dimarts, 15 d’abril del 2008

PRIVACITAT....



En un post anterior parlava dels espais personals en una relació de parella, el tema d'avui també crec que molt problemàtic seria el de la privacitat de cada un perquè no sempre tots dos l'entenen de la mateixa manera, i per tant un dels dos la pot sentir vulnerada. Jo us poso un exemples que m'han vingut al cap. I ho faig amb preguntes. De las que segur sortiran mes respostes.


Deixeu que la vostre parella us remeni el movil?

Sap la contrasenya de el vostre correu?

Li deixeu tafanejar la vostre capseta dels records?

Us fa gracia que us remeni la cartera, moneder, bossa?

Al vostres arxius del ordinador?

Hi alguna cosa en especial que us molesta que remeni?

Vosaltres ho feu per que ho trobeu normal?

Evidentment tot això ho dic en una situació normal,



PREMI



La Joana del bloc LLUM DE DONA, me ha donat el premi BLOG DORADO, fet que jo agraeixo molt venint d'ella, una magnifica blocaire que escriu com el àngels,i a mes el Striper en els seus començaments va tindre la sort de ena de RETVELLA amb ella. Moltes gracies Joana.
Ara tinc la responsabilitat de repartir jo cinc premis i son per:

CRISTINA de “Historias de Diván” que millor lloc que el diván.

L'ANTONI de “Antoni's Ous” a veure si podem gaudir dels seus posts mes sovint.

La MERCE de “Esperant ser una tempesta “ per les seves sempre interessants histories.

El ORBISON de “MELÒMAN i MANIÀTIC” per els seus posts sobre musica.

ANNA I LLUIS de “El bloc de l'Anna i el Lluís” per que començant un projecte comú i un bloc.

40 comentaris:

Cristina ha dit...

Bon día rei. gràcies pel premi. Moltes gracies.

Referent a les preguntes que fas, ni remeno ni em remenen (be les coses, perque el cos si que el remenem)

mossèn ha dit...

enhorabona ... salut

nimue ha dit...

la resposta a totes les preguntes és no! ni fer-ho ni que m'ho facen. Només faltaria!

Sara Maria ha dit...

Felicitats pel premi. En quant al post... Ufff... Suposo que és part de la confiança que tens en l'altre. I de la manera en que l'altre xafardeixi en les meves coses. El mòbil me'l remenen fins i tot els amics! El meu ex sabia el codi de la meva tarjeta i jo el seu, i no l'he canviat! Crec que la millor manera de guardar un secret és no tenir-lo o no dir que és un secret. Amb tot, mai, mai, remenaria el mòbil de l'altre buscant jo que sé, ni el correu, ni la cartera, ni els arxius de l'ordinador... Mai ho he fet i mai ho faria, malgrat tenir-hi accès.

Antoni Esteve ha dit...

Hola company, moltes gràcies pel premi! Intentaré fer realitat el teu desig.

Respecta al post, he de dir que en cap de les preguntes plantejades pemetria que em remenessin res. Sobretot sense permis, perquè no dic que puntualment pugués permetre l'accés al meu correu o a l'ordinador...però cada un posa els limits del seu espai.

una abraçada!

Lluna ha dit...

Rotundament no! Hi ha coses privades que no soporto que em remenin (que consti que jo tampoc ho faig). Crec que cada persona és un èsser individual i per més confiança que hi hagi no s'ha de "compartir tot" :)

Clint ha dit...

No no no no no si si. (respost per ordre).

I felicitats per el premi!

robelfu ha dit...

A mi m'agrada que respectin la meva intimitat. Tots tenim un món privat, nostre. És el que ens queda com a propi. Si aquest terreny és violat, no tenim privacidad. Els nostres secrets , potser tontos, són nostres. Ens pertanyen. Hi ha zones del nostre jo íntim que ningú ha de conèixer. D'una altra manera, quedem com despullats enmig del carrer!!!

El respecte i la confiança són funamentales, a més això d'anar espiant l'únic que porta són problemes, i inseguretat, és molt bonic viure tranquil·lament junts i cadascun conservi sempre el seu espai.

un peto

Anna ha dit...

Felicitats pel premi!! PErò moltissimes gràcies per donar-nos-el a nosaltreeeeessss!! estem molt contents!!!

sobre el teu post, dir que a mi que em remeni el mòbil m'és igual, sap la meva contrasenya del correu, tot i que no hi entra per mirar què hi tinc, però la sap. NO deixo que miri la meva capsa o llibreta de records, són coses meves, i si em ve de gust un dia ja li ensenyaré jo, però ell pel seu compte ni hablar. No em remena la cartera, només quan jo tinc diners dins i ell no, doncs si els necessita els agafa, jo pateixo més per si veu un tiquet d'algun regal que li he fet que no pas per altres coses. els arxius de l'ordinador, ja sap que no m'agrada gens,no pk tingui res a amagar, senzillament nom mola, pk converses o documents que jo tinc por ahi, no n'ha de fer res.
i la última pregunta... em molesta això, que em miri converses o docs del PC.
Jo ho vaig de vegades, si veig la seva cartera.. pk jo ho veig normal, a mi nom molesta que ho faci, per tant penso que a ell tampoc, però no és així, ell no soporta que li miri, i per tant, ja no ho he fet més.
Petons!

Zazpi ha dit...

Jo com que no tinc res amagar no amb molesta...
Crec que es un gest de confiança plena.

Nikus maco.

zel ha dit...

A mi no m'agrada que em remenin res, més que res perquè de vegades guardo o tinc coses absurdes que fan peneta i..però és curiós, tinc menys "secrets" per algunes persones amigues fidels que per la meva parella, a ell li guardo més secrets, com il faut, non?
petons!

Anònim ha dit...

Si, el motiu es que l'utilitzo molt poc i tir tots els missatges.
Noooo
Nooooooooo son meus i a més no sap on la tenc.
No, i em molesta molt, de vegades vaig a comprar i no trob doblers i em fa molts ràbia.
No
Si
Noooo.


enhorabona pel premi.

Enric Caujapé ha dit...

Bon dilema aquest, si senyor !!. home , es que una cosa es que mirin i l'altre que xafardeixin. Soposo que a mi em molesteria més el fet de que es fet d'amagat sense dir res, però la veritat es que no em molesta pas que ho mirin i toquin tot...
Noi, molt agraït pel premi, hauré de fer una estanteria nova !!. Mil gracies de veritat.

Kuroi Neko ha dit...

Jo desgraciadament ho he hagut de fer perquè tenia motius ben forts com per haver-ho de fer. I, desgraciadament, vaig constatar el que ja sabia: que m'estaven mentint.

No m'agrada fer-ho però en aquell cas ho vaig haver de fer, i en el fons, va significar la ruptura amb aquesta persona. No pots estar amb una persona que no confies ...

Joana ha dit...

A mi em molesta mooooooolt que em remenin les meves coses, sigui qui sigui. No soporto que em toquin la roba dels calaixos o l'armari!, pots comptar amb la bossa o el mòbil i ja ni parlem si es tracta d'allà on he guardat les coses més personals, només que s'apropin a 1 metre ja salto. D'altra banda, jo no remeno res de ningú a no ser que em diguin que ho toqui i sempre em fa cosa trobar alguna cosa que no hauria de trobar. I no he tingut cap mala experiència.

Déjà vie ha dit...

ko soc una amant de la privacitat aixo no vol dir q amagui res i q no pugui fer res d tot aixo, de ben segur q si demana permis li dire q si o m'oferire jo a q ho faci si es dona la situació. Jo tampoc ho faig si no se'm ofereix.

Anònim ha dit...

FELICITATS PER EL PREMI!!!

No, no sol mirarme el movil, no sap la meua contrasenya encara que no tindria res d'amagar, i la capseta de records la farolegem junts i li explique el perque de cada record, jo no husmeje en cap part no soc ni cotilla ni desconfia a no ser que meu fasen fer.

Igrein ha dit...

Mmmm... qué divertit... a vere...

La 1,2 i 3 la resposta es si.

La 4... Doncs no, gracia no m'hen fa, però quan ho ha fet ha sigut perquè busca alguna cosa i sempre amb el meu permís.

La 5 m'es igual.

I la 6 i la 7 es no.

Dec ser aburrideta... perquè no guardo secrets amb el J... no sé...

Petons!!!

Carme ha dit...

referent al teu premi: moltes felicitats. referent al teu mini questionari aqui va:
1. no sap com funciona el meu mòvil (no tendeix a remenar- mel) ja que li causa mal de cap. no em fa res que me´l miri.

2. si que la sap, pero com tampoc es d´aquets de noves tecnologies en pasa

3. sempre remena la bossa per veure si hi troba cales. mai n´hi troba. llavors li toca a ell anar al banc a trauren. no em molesta.

4. arxius de l´ordinador_ el faig entrar al meu blog personal i passa olimpicament de lo que escric.

jo faig exactament el mateix amb ell, bé, jo li gestiono el correu electronic, li miro el movil, li miro la cartera... li miro.. de quin color porta els calçotets...jejejj pero sempre de bon rotllo. ara. jo, no hi porta mai cales a la cartera

aina

Anònim ha dit...

grpacies pel premi!!!

i... totes aquelles actituds són faltes de respecte. tb hi ha gent en la que no es pot confiar però si és així més val deixar la parella que viure una situació de mentides.

mil besets!

Anònim ha dit...

ni ho faig ni permetria que m'ho fèssin, el respecte és fonamental...
és fantàstic la quantitat de comentaris que rebs!
el visitarè més sovint el teu bloc.

Lucia Luna ha dit...

Crec que la base és la confiança, jo mai he fet aquestes coses, no se, no he tingut la necessitat, i crec que tampoc m'ho han fet a mi, això no vol dir que la persona no m'importi, si no tot lo contrari.
Petonets maco, i moltes felicitats pel premi.

LlunA ha dit...

Moltes felicitats pel premi ben merescut!!!

Tema post...anem per feina, jejeje
A casa meva no hi han secrets. No amaguem res però no ens fa falta remenar. Ni a mi ni a ell. El movil es de cadascú, personal i ni vull saber el que té ni ell el que te el meu...l´ordinador és compartit...i passo molt de mirar lo seu i poc tinc jo per amagar.
S´ha de respectar la parella i la seva intimitat. Pq si, som parella però som dues persones diferents que comparteixen un mateix camí!
Petonets

Fujur ha dit...

mmmmmm de las fotos de abajo creo que estoy yo mejor ;-) jeje

me gustan tus últimas reflexiones... muy intensas! un abrazo!

Anònim ha dit...

Jo com que sóc com sóc i m'ho deixo mirar tot... perquè simplement si estàs amb qui estimes no amagues res...

fada ha dit...

Suposo que com gairebé tothom no, no m'agrada que em remenin les coses. Ara, m'adono que a casa no tenim gaires miraments. "T'he agafat 10 euros del moneder, que no en tenia per pagar la cangur" i al moneder l'altre hi pot tenir qualsevol cosa. Jo crec que ni la veuríem. Només una vegada vaig xafar-li una sorpresa perquè vaig trobar el tiquet d'un regal per a mi. Suposo que no tenim res per amagar-nos. A sobre el correu el tenim compartit... Quanta promiscuïtat:)Un petó, guapíssim.

Lula ha dit...

Ufff
No ho suporto!

Tema mòbil, me n'he desfet, ja no en tinc, no control!

Cap password, de cap correu, i xq no puc canviar al del portàtil que si no tb la canviaria

Privacitat senyors privacitat!!!

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Marta ha dit...

JOAN
Privacitat, vol dir personal...i no es etic entrar dintre de la privacitat de ningu. Jo no vull que enveixin la meva de la mateixa manera que jo no entro en la privaccitat de l'altre persona.
petonicos, dolços.

pluja ha dit...

D'entrada felcitats pel premi!! I respecte a la teva pregunta, crec que NO s'ha de fer mai això d'envair la parcela privada de l'altre. Una parella és la suma de dues individualitats i, com a tal, cal que mantinguin la seva identitat pròpia intacta! I això inclou els missatges de mòbil, els arxius d'ordinador i els bolsos!!!

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Crec que a ningú li agrada sentir-se controlat , oi ? ...

Controlar és un pas previ , moltes vegades, a la manipulació mal intencionada !!! Uffff,... quina pena i/o quina por !!!

El veí de dalt ha dit...

A mi l'únic que no m'agrada és que em toquin els ous!

Joana ha dit...

Doncs no.... quan he estat en parella no m'ha agradat, gens ni mica.
Apart, jo mai tafanejo res dels altres, crec que tots i totes tenim dret a la nostra intimitat.
Però és clar, no tot.hom ho veu aixi...
Petonets guapo.

Unknown ha dit...

Ja que el meu comentari s'ha esborrat sense voler i m'han demanat que el torni a escriure aquí va.
Com que no tinc res a a magar no m'importa que mirin les meves coses, fins i tot la parella que tenia sabia les meves contrasenyes. Però jo si que he hagut de mirar les coses de l'altre i sempre per confirmar el que em temia, infidelitats, grans quantitats de diners gastades, deutes sense pagar i tot lo dolent que us pogueu imaginar. El millor en una relació és quan tens un problema poder confiar en aquell que has triat per conviure, ja que les mentides ho espatllen tot, tot.

Marta ha dit...

A mí directament no em remena ni el mobil ni el correu electrónic, pero jo a ell tampoc!.

Anònim ha dit...

crec que si mirés tot això per a trobar-hi proves d'infidelitat ni li ho permetria ni estaria amb ell. prò més concretament: els missatges de móbil no em faria res que me'l mirés; el correu electrònic és espai privat meu, si vol ens n'obrim una conjunta, si el deixo no vull haver-me de canviar l'adreça; la capseta dels records? suposo que no em faria res ensenyar-li i que ell després la mirés... prò tenint en compte que jo tinc un diari això és una cosa que no permetria que llegís mai. La bossa m'és igual que me la miri (el meu ex no ho volia fer mai, perquè deia que hi duia les meves coses i ell no n'havia de fer res, del que hi tenia! :D).
Jo no ho faria mai, això de remenar... em sentiria fatal! no m'agradaria fer-ho, gens, de fet!

Striper ha dit...

Estimades totes i tots, avui em permetireu que no us contesti un per un que vaig de bolit. Jo soc dels que no elsagrada gens que em remenin les meves coses a vegades mes que per que hagui res a amagar es per que son xorrades pero coi son meves.

Anònim ha dit...

A mi personalment no m'agrada ni suporto que em remenin les coses, jo no ho faig i em penso que seria el més normal pensar que no ho fan al contrari.

Com sempre diem, l'espai comú es una cosa i l'espai personal tot un altra.

petons.

Anònim ha dit...

No, no que ningú remeni res! Això és prioritari, però si per algun cas algú llegeix o remena alguna cosa, que en faci un bon us i no un us de mal rotllo i de control per qualsevol bestiesa.

Striper ha dit...

Xesca;
Doncs guapa ja som docs gelosos de les nostres coses.
Carme:
a sobre mal rotllos no!!!

- Begin Motigo Webstats code -->