Durant molt de temps i encara a moltes cultures el cos s'ha considerat pecaminós, i era millor tapar-ho. ( sempre han existit dissidents ).
Amb el pas del temps el cos cada cop s'ha anat veient com un cos ja no es tapa tant com abans fa 40 anys ensenya un melic al carrer podia ser un escàndol.
Però hem arribar assimilar el cos com a natural i no sempre lligat al sexe.
Que penseu?
Si per exemple en un refugi o en un altre situació similar cal despullar-se davant de mes gent ho feu? Si no ho es per vergonya? Per que penseu que el vostre cos no es prou bonic?
Aquí una orquestra sense complexes
Naked Orchestra - Click here for more home videos
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 1 A LES 07.00 HORES, ES TITULARA “PRIMER ES?” I AQUI UN PETIT FRAGMENT.
“la història d'amor o la del sexe..”
AFEIXI'T 31-05-2008. 10.37 hores.
El post que anuncio dalt el penjaré segurament dilluns demà posaré un titulat.
TRISTOR.
Amb el pas del temps el cos cada cop s'ha anat veient com un cos ja no es tapa tant com abans fa 40 anys ensenya un melic al carrer podia ser un escàndol.
Però hem arribar assimilar el cos com a natural i no sempre lligat al sexe.
Que penseu?
Si per exemple en un refugi o en un altre situació similar cal despullar-se davant de mes gent ho feu? Si no ho es per vergonya? Per que penseu que el vostre cos no es prou bonic?
Aquí una orquestra sense complexes
Naked Orchestra - Click here for more home videos
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 1 A LES 07.00 HORES, ES TITULARA “PRIMER ES?” I AQUI UN PETIT FRAGMENT.
“la història d'amor o la del sexe..”
AFEIXI'T 31-05-2008. 10.37 hores.
El post que anuncio dalt el penjaré segurament dilluns demà posaré un titulat.
TRISTOR.
35 comentaris:
Cap problema en públic per a una finlandesa, ens n'anem a la sauna tot el temps. En alguns sales de natació que hi ha una sauna de vapor on els dos sexes estan junts, separat només per una barana. Però és vaporós de manera bonica naturalment. Durant els anys 80 portava un monokini com el nom era llavors, quan bany de sol per la Mediterrània. Però ara no faria allò per evitar càncer de pells. He caminat a través d'una platja de nudistes a Gran Canaria, Maspalomas. Però no me n'aniria allà tot nu. Penso que sigui estrany. Però jo quasi mai porto uns sostenidors. Arriba de ser jove durant els anys 60. Et felicito per estar tan llest!!!
No tinc cap problema en despullar-me. es natural, no em fa vergonya. M'agrada el meu cos.
jo a una platja nudista per ex. no hi aniria,em sentiria incòmoda.. no se.. diga´m purista.. però no em sentiria agust, tot i que el meu cos m´agrada.
La vergonya es produeix perquè ho considerem estrany. Si tothom considerés la nuesa com una normalitat, a ningú li faria vergonya. Una altra cosa és que el cos sigui bonic.
Jo no he anat mai a una platja nudista però en tinc ganes...
canviar-me de roba davant d'altra gent per exemple en un alberg??? doncs...crec que em costaria.
Fa un parell de caps de setmana, que estava amb molta gent que no coneixia a una habitació, vaig aprofitar la foscor per canviar-me abans d'anar a dormir...
vergonya del meu cos? no... suposo que se'm fa extrany, però potser si repetís unes quantes vegades perdria les tonteries! :P
Si Tchaikovski aixequès el cap! Pobre trencanous, quin horror!!! Per cert, on són els homes a l'orquestra. Jo no sovintejo platges nudistes, però si me la trobo no em fa res. Així m'ha passat algún cop voltant per Menorca per exemple.
Caram amb les japos!
no tinc problemes, em costa poc despullar-me... bé, sempre hi ha d'haver un motiu, és clar.
A la platja, p.ex. mai amb banyador.
En una playa nudista se pasa verguenza solo la primera vez, después ya no hay verguenza sino libertad, sentir el aire en la playa recorriendo cada por de tu piel, sin esa tela mojada aprisionandote el cuerpo.
Si es hasta más higiénico
si s'ha de fer és fa, una mica de vergonya i prou.
Però el nudisme, es una altra història o filosofia o manera d'entendre la vida que no comparteixo.
I posats a fer per què no es treien les sabates? A part d'això coincideixo plenament amb l'Estrip. Bona nit, guapo.
jo es que si se'm despullen davant, cony que costa mirar als ulls! (va que no sóc tant raro!)
però si ens hem de despullar, per mi que no quedi!
Jo me despullat davant de alguns dels meus amics, pero sempre tinc que tindre la confiansa de que quan hem miren no ho fan a un cos despullat si no a mi que soc igual vestida y sense, besets
STRIPER
Curiosament, no sento el mes minim pudor en despollar-me.
De mes joveneta feia top less, ara ja no, pero no es pas per res en concret, sencillament no em ve de gust.
M'acabo de llevar..si tu sabesis com te estic comentan.....
petonets, sempre, per tu.
despullat però amb mitjons ehhhhhh xDDDDDDDD jajajajajajajaja per què els tios quasi sempre us deixeu els mitjons? xDDDD
El problema és que si ens posem com Déu ens va portar al mon, la nostra psique, per biologia, relaciona cos bonic amb sexe. Són els nostres gens egoïstes xaval... ;-)
pd: faltes al meme literari!
Si uno nace desnudo, ¿porqué avergonzarse?. No he ido a una playa nudista en mi vida, y tengo muchas ganas, pero como nadie quiere acompañarme, pues me sigo quedando con las ganas. Todo es debido a la comedura de cabeza con el lipograsil, y demás zarandajas de marketing, contra culos y tetas.
Si cada uno es como es, y hay que saber aceptarse, mejor dicho gustarse. Y al que no le guste, que no mire, jejeje
UN besazo...
A mi sempre me guanya el pudor.
despullades pero els talons d'agulla no falten pas. ;)
No és tant un mateix, sinò com el miren els altres. En un refugi de muntanya, l'estrany és el que s'amaga, a les dutxes del gimnàs igual, no cal passejar-se, això és exhibicionisme. Si acabo una travessa i vaig xopa de suor i tinc roba per canviar-me?, enveja cotxina de qui no ho fa per vergonya. Si ho fas de forma normal, ningú se n'adona, és qui fa coses rares i s'amaga a qui tothom li veu el cul i es fixa. Les platges nudistes, no tinc cap problema, però em molesta la sorra, sobretot si és molt fina.
no entiendo :S pero me gusta el blog, me parece interesante y eso que me guío prácticamente por las fotografías :P
besitos dulces ^^
De molt joveneta anavem d'acampada nois i noies i ens canviàvem els uls davant dels altres amb normalitat (després d'un procés d'adaptació i de parlar-ho). A la platja em despullava tot i que no m'agradava les mirades. Ara ja no ho faig, el pas del temps, el cos, el fet de la mentalitat que ha tornat enrere...
Ui no no jo no aniria nu pel carrer eh!
Creo que se da demasiada importancia al sexo.
Cuando seamos más amplios quizás entonces deje de haber tanto morbo.
Yo no tengo demasiado problema con ese tema.
Un beso
Hauran pasat 100 anys pero encara no veiem el nu com un estat natural.
Salutacion CRis
Ufff! Jo sento vergonya per despullar-me, molta! Amb banyador i tal ara ja no em fa res però de dalta a baix m'es com impossible. Això es perquè sento vergonya de mi. M'agradaria que no em passes perquè si no tenim vergonya d'anar nus vol dir que tenim seguretat.
Àlex
No és per vergonya o per pudor...però jo prefereixo aquella ombra de misteri...el desig que neix del " veig...no veig"
No es per vergonya, no ho sabria explicar, però per exemple a casa i a l'estiu anem sense roba, però se que fora d'aqui em faria "corte" igual perque la resta de gent que conec, ja sé que em mirarien raros sols saber que anem nus.... jajajajaja per tant, no sé com respondria en un lloc on tothom es despulla, igual em costaria però acabaria fent-ho també. Es un dir dons com no s'ha donat la situació no en tinc ni idea.
Jo em despullo molt més fàcilment ara que abans, i això que ja no tinc edat de lluir res, però precisament per això, s'han acabat les vergonyes, qui no vulgui que no miri, apa....
Aquí també us contestaré globalment es per cuestio de temps. Molts heu compres el sentit del post que anava per si ja som capaços de veure el nostre nu en determinades situacions com a natural molts amb l'edat us avergonyeix mes en canvi d'altres ho continueu fent amb naturalitat. En cap moment volia referime al nudisme ja ho vaig fer en un altre post ni a despullar-se gratuïtament per el carrer, puc respectar qui ho faci però crec que es fàcil caure en el exhibicionisme, i en referència a las sabates del vídeo que alguns dieu , us confesso que no m'havia fixat.
No tinc cap problema per despullar-me. Crec que a l'altre post del que parlaves ja ho vaig dir.
Crec que el cos és una cosa ben natural tot despulladet però que per a moltes persones és impossible contemplar un cos despullat sense tenir cap pensament....tranquil, diguem, jejjeje
Una mica tard arribo... :p Pero et comento el que penso.
Jo no tinc cap problema, el any passat vaig estar a Formentera i l'anterior a Benidorm i vaig anar a platges nudistes sense cap problema.
Jo trobo més una questio de confinça que vergonya (tenir confiança amb qui vaig, no inseguretat propia). A una platja nudista no em despullaria si vaig sol o amb companyia que no tinc confiança...
Es més no acostumo a anar a la platja sol, aixi que la primera situacio dificil, la dic més per intuició de com reaccionaria més que per haver-me trobat algun cop.
I tinc un cos normal, res raro ni de l'altre mon, i com diuen per aki dalt un s'ha d'acceptar i no tenir complexes :-D.
Jo amb l'edat he agafat confiança, pero dubto que la perdi amb el pas dels anys... i aixo que no em cuido gaire... a saber quina pinta tindre d'aki un temps.
salut!!
Hola Striper,
Bona qüestió la de la nuesa. Fisica i espiritual. Crec que ambues costen per un igual.
Son fases, costums, edats.
Entendre-ho com a cosa natural, es el que hauria d'esser. Jo no em sento còmoda si algú fixa la seva mirada al meu cos, estigui nua o vestida.
Amb la nuesa "compartida" veiem que no cal tenir complexes, la imperfecció es algo natural.
Quins debats mès xulos Striper.
Fins aviat
Puc entendre que costi, però son les primeres vegades, em puc sentir violenta per la gent, però no per mi, jo penso que el cos és algo molt natural, i no s'ha d'amagar, si, me trobat en més d'una situació de que m'he tingut que despullar, i no m'ha costat, ja et dic, la gent potser s'ha sentit violenta, però si ho fas amb naturalitat no te per que ser sexual.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada