El desig moltes vegades el sentim molt intensament jo he intentat expressar amb aquestes paraules:
Abraçam amb les teves cames,
atrapam, abraçam amb els teus braços,
enredam, abraçam amb els teus peus,
embolicam, abraçam amb les teves mans,
desitjam, mossegam, besam, xuclam
parlam de passió amb les teves mans,
parlam de desig amb les teves ungles,
obre la meva pell, deixa el teu nom,
parlam d'amor amb els teus llavis,
travessa els meus amb la teva llengua,
fes-me vibrar...
Perquè nomes tu.....
I la teva mirada fan vibrar tots junts,
els meus cinc sentits,
perquè teves són aquestes dues paraules...
Et Desitjo.
Amb aquestes imatges
Peró també es ben cert que no sempre el sentim tant intensament, i que la majoria de vegades es va esmorteint, la causa potser la rutina, problemes..... I jo em demano bé millor us pregunto:
Creieu que es normal que la seva intensitat decreixi?
Podem mantenir sempre molt amunt aquesta flama?
Com ho podem fer per mantenir-lo perquè no es veritat, que sentir-se estimat es molt important, però sentir-se desitjat i molt especial també ho es.
Vinga dieu la vostre.
.png)
.JPG)
41 comentaris:
Doncs és com l'hortet, s'ha de regar sovint, amb jocs, amb "picardies", amb tendresa...
Tot ajuda, és normal que baixi, però no ens hi hem d'acostumar, això el mata.
Jo també em feia aquesta pregunta....
Petons guapo.
Un cop fa molts anys, una que treballava amb mi em va dir: " T'agrada, l'estimes o estàs enamorada?". El desitg és purament físic i entraria dins la categoria del t'agrada, pot anar més enllà, però no té el perquè. Està clar, que per molt amor que hi hagi sinò hi ha desitg i passió, cagada pastoret. Desitjar és un sentiment molt primari, no cal conèixer, per estimar cal conèixer. Em puc sentir desitjada, però no estimada, buf paro que m'estic liant.
Doncs de la mateixa manera que cuides al teu cos. Alimentat-ho. Hi ha gent que te a les seves parelles al costat i desitgen a unes altres simplement perque no han pensat en dir.li tot alló que senten o desitgen i aíxí van pasar els anys... es de boixos.
Doncs jo crec que la passió i el desig no tenen perquè decaure en el temps.
I ja que hi som ... Sóc de les que pensa que si la noia és capaç de seduïr-lo cada dia, el noi correspondrà per simples instints primaris. Et poso un exemple, comences una relació i el sexe és purament passional, i sembla que amb el temps la cosa va de baixa. Els nois busqueu la sorpresa contínuament, els noies busquem la sorpresa esporàdicament, perquè si és contínua, ja no és sorpresa.
Imagina't una relació en que la noia sembla molt "formal" i té unes relacions sexuals satisfactòries (quina paraulota més lletja!) i de sobte, al cap d'un temps d'estar amb el noi, un dia li diu "vull ser la teva puteta aquesta nit". Com reaccionarà el noi? Resposta evident no?
Uns i altres busquem el desig amb maneres diferents, però al cap i a la fi, els dos sexes el busquem.
Apa, a treballar que avui estic contenta
Sembla ser, pels estudis sobre els neurotransmissors que s'ha fet que no solament és normal, sinó que és inevitable que la flama decreixi, que l'enamorament i el desig intens passin amb el temps. Però depèn de les actituds també que tinguem, segons com pot acaba r molt ràpid o pot fer-se durar més i que es vagi transformant d'una manera prou adequada. És cosa de tots dos saber com mantenir-ho. Si es pot aconseguir o no, només ens ho podrien assegurar els que ho hagin experimentat. I sabeu? amb tantes històries que conec, no sé ningú que hagi fet durar el desig intens tota la vida. L'amor sí, la tendresa també, però el desig tal com el descrius Striper, juraria que s'acaba amb els anys.
Jo he viscut intensament el que tu descrius, jo en deia “la nostra burbuja”, mai no va decréixer la passió ni el desig, a pesar del llarg període que va durar, a pesar de ser una aventura sexual. La fórmula del perquè va funcionar: el respecte mutu. El tracte: viure intensament els “momentets” i estar amb la persona. La periodicitat: la meva molt intensa. El truquillo: com els bons cuiners “no s’acaba de dir tots els ingredients de la salsa”. El perquè es va acabar: per part seva ho ignoro, vaig respectar el no preguntar; per part meva: perquè ell ho va decidir i jo ho vaig respectar (i costa mantenir-ho, no us penseu). Els efectes col·laterals: apart dels ....., el record col·locat en la meva llista positiva. Els efectes finals: mirar de no pensar i sobre tot, perquè no? l’esperança de que algun dia pogui viure una experiència similar!.
FINAL: va valer la pena, és fantàstic fer i que et facin vibrar! Et fa sentir viu! CONSELL: evitar els mals rotllos i les "depres", viure intensament que són 2 dies! i nenes, no hi ha res més gratificant que sé una senyora al carrer i una puteta al llit (m’encantava quan el meu viciosillo em deia: viciosilla!)
Carai, no recordo que és sentir-se desitjada. Si se que és deditjar a algú, aquell pessic a la panxa que fa que et costi respirar, els nervis durant l'estona que l'esperes,l'alegria inmensa que dona mareig quan per fi el veus, el no poder deixar la seva mirada, gaudir de l'escalfor de les seves mans, olorar el seu perfum, voler besar-lo, gaudir-lo, però no tot és al.legria, moltes vegades les persones per les que sentim això no ens corresponen o simplement mai seran per nosaltres, però això no evita el desig.
Com es manté no ho se, no he tingut oportunitat de provar-ho, però suposo que a tots ens agrada saber que som especials per algú i clar per saber-ho s'ha de dir, s'ha de saber dir lo bo també i el que es desitja i no centrar-ho tot en els problemes. Sempre que tinguem la oportunitat de fer a algú molt feliç no l'hauriem de desaprofitar.
Tots tenim a dintre una mica de dimoniet del desig que ens encanta que ens despertin per fer dolenteries (de les que donen plaer, es clar).
JOAN
¿Y que pasa quant si et sents desitgada, pero no et sents estimada?
Ja saps que jo soc la dona de les preguntes....tens resposta per mi?.
petonicos, sempre tendres i dolços i enredats.
M’oblidava, com pots deixar d’estimar a una persona que et/el fa/s sentir especial?
La resta de problemes quotidians s’han d’anar trampejant i intentar que no passin al davant.
i estic opinan des de la meva soletat, així que són elucubracions! no hem feu massa cas!
Jo puc dir que als quaranta-un (uf, quina confessió) encara no ha baixat, però és clar que hi ha dies de tot. I l'estrés, la feina, els fills, etc. ho modifiquen tot, fins i tot el desig i la passió. Ara que el meu cas no compta, perquè de tant en tant tiro dels "polvos" màgics. Un petonàs.
Suposo que amb ganes i petites sorpreses tot es pot mantenir i m'atreviria a dir que fins i tot es pot incrementar, i perquè no!
Si es vol es pot!
ei em molen molt les fotos del teu blog i com escrius, realment estic descobrint molta gent amb el do d'escriure paraules que em fan posar els pels de punta, espero poder gaudir de la teva visita al meu blog. una abraçada
ana
Diuen que res no dura per sempre, prò no tinc prou experiència per saber fins a quin punt és cert o fals.
Al final, tot i que les coses no anessin bé, jo era «capaç» de desitjar-lo. Potser no tan intensament, prò crec que també te a veure amb la «gana sexual» que cadascú té. Si en tens molta podràs superar certs obstacles mentals i desitjar l'altra persona. O potser és perquè l'estimes molt...?
Aix... no ho sé... Jo el vaig desitjar fins al final, i fins força després que hagués passat el final. Prò no tinc clar que llavors encara n'estigués enamorada... L'estimava? Doncs no ho sé...
Striper... No ens ho posis tan difícil, home! ;P
Somriures, bunik!
el deseo es como un niño: hay que darle de comer todos los dias para que crezca...si no,mal asunto. Un poco de picardía, algo picante,... siempre ayuda, independientemente del amor, que sí pienso que va decreciendo. Siempre hay una tendencia a la monotonía y eso es muy peligroso.
Un saludo.
Jo no estic segur que decreixi, crec que més haviat es transforma d'un desitg passional a un desig emocional.
una abraçada!
Jo estic amb la Rosalia i l'Antoni. Crec que és important la il·lusió que hi posem nosaltres mateixos en el dia a dia. A part, hi ha homes que sempre desitjaré, algún ex per exemple. Els meus pares es van desitjar sempre, durant els 42 anys que va durar el seu matrimoni, fins la mort del meu pare. Sempre hi posaven il·lusió.
Jo crec que el desig inicial i passional, es converteix, en desig sentimental i d'estimació...
No sé suposo que és com les fases de l'enamorament.... Al principi tot, i despres aquest tot, es converteix en altres coses, ni millors ni pitjors, diguem que diferents!!!
Ei, el poema, m'ha agradat molt!! Ultimament, em trobo molts poetes i poeteses, això esta be!!!
Diuen que no, que el desitg s'acaba, pero jo no ho crec, jo crec que pot durar per sempre, jo cada día desitjo mes al meu home.
Striper, company:
el desig ha de ser salvatge, desbocat, passional, foll, alegre, únic i.... momentani!!! I esclar que decreix, per la seva pròpia naturalesa, inevitablement. El desig ha de ser així i, si no, no és desig, és una altra cosa: amor, estimació, enamorament, costum... però no desig, no!
P.D.:
martona, et val també com a resposta?
Parar, esperar, descansar, siempre vuelve
ais o estic molt espesa o este tema crea tal lio al meu cap que no se que ficar jajaja... creec que no s'apaga, creec que el bon desig es com una bona fogera que tal vegada a plega a les brases pero si li tires algo de fusta resurgis de nou.
Besets
doncs, jo com soc bastant força realista et diré que la passió o l´enamorament del principi va disminuint amb el temps. o jo ho veig d´ aquesta manera, però llavors bé una altra etapa o època si cap més bona, o mes dolenta.. qui sap. tot evoluciona, les persones també. ara bé , si que es ímportant no caure en la monotonia.. crec que es el motor de trencament de moltes relacions.
aina
Jo crec que el desig és com una muntanya rusa...va canviant no perquè deixem de desitjar sino per la vida, el dia a dia, preocupacions i demès...però tal com baixa torna a pujar....i per un temps pot ser és queda igual, en mig per tornar amunt i avall!!!
la flama sempre viurà si dos cors volen que visqui!
Petonets
La passió crec que és una cosa molt instintiva però també psicològica. Tots sabem la importància que té la ment en el sexe. El fet que es vagi repetint socialment la frase "amb el temps decreix.. amb el temps tot baisa..." fa que, en certa manera ja hi estiguem predisposats! No vull dir amb això que les coses siguin com el primer dia, però que es poden mantenir o fins i tot canviar per millor amb el temps, ho crec fermament! Ara, s'hi ha de fer alguna cosa eh?!!
És absolutament normal que la flma declini, tot i que s'ha de fer el possible per a avivar-la de tant en tant. Malgrat tot, a mi també m'agrada el caliu de les brases
jo crec que cada dia s'ha d'intentar mantenir la passió, amb petits detalls, paraules, petons...però tots, dos ehh?? intentar que la rutina i la costum no s'apagui la flama...
Per començar, la foto que més m'agrada és la segona....
I el desig, suposo que has de mantenir la flama amb sorpreses, per les dues parts, perquè no es converteixi en una rutina, un tira i afluixa diari :))
Petonets.
I tant que es pot mantenir el desitg... hi han moments de tot en una relació, i potser epoques amb menys desitg o potser amb menys sexe pero jo no puc estar en ningu que no em desitgi!
Sentir-se estimat es primordial, i saber estimar també, pero desitjar allo que ja tens, aixo es el q a molta gent li costa. Com que ja ho té, ja no ho desitja! nooo...i saber desitjar, fer sentir especial! AIx!
Tot s'acava tard o d'hora, o bé canvia, i no necessàriament té xq ser pitjor
Besotes!
Biològicament l'estat d'enamorament /trasbals/desig desmesurat del principi de tota relació sembla ser que és casi malaltís. Diuen els "estudiosos" d el tema que un estat així no es pot aguantar gaire temps. El cor atrafagat, la tensió arterial al límit, l'adrenalina, la funció renal ...tots els sistemes van de bolit! Que maco! ;)
Hem de ser realistes i viure cada etapa com si fos nova i treure-li tot el suc, els canvis sempre hem de pensar que són per millorar.
I el desig no per menys intens o diferent deixa de ser desig. I sobretot estar segurs de que estimem!
VIVIM AMB LA SEDUCCIÓ I MORIM AMB LA FASCINACIÓ. (no recordo qui ho va dir)
Amb el temps sembla que canvii i ja tens més confiança i pot ser no li dones tanta importància kn estàs amb algú però mai mor el desig i tenir moments apassionants és el millor jeje
Amb el temps sembla que canvii i ja tens més confiança i pot ser no li dones tanta importància kn estàs amb algú però mai mor el desig i tenir moments apassionants és el millor jeje
Ets un romàntic, striper!
A la tarda us contesto, petons.
Joana ,
I las respostes que has trobat a la pregunta t'han siugut utils.
Joana :
T'agrada, l'estimes o estàs. Quin dilema ...
Ebrenca exiliada :
Si tens rao pero fa falta moltes novetas sempre per que al 3cop que diguis lo de puteta ja no sorprend.
Cristina ,
Estic d'acord amb tu de boixos.
Anònim ,
Jo crec que com a minim cal molt esforç per mantenir la flama a tope.
rosalia :
Si pero parlas de una relacio curta sense problemes afegits i segurament amb trobaments espaiats.
Fer sentir especial gran repte.
maricel ;
A vegades cal posar-si las ulleres de veurals i quant i son i es no rebutgar-lo.
martona .
Jo crec que la resposta del estripanits es valida.
fada ,
em tens que explicar aixo dels polvos magics.
stel .
si mai ho intentem mai ho aconseguerim aixo segur.
ρeтίтα .
Gracies i benvinguda ens veiem.
Núr ;
Estimar? desitjar? jo dificil vols dir.
herodes de la betica .
Ahi esta el problema saber saltar la monotonia.
Antoni.
desig emocional si pero no es el mateix no?
Sara Maria :
jo crec que les relacions de parella d'abans i ara hancanviat de fites i prer tant de resultats, es un tema molt complexe i que te molts de factors.
Eli .
si pero en fa sentir be tornar a sentir lss del principi o es etapa tancada?
Marta :
Carai quina sort per el teu home.
estripanits .
Company ja veig que tu ets dels que treu les calces de una tibada.
Luz de Gas :
Yo creo que tu te refieres a el que se manifiesta fisicamente en el varon ese por suerte vuelve.
Lansbury ,
Si i quina fusta?
AINA;
D'acord pero com no caure?
LlunA .
tambe es cert que de vegades te revifades.
pluja :
Alguna cosa pero quina? lenceria sexi? postures noves, canvi de ubicacio?
Jesús M. Tibau.
aixo del caliu de les brases esta bé.
carmncitta .
Tu dius cose a fer, be.
Luluji .
Sorpendre es important .
Sylvie:
Desitja el que tenim per sobre de que ja ho tenim.
Lula :
No clar pot ena a millor.
Joana :
estic plenament d'acord amb lo de la etapa del enamorament.Pero a vegades el dessig es veu ofegat per mil coses.
estrip:
No li he acabat de agafar el significat, estic espes.
Cesc :
Que a vegades decreix segur.
Rita :
Gracies Guapa.
Si una relació es especial sempre volem que ho continui sent, tot i que es cert que sovint la rutina, el dia a dia i sobretot les preocupacions fan que encara que no volem, anem deixant una mica de banda aixó de sentir el desitg, les ganes i la necessitat d'un "estic aqui i t'estimo" com qui ja ho dona per suposat, i no sé, em penso que aixó es el que va matant una mica tot plegat.
apa!! ja he dit la meva, tard, però la he dit.
Xesca :
Tens molta rao i lo pitjor es lo que sempre donem per suposat i no diem.
m'agrada aquest blog! m'aniré passant i opinaré sobre tot això que escrius, em sembla interessant un blog diferent!
un petó!
martha :
Gracies jo espero que ho facis com mes serem millor.
Publica un comentari a l'entrada