hu has recordat.
Resulta que jo estava.......
bueno un altre dia ho explico val
petons

estrip ha dit...

It's a wonderful world!
It's a wondeful girl!
It's a windeful pub!
It's a wonderful post!

salut!

Srta "Y" ha dit...

ai sret striper! sempre ens eleves la temperatura.... mmmmm....

Anònim ha dit...

Com sempre, una gran historia, striper, de fet crec que a tots ens hauria de passar alguna cosa aixi un cop a la vida, es clar, que hauria de ser un lloc de luxe, i una companyia adequada, ja que sols et passará un cop a la vida, no?... M'ha agradat molt el detall simbolic de l'ampolla de cava, ja saps per on vaig, no?

Continua regalant-nos histories aixi...

Xavi

Unknown ha dit...

Portes la sensualitat al límit. Ja voldria ser alguna de les fotos. Quins tipets i quins homes...

zel ha dit...

Quan se t'acudeixen aquests relats? Ostres noi, vius a Can Sentiment, tu... En el país del enamorats de l'amor, ets el rei...

Striper ha dit...

martona:
de tot d'acord per també un xic de magia no?
skorbuto:
llavor fas servir el mobil i que et vingui a treure.
kpi ;
Dona segur que algun cop ens toca , mirem a las paginas amarillas ..
Joana .
Aixo es que has continuant volant despres de la musica..
LlunA:
Doncs no se si de aquesta pelicula o no, Gracies i petons.
Sara Maria.
AHHH que tens una cita ?
Marta :
Si dins ja em rescataven no calia trucar no?
Xesca.
el pub on es alla on tu vulguis que hi sigui.
Anònim.
Ha sigut un ball inovidable , pero potser m'arrambat masa ho sento pero, estaves molt guapa.
Carme:
No t'amoinis que en el barrio lo que sobra es ciencia y lo que no hay se inventa.El trobara.
merike ;
Es que dues tetas tiran mes que dues carretas.
Luluji :
Si et dic on es em faras unes fotos?
Rita :
Gracies moltes gracies te una flor..
SHADOW :
Ostre m'alegro la cancó " Maravillos mundo " vinga surt a gaudir.
fada:
Ostres que ara m'has fetposar vermell.
robelfu:
Si m'ho has d'explicar ho espero.
estrip .
wonderful comentari gracies.
Srta "Y" :
Aixo es la primavera.
Anònim Xavi.
Si a les dues coses.
Núria:
Tant es els tipets no creus aixo es gaudeix amb altres coses.
zel :
De fet es una aventura amb una desconeguda , que noes una fantasia exstensa aixo de el desconegut.

Joana ha dit...

Noi.... ja m'hi veig!
Un petonet sense tipet je je.

mossèn ha dit...

quins amics més enrotllats !!! ... salut

M. J. Verdú ha dit...

Com sempre, les teves simpàtiques entrades estan carregades d'amor, erotisme, sensualitat, bellesa... Tens un estil molt personal i particular. Felicitats!

Eli ha dit...

Ostres, aquestes coses passen a la vida real?
Mai m'he quedat tancada en cap bar... i menys m'ha passat això que expliques... Quina sort tenen alguns tu...!!!ja,ja,ja
A veure si ens deleites aviat amb una altre post com aquest.... Idea: Podria ser en un ascensor, també, no?
No.. sinó sé perque dono idees... a tu d'erotisme no t'en manca pas!!!

Finestreta ha dit...

Ohhhhhhhhhhhh que romàntic!!! Hosti canvio de blog que avui encara em posaré a plorar!!!

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Bonic relat, molt suggerent I la música acompanya molt.

Àlex

Striper ha dit...

Joana .
Sense tipet, pero amb molt d'atractiu que tinc uns ocellets que et coneixen. Un peto.
mossèn:
Vos no deixeu mai tancat ningu a la parroquia.
Maria Jesús:
Aixo venin de tu m'afalaga gracies.
Eli.
Aixo es un model de la vida i a la vida es millor vols dir que no?
Finestreta;
Buaaahhh ara ploro jo t'ha fet plorar el meu post? bueno a la dereta i ha un paquet de klenek.
L'espia.
Gracies Alex company de la Bagesfera.

Anònim ha dit...

Fas pensar en aquelles nits, sempre és itneressant pensar-hi, això exactament no m'havia passat mai!

Striper ha dit...

Sense fer soroll:
Ja veuras com sempre arriba el primer cop.

Anònim ha dit...

algu coneix a un noi de manresa que es diu jordi i es casa el 24 de maig ? necessito contactar amb el seu germa David.

Anònim ha dit...

Compte que si se n'entera l'striper, segur que abans que es casi la noia, intentarà seduïr-la. je je

- Begin Motigo Webstats code -->