Jo sempre tinc el desig de escriure la carícia mes bonica del mon, crec que una carícia ens dona tant, i no parlo nomes de carícies al llit, parlo de carícies en general i aquestes també ens poden arribar en una paraula , en un escrit, en una mirada, en un gest. Es que una carícia sigui pintada sobre la pell, o sobre el nostre cor ........ Jo crec que no podria viure sense donar ni rebre carícies...
I vosaltres que penseu de les carícies a que poden haver de molts tipus?
I vosaltres que penseu de les carícies a que poden haver de molts tipus?
Paraules
Gestos
Mirades
PREMIS
Desde els blocs : Luz de Gas i Herodes de la Betica , m'han concedit dos premis el primer el premi Luz de Gaz, i el segon el divertit premi Mes canalla, para que te “la pique un pollo” desitjo de fet que no me la pique. Moltes gracies a tots dos m'ha fet molta ilusio rebre aquets premis. I ara em toca a mi donar 5 de cada i he decidit ;
PREMI LUZ DE GAZ
A Marta de SUPERWOMAN per la seva trayectoria
A martha de SOmiaN ReaLiTaTs! Per animar-la a tirar endevant.
A 2Rodes Per que pedala molt be en aquest mon dels blocs.
A Jo Mateixa companya i mestre blocaire de les bones.
A Lliri blanc de POEMES DES DE L'ALGUER just per aixo en Catala desde L'Alguer.
EL PREMI CANALLA
A Mossén no calen explicacions oi!!!
A Eli Per que es molt divertida al seu bloc vull dir.
A L'Antoni per els seus comentaris divertits i anuncis canallas
A Goculta per que es nova per aqui .
A Sara Maria per aquest somriure de la foto.
.png)
.JPG)
39 comentaris:
Si senyor, yo tmb crec que les carícies son necessaries i que es poden donar de moltes maneres...
Un petó molt gran!!!
PD: D'on ho has tret que no soc morena??? Hahahahaha!!!
Tan de bó m'assembles a la de les fotos!!!!
Petons!!!
felicitacions pels premis, merescuts sens dubte.
Les carícies ens alimenten la vida. Mos toquem poc i això sembla que té mal remei si no entenem el tocar com una necessitat. Gràcies senyor per anar tan servida de carícies de tota calanya. Arrambades i pestanyetes amunt per tutti!!!
les carícies el tacte i el contacte de la pell es una de les coses que faig més, encara que en els meus al·lots no agradi gens, diuen que som "embafadora"..
Al meu poble es donen besades amb pessics no se com explicar-ho però al mateix temps que beses fas carícies/pessics a les galtes i es senyal de que aprecies i estimes a la persona que li fas així que BESADES AMB PESSICS
Felicitats per tants de premis.
avui he de donar-te les gràcies per dues coses: la primera per l'escrit sobre les carícies que m'ha agradat molt ( soc una seguidora més del teu blog!) i la segona pel premi, és el primer que em donen, i sincerament si : ajuda a tirar endavant! moltes gràcies!
sobre les carícies que cal diR? doncs que són tan necessaries com boniques i útils! N'hi han de molts tipus si, i jo no en puc prescindir!
un petó, i merci :)
Més premis!! Moltes felicitats!!
Les caricies son tan importants...m´encanten, de tot tipus, caricies suaus, tendres, d´aquelles que et diuen" eiii estic aquí, al teu costat", caricies d´amor...ayssss son com els petons!
No poden faltar
Que sería de nosotros, sin una caricia, una mirada furtiva, o un guiño de complicidad. Tan sensual como siempre. Y felicidades, por partida doble, jejeje
Un abrazo
Ostres striper...
Se m'acumula la feina..
Gràcies pel premi, ja en tinc dos atorgats per tu.. i encara no he fet la meva tria...
jarrrrr....
Caricies, paraules genials i boniques, sempre són benvingudes...
Gràcies
;-)
Felicitats per les dues primeres fotos! BRUTAL!! i pels premis, es clar.
Abraçades cris
"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" Aquesta és la capçalera del meu blog, un seguit de carícies... I, finalment, abraçar... El contacte amb els altres, ja sigui físic, per una admiració compartida, una i·lusió comuna... Un somriure, una mirada, una llàgrima... Carícies sempre!
Gràcies pel premi! Vol dir que tinc un somriure canalla?
Jjejeje
darrerament m'he fixat un cop fet un comentari en un post o altre, que coincidim en forçes coses, segur que es cosa de l'edat. Caricies dius, que me'n dius de les caricies fetes amb els ulls, sense res mes?
felicitats pels premis crack!! t'ho mereixes!!
Respecte a les carícies.. bufff.. a mi m'encanten.. prefereixo mil caricies i abraçades, abans d'un bon polvo.. depèn del moment també.. però jo sóc miss mimosa, i faig moltes carícies,mirades, somriures.. i que m'ho facin a mi.. val tot l'or del món! muaaaaa
Anna
felicitatsss pels premissssss
Felicitats pels premis, no t'hi cabran als prestatges!
Caricies, "mimitus", està bé, m'agrada, però sense embafar, una carícia amb els ulls. Nosaltres els catalans, no som gaire de tocar-nos, un cop un de Cadiz em va dir que el contacte era molt important, tampoc tinc gaire clar que és el que volia exactament, però deixant de banda quin era el seu fi últim, si que és veritat, que el contacte és molt important, sentir l'escalfor d'un altre. Amb el sexe ja és total. Si toques massa pots ser un "sobon" o una "sobona", i aquí depen de cadascú
M'encanten les carícies, les fer-les, que me les facin... El 'simple' contacte físic que suposa una mà a la cintura o a la esquena en un moment donat per una persona determinada...
Estic completament d'acord en que les carícies també es poden fer amb una mirada i amb paraules...
I... FELICITATS pels premis!
moltes gràcies per enrecordar-te de mi...
T'envio una caricia plena d'energia positiva!
M'agraden les caricies...........Jo vaig escriure un poema que es diu "Caricies a l'ànima" (el trobaràs al meu arxiu)
gràcies pel premi! Tu te'n mereixes un més gran però no continuaré la cadena al meu blog...
Saluts
A mi m'agraden les moixaines dels nens, i les mirades que parlen, que són més que una manyaga, són...tocar el cel! Petons rei!
un post molt xulo joan. doncs jo entenc les caricies com quelcom físic, es a dir, que et toquin la carona o l´ espatlla o no se... vaja que ho entenc com a contacte físic. una abraçada.., un peto d´aquells innocents.. no ho se. jo ho veig així. per cert. gracies per l´ ajut, a veure si mé´n surto.
aina
HI ha millor caricia que aquella que es sent tan sols amb una mirada, o amb un somriure... sí, sentirles sense com qui diu notarles físicament, i qué millor que deixar-se endur i finalment sentirles de veritat, però com la subtilesa d'alló que es desitja i s'imagina, no hi ha res.
Per mi, les caricies com siguin, mesurades o no, però plenes.
Carícies de tota mena, que no en faltin.
gràcies tio bo ... salut
Ai caricies!!! ara només tinc les del meu Pixel, snif... teniu raó no tenen perque ser fisiques, una mirada, un gest, una intenció, hi han mil maneres... D'avegades quan faig retrats veig moltes caricies, amb la mirada de la gent fotografia, al seu gest, a la llum...
Uff vaig a buscar al gat necessito una racció de mimos extra i urgent jejejejejeje...
Bona nit
Les carícies m'agraden i m'agrada fer-ne també. És una manera com una altra de parlar amb les persones que estimes...
Felicitats pels premis! :)
I una caricia a cau d'orella dient t'estimo?
De fet ara toca una caricia suau a l'esquena, acompanyada d'un somriure: felicitats xaval!!! :)
Ei Striper, que em fa molt il·lusió el premi!!!
M'emociono!! Tinc un premi!!!!
Merci.
Una pregunta.... tu ets el fotograf?? m'encanten les fotografies que hi penges
Igrein ;
Si sempre carícies. I segur que no tens a envejar a la de la foto.
Delfica:
Tocar es un plaer per el que toca i el que es tocat.
Kpi:
Ben curios aixo que explicas ara ja sabre que si un dia ens veiem la pessigada sera d'estimacio.
Martha;
Gracies de res Guapa.Jo tambe he començat un bloci ser el difil que es .
LlunA:
Que no es faltin mai!!!!
herodes de la betica :
Pues eso no seramos nada bueno si hombres tristes.
Eli:
Apa a posar-se las pilas que las tens cargades a 4000 metres d'alçada.
Cristina :
Moltres gracies, noia del divan i de histories fantastiques.
Sara Maria :
Guapisima moltes abraçedes ben canallas.
menta fresca :
Si de la edat es que som tant joves a que si, juguem al lego?
Anna i Lluís :
Apa uns mimos amb permis del Lluis.
Carmncitta:
Gracies nena terrible.
Joana :
Com que els Catalans no es toquem en la intimitat al menys si i lo de ser pop es un altre questio.
2Rodes :
Carícies sempre i de moltes maneras pero sempre.
Lliri blanc :
El passo a veure.
Zel :
Toquem el cel, Zel?
AINA ;
Hi han petons inocents? T'ensortiras si no m'ho dius.
Xesca :
Noia rinxolada, com aixo que descrius no hi res. Vull dir res millor.
Carme :
Mai!!!
mossèn:
Ara m'has fet posar vermell.
Helena:
Hasta poden ser escrites, tambe son boniques.
Rita :
Si el llenguatge del amor!!!!
A sobre i a sota :
Aquesta que descrius es super genial.
Goculta:
Dona un premi merescut. No no soc jo el fotograf que mes voldria.
Striper, que he dit que en la intimitat si, però que amb d'altres que només són coneguts potser no ens toquem tant com gent d'altres llocs. Que no em se explicar prou bé
AAAAAAAh!!! jajjaja, tinc pendent escriure un post de tots els premis que he anat acumulant i que no he publicat encara!!!! MOLTES GRACIES STRIPER PER LA NOMINACIÓ!!!!
A mí m'agradan tant les caricies como els petons, pero només m'agrada que m'acarici i que em petonegi el meu home, per els demés soc bastant "escerpa".
Per cert!!! Felicitats per els nous premis!!!!
Striper una caricia eres tu entero.
HOy me propongo hacer una caricia por lo menos 10 personas, espero no meterme en un lio.
Me ha hecho hasta más ilusión que des el premio que recibirlo
Gracias
el contacte físic entre persones transmet moltes coses. a vegades em dóna la sensació que ens toquem poc: poques carícies i poques abraçades. jo intento fer-ne tan sovint com puc, prò a vegades la gent es pot sentir incòmoda...
si passes per casa podràs recollir una coseta!
.... això es complica, toques temes que em pican, però sobre els covards no hi ha res escrit!:
m’encanten les carícies!, a tots els nivells, també penso que sense elles no podria viure, però es viu! en dono fe!, estic viva!
I es viu perquè no sempre són en les relacions de parella en que es reben, també de les persones de l’entorn.
Això no treu que, per mi, les més satisfactòries i desitjades siguin en el primer àmbit. Sincerament, això és el que em deprimeix del tema d’avui.
juasjuasjuas, m'encanta el premi!
Una mica "canalla" si que sóc, hi ha que possar-li salsa a la vida.
Reparteixo salsa, alguna noia en vol? (això tampoc es spam, oi?)
Una abraçada i gràcies!
Per mi Caricia es tot allò que et fa sonriure quan cap altra cosa ho fa, aquell gest, paraula, contacte fisic, mirada, sonrisa, acte, que et fa pujar l'anim es una caricia al cor que sempre fa falta
ENHORABONA PER ELS PREMIS
bones carícies
salut!!
STRIPER
Petonera no soc....pero soc molt de fer mimitos...i ja no et dic res que sigui jo la que els rebi.....massa. LLastima que de vegades siguin tant escasses.
petonicos, sempre,
i una dolça cricia per tu.
Hola de nou,
Bon tema aquest de les caricies. Preciosa la foto. Sempre he tingut ganes de pintar a algú d'aquesta manera, però......
N'hi ha que tan sols un petit roce, fa que tot el cos, s'erici per complert.
I per no ser menys que en el post anterior, un altre fotiment de premis.
Tens als/les lectors totalment entregats.
Fins un altre post
Tens molts premis eh! buf kins records akestes imatges...
Joana .
ja ho entenc tu et refereixes al contacte fisic al parlar per exemple.
Marta:
Vinga a veure si fas la feina pendent. I es clar las carícies d'aquells que nosaltres volem.
Luz de Gas .
Gracias por el piropo conseguiste las 10 caricias?
Núr;
Lo de que a vegades siguem reacis al contacte fisic es mes cultural que altre cosa altres cukturas no pasa.
rosalia :
Ah tu no pensis en el que ha mancat pensa en el que pot venir.
Antoni:
Si ets un poca solta.
Funcionen els anuncis?
Lansbury:
Ah las caricies al cor.
mq:
Gracies Benvinguda.
martona :
Ah si que a vegades son escasos, catxis. Gracies.
horabaixa;
Vinga jo em deixo pintar, gracies,
Benvinguda i en quant pugui em paso per casa teva.
Cesc;
Gracies i pensa que es poden repetir les imatges.
si és cultural, per què en un món globalitzat com el nostre no podem començar a imitar segons quines coses que les altres cultures fan millor?
jo crec que el que passa és que tenim clar que s'ha de donar carícies a les criatures, que has de donar carícies a la parella i poca cosa més. això ho tenim assumit. prò a vegades entre amics la gent no s'abraça, i no crec que sigui cultural, perquè akí mateix trobes gent que ho fa i gent que no. la gent gran també necessita afecte físic: sempre t'agafen la mà o el braç, prò a vegades podem mostrar-nos reacis a tornar-los el gest.
com dic, no sé fins a quin punt és cultural... :)
Publica un comentari a l'entrada