Si bien lo consideramos,
todos estamos desnudos
dentro de nuestros vestidos.
Heinrich Heine (1797 – 1856)
todos estamos desnudos
dentro de nuestros vestidos.
Heinrich Heine (1797 – 1856)
A part de per cobrir la nostre nuesa la manera que ens vestim jo crec que reflecteix molt com som de fet no sempre anem vestits, com volem el vestit també molts cops es símbol de una feina per exemple.
D'altres ensenya de un col·lectiu, ( Raperos, punki...), de segur que a l'hora de vestir-se també trobem limitacions, a vegades socials, culturals, economia, inclús religioses o per la parella.
Jo personalment us he de dir que dintre de les meves limitacions podria dir que vaig vestit de una manera clàssica però moderna mes aviat de esport, que tinc mes preferències per colors com el rosa o el lila( Abans de mes jove portava colors mes foscos jo crec que amb l'edat i guanya seguretat, m'he atrevit amb aquest colors. En quant a marcàs doncs Delmon ( del monton) crec que la majoria de vegades es paga mes una etiqueta que realment una qualitat. I bé com una imatge val mes que mil paraules podeu VEURE AQUÌ
Per cert si la situació s'escau m'agrada molt la corbarta.
I vosaltres com us vestiu ?
Feu servir marcàs?
La nostre roba ens dona seguretat?
Ah us agrada la corbata?
Per cert la noia de dalt millor despullada a vestida?
M'ha vingut molt de gust posar aquest tema Nabuco cantat per la Nana Mouskouri
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 4 A LES 07.00 HORES, ES TITULARA “ESTA CLAR?” I AQUI UN PETIT FRAGMENT.
“Les meves mans llisquen, ”
D'altres ensenya de un col·lectiu, ( Raperos, punki...), de segur que a l'hora de vestir-se també trobem limitacions, a vegades socials, culturals, economia, inclús religioses o per la parella.
Jo personalment us he de dir que dintre de les meves limitacions podria dir que vaig vestit de una manera clàssica però moderna mes aviat de esport, que tinc mes preferències per colors com el rosa o el lila( Abans de mes jove portava colors mes foscos jo crec que amb l'edat i guanya seguretat, m'he atrevit amb aquest colors. En quant a marcàs doncs Delmon ( del monton) crec que la majoria de vegades es paga mes una etiqueta que realment una qualitat. I bé com una imatge val mes que mil paraules podeu VEURE AQUÌ
I vosaltres com us vestiu ?
Feu servir marcàs?
La nostre roba ens dona seguretat?
Ah us agrada la corbata?
Per cert la noia de dalt millor despullada a vestida?
M'ha vingut molt de gust posar aquest tema Nabuco cantat per la Nana Mouskouri
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 4 A LES 07.00 HORES, ES TITULARA “ESTA CLAR?” I AQUI UN PETIT FRAGMENT.
“Les meves mans llisquen, ”
.png)
.JPG)
46 comentaris:
Com ja has dit, l'ambient on et mous influeix molt amb la manera de vestir.
Jo per exemple vaig amb roba sempre còmode, jeans. Normalment amb bàmbes o les punta polla (convers) i depèn on vaig amb una mica de talonet (res... poquet).
Però clar, per exemple, a les nits cuan surto, sóc persona d'anar a concertillus, a alguna sala alternativa, o a prendre la birra amb un local tranquil. Jo crec que per exemple si anés amb mini no em sentiria bé...
Ei, com van els ànims??? De fet el vestit també transmet alguna cosa més que la necessitat de protegir-nos de l'exterior o identificar-nos amb un col·lectiu, sigui quin sigui. Darrerament havia notat que no surtia del color negre... i això em feia anar de cap... fins que vaig descobrir que sobre el negre hi destaca tot... collarets, arracades, agulles, maquillatge... pell de porcellana com la meva :-)
Petons de vellut.
La roba es com tot, pots anar amb "Delmon" com tú dius, però si tens classe i estil, que t´escaigui genial. I hi ha gent que va de marca de dalt a baix i no sap lluir. Tot és la persona.
Per cert...un home que sap portar corbata pone mucho, mucho.
Laia.
STRIPER
Anem a pams....la roba pot definir una persona, o no...
Mai la roba que portis, dona totes les claus de un mateix. Depent del dia i del moment pots portar una cosa o una altre..marcas mai, jo al menys. Abans casi sempre de negre...ara m'encantent els colors,texans, camises llarguetes, si pot ser amb escot per ensenyar el que queda, a l'hivern botes amb talons alts i fins "antes muerta que sencilla", ara be a l'estiu roba molt mes ample i comoda.
El que si m'agraden molt son els complements, tipus pulseres, penjolls divertits, arrecades llargues, anells...no. Deu ser un posit de una epoca pasada( semi hippie).
Els homes amb corbata, depent del moment, pero pel dia a dia com que no.
Les dues fotos estan molt be, cada una te el seu que....
per cert molt bona la foto del 600 amb vaca.
I el polos de color rosa et quedan molt be, jajajajaja.
petonicos, sempre per tu.
Amb l'últim que em fixo és amb la marca, fin si tot prefereixo si no en porta o no és coneguda. Sobretot vull sentir-me còmode. Texans i una camisa em van la mar de bé. La corbata; ben lluny.
Precisament, diumenge vaig escriure sobre el meu calçat preferit... Que no a tothom li agrada, però a mi, i amb la roba, m'agrada sentir-me còmode, i sentir-me jo. I no amb tota la roba ho aconsegueixo.. Soc dona de texans, i roba senzilla, sense anar apretada, ni marcant formes... Més aviat tot el contrari... Millor imaginar que donar-ho tot fet.
Els homes amb tratjo, m'agraden, però en determinades ocasions.... A vegades veus executius, de 41 botons,i ben posadets, i despres els veus al metro ficant-se els dits al nas... Buffff.. Tot és aparença... i desprès res...
Uffff.. vaja rotllo t'estic fotent..
Doncs res, com sempre, jo valoro la senzillesa!!!
Estas millor?
Ho espero!
:-)
Com es vesteix un és molt important, diu moltes coses que no et diu ningú més. Quan algú porta allò que no és el seu estil, no cal conèixer la persona per saber que no va a gust, els nois de tecnocasa amb el vestit gris i la corbata verda, per exemple. Reconec, que porto marques, però en general de les que no ho posen, que no es veu, si posa el nom no m'ho compro (tret dels anoraks, que no hi ha més remei). Però d'altra banda, sóc capaç de portar una samarreta o un pantaló qualsevol també, sóc molt rara, vaig als dos estrems. Puc portar un pantaló d'Adolfo Domínguez combinat amb una samarreta comprada a la botigueta més hipiossa que existeixi o el pantaló de retalls i quedar-me tan ample. Si m'agrada m'ho poso, si és barat, ganga i si tinc els diners i ho puc pagar doncs també. Sé que és un postura poc profunda, i poc popular, però em sembla que tothom ho fa i molt pocs ho reconeixem. Molts confessen que porten texans i bambes, però quins texans i quines bambes es posen, les del "mercadillo"? en general no, i si t'ho pots permetre....
yo y mis vaqueros somos inseparables. camisetas, jersey de cuello alto de lana, zapatillas... aunque tendre que dejar esta estapa adolescente pronto y asemejarme mas a mi edad :-)
la meva forma de vestir també es força clàsica però no sempre ha estat aixì, de jove m'agradava anar diferent, atrevida i com era molt alta i prima m'ho podia permetre quasi tot, com també tenia bona butxaca dons no mirave preu, el que m'agradava i prou. Ara ja es mes complicat i avans he d'anar cómode per culpa de la meva esquena, per tant no puc triar, normalment ara ha de ser bo i això vol dir que ho fan pagar......i si m'agrada la corbata, tot i que s'ha de saber portar!! i la noia m'agrada en aquest cas, mes vestida que despullada, ves.
Dualitat també en el vestit,...trajes jaqueta, americanes entallades, vestits classics per treballar ....i texans i jerseis de coll alt per descansar, i especialment roba de muntanya, pantalons sintetics i samarreta i forro polar.
Pero:
1) Les marques no son importants, però si el tipus de botigues i jo no se comprar necessito que em venguin, i aixó només passa a botigues de marques.
2) El tracte dels dependents, fins i tot de grans magatzems canvia molt segons com vaig vestida (potser es que quan no treballo dec fer massa llastima).
3) I es cert que segons el dia em cal anar vestida d'una manera o un altre.
4)ahhhh i una roba totalment sexi per quan vull sentirme molt dona (nomes apta si la calefacció està molt alta o a l'estiu).
per a cada dia vaig vestida cómoda: texans, camiseta i esportives. A l'hivern m'agrada molt portar mini, amb mitjanes a ratlles o dibuixos, botes... i a l'estiu un bon escot.
Per eixir de festa depén del dia i dels ànims. Però m'agraden molt les sabates de tacó (d 8cm).
Bé no sempre vas com tu vols, però amb el temps i tot et vas fetn tu amb la roba... jo ara q estic de baixa vaig més esport,quan treballo m'agafa més per anar amb camisa i tot perquè la feina m'ho demana, però el que m'agrada és que porti la roba que porti, tant de mudar com d'esport, té un petit toc de mi :)
En Portaferrisa descubrí H&M, mandé un mail a H&M para que pusieran uno en Sevilla les dije hasta el local vacío donde podrían ponerlo, unos pocos ñaos después en ese sitio lo han puesto, fijate tu.
Me gusta porque hay cosas muy baratas que es lo que más valoro a la hora de comprar algo, las marcas me dan igual, me gusta la ropa informal.
Ultimamente me hace mucha gracia vestirme con traje y corbata, pero casi nunca lo hago.
En la playa desnudo, no me gusta el bañador mojado, y un cuerpo vestido me da mucho morbo, para ir quitándola toda poco a poco
jo no tinc un estil definit, compro la roba en diferents llocs, i no m'agrada cap marca, no sóc de las que li agrada 'fardar', és una cosa que no m'interessa.
M'agrada la frase de Heine, me l'apunto.
A mi m'agrada vestir d'esport habitualment.
Crec que la majoria ens vestim seguint la moda, una mica per les poques opcions una mica per manca de personalitat.
També crec que les persones que tenen personalitat, no importa el que es posin, les veiem de lluny, perqué tenen una llum diferent
jo vaig amb xandall la majoria de la setmana, sóc mestra d'educació física, i no aniré amb texans! avui per exemple ja anava amb pantaló curt, bambes, samarreta i desuadora.. però ja de per si, sempre vesteixo esport. respecte a la noia.. que vols que et digui, pel meu gust, despullada.. amb aquets pits.. mare meva!
Anna
Jo porto el que m'agrada, sigui de marca o no. No m'agrada massa voltar-la per anar de compres i si veig alguna cosa que m'agrada, i em va bé fer-ho en aquell moment, la compro. No miro si és de marca o no.
L'estil, doncs un amic em va dir que era de hippie-pija... Tant aviat puc anar de negre, com anar acolorida. Això si, quasi sempre amb faldilla i llarga, o com a més curta, per sota le genoll, mai per sobre.
Jo reconec que la gent jutga molt per l'aparença, i si, jo en cera manera també ho faig, jo vesteixo amb colors cridaners i molt al meu estil i això ha fet que moltes persones em jutgesin pel que no sóc, però no m'importa!
la roba de marca, no hi fa res! un jersei es maco pel que és , no per la etiqueta.
petons
Jo sóc imprevisible, tan aviat vaig completament conjuntada, arreglada (no necessàriament marques) com vestida d'okupa.
Potser encara estic decidint què fer amb mi mateixa, amb la meva vida i amb el meu futur o el present, o el passat.
En tot cas, si hi ha plans festius : tanga.
Wapo, Wapo, Wapo!!!
Per la verbena , corbata eh?
A mi m'encanta el negre i el blanc!
Petons! de mitja nit!
Penso que el principal que compte a l'hora de vestir es estar i anar a gust, despres ja ve potser el lloc on un es mou, o la feina que ha de fer, i si necessita anar més còmode, més hores.. en fi!! que tot plegat influeix molt.
També penso que no per anar de marques es vesteix millor, hi ha qui ni de marca ni de res sap vestir, i en canvi hi ha qui potser no ho compra i llueix la roba com si ho fos.
Petons!
MeiA:
Jo crec que la comotidad i sentir-se bé es primordial.
Delfica :
Bé sobre el negre els colors poden destacar i molt et una nina de porcellana?
Anònim Laia.
Es primordial sapuiger lluirala i la corbata jo crec que es uncomplement que pot fer molt de goig.
martona :
no em negaras que per lo que em dius donen pistas sobre el teu anim del dia.
Jesús M. Tibau :
Si la comoditat es esencial i molt.
Eli.
Marcar formes no tens rao jo intento que no es marqui la meva panxeta.
Joana:
Esta clar que tu et fas el teu estil, combinant allo que et be de gust.
Metis:
Creo que la etapa esa de adolecente se supera a partir de los 80.
menta fresca :
Jo crec que l'elegancia esta en un mateix no en el preu de la roba.
A sobre i a sota:
Potser la roba sexi per seduïr...
El homes tenim roba sexi?
Lucrècia de Borja i Bairén:
las minis amb aquets tipus de mitges m'encanten donen un aire de inocencia pero no que...
Cesc ;
El toc personal es molt important.
Luz de Gas:
Yo te confieso que si la ocasion lo requiere m'encanta una buena combinacion de corbata i camisa aunque sea con tejanos.
carmncitta :
Jo crec que una repasada al mirall te la dones.
Goculta:
Jo crec que tots tenim personalitat.
Anna i Lluís;
Bé d'aixo diem ana vestit de feina.
I lo dels pits diuen que la buena tetica la que cabe en la manica.
Sara Maria ;
Jo crec que el important es que ens trobem be si es amb faldilla lllarga donsc llarga si cal ja es trobara el cami.
Martha!;
El fet de fer-ho amb roba de colors cridaners indica bona seguretat en tu mateixa.
Lula :
Ana prepara per el oci festiu erotic es molt important!!!!
Joana :
Corbata bé aquest any acabarem la verbena a un paradis i no fiscal.
Xesca ;
Com tu dius cal sapuiger ana guapa i divina amb el que et pot permetre.
Doncs com jo he passat a fer d'aixo le meva professio, et comentaré que la manera de vestirse'ns es una manera d'expresar-nos, de fet, hi ha una assignatura en el curs de Cool-hunter que es sociología, i t'explican qui marca les tendencies, i el perqué!!!!
Jo em possu tot lo que em ve de gust!!!!.
I sí, a mi m'agraden molt les cobartas, pero per nois, en les noies no m'agraden gens ni mica!.
oh les marques! Sóc contradictori amb això. No m'agrada dur marques però per altra banda resulta que els texans que sempre em compro son d'una marca determinada. Però no pel nom, sinó per comoditat.
La resta, marca "no t'hi fixis".
jo sóc una fashion victim, ho reconec! m'encanta la roba! si tinguera molts diners per gastar arrassaria en les botigues!! i necessitaria una habitació plena d'armaris per la roba, les sabates i els complements! i m'encanta mirar les desfilades de moda, les pasarel·les, les models i els dissenyadors. Sí!
jo suposo que per la feina m´he acostumat a vestir de marca suposo que per aixo es facil veurem el cap de setmana amb alguna samarreta d´algun concert per molt diumenge que sigui jejeje
Jo anava a fer una mica de broma perquè avui t'havies mullat i t'havies anat despullant... (amb vaca i tot!) però he arribat a Nabucco i he posat més forts els altaveus, m'encanta!
" Va pensiero, sull'ali dorate; Va ti posa sui clivi, sui colli..." Avui ja tinc un bon dia! segur! Ja em puc vestir com em doni la gana (o desvestir!)
Gràcies! Molts petons!
Pues yo, prefiero ropita cómoda, quizás porque en mi trabajo, el uniforme, es más bien deportivo: mis vaqueritos pitillo, envidia de los niños(que poquita modestia, jejeje), mi polito o camiseta pegaita(a mis 41, todavía me medio conservo), y mis eternas converse.
Cuando la ocasión lo requiere, si soy de traje, mejor dicho, chaqueta y pantalón, que es menos conservador...
De tiendas, soy un fasshion victim: Hermes Govantes, HyM, máximo dutti, zara (que hay cositas mu apañás), jejeje.
Pero que soy muy sencillito, vamos.
Un besazo, y por cierto, has salido muy guapetón, jejeje.
segurament ningu estara d'accord amb mi pro he mirat estona i estona les 2 fotografies del principi intentant entendre pq m'agradava mes vestida que despullada. No se si es pq se sent mes segura, si pq la llum no es la mateixa igual que el pentinat o el q pq es evident q te un cos maco. Li seguire donant voltes al cap.
Per part meva res d marques, és dir no vaig a per elles, si hi alguna cosa q m'agrada d marca potser m'ho compro encara q se d segur q m'haure d gratar la butxaca i aixo els estudiant...
be una corbata en moments puntuals pot donar un toc d'elegancia. ;)
Suposo que la clau està en sentir-se còmode (no només físicament) amb la roba que triem per identificar-nos. Jo opto gairebé sempre pels texans (peça imprescindible) i per les samarretes que em semblen mones (és la part a la qual dedico més temps per a triar-la), escotades, com a mi m'agrada. Tot i que per a mi són igual d'importants els complements, especialment les joies (no pensis en diamants o perles, eh? més aviat vidre de colors, fusta, plata...), ja que són el què li dóna a la roba un toc especial. És clar que si m'obliguen a confessar, admeto que em tornen boja els vestits d'estiu. Ja em moro de ganes per poder-me'ls posar ben aviat!
Un petó!
Sobretot còmode, la roba. I això vol dir ampla. M'agrada completar el que porto amb collarets. No compro marca específiques, però sí que hi ha alguna botiga que m'agrada el que tenen. A vegades em faig jo alguna peça de roba. El color que més m'agrada i em cau bé és el taronja. Per cert, m'ha encantat la vaca! I estàs més guapo amb el polo rosa que amb la camisa de quadres. Un petó!
Jo no em fixo amb la roba de marca...diariament porto roba sportiva.Però per una ocasio' important puc canviar de look i vestir elegant.i noto les mirades diferents..Perquè la gent mira només a l'aparença i no a la substància? GRRRR... això em fa enfadar...no soc sempre la mateixa persona tambè si em poso un sac de juta?
Jo sóc un desastre amb el vestir, no combino, potser perquè no m'hi fixo o potser simplement perquè tinc mal gust.
A mi m'agrada posar-me sexi de vegades, però anar més còmode o d'esport, en moltes altres ocasions. A mi em dóna la sensació que ens acabem vestint per com ens sentim... no? el nostre estat d'ànim hi juga molt :)
un petó!
Jo soc una persona pragmatica, i la funcionalitat principal que li veig a la roba es que sigui comoda, clar que la roba com a tal tb entenc que ha de ser vistosa... pero jo tinc un estil molt normal i planer. No m'agrada destacar ni donar la nota.
Colors foscos i roba d'aquesta que es diu... casual?
Salut
eps, em sembla que no ens em entés, i tant que l'elegancia la fa un mateix però no parlavem de la forma de vestir, marques, i la noia vestida i/o despullada?de la comoditat i de les corbates? per cert, quan vaig intentar de veure per l'enllaç ahir les fotos que creia sorties tú, tant sols es carregava la capálera del post.....avui he tingut curiositat per rellegir els comentaris i en veure tantes referencies al polo rosa.....he tornat a clickar en l'enllaç, i aquest cop si....con que amb panxulina, eh? clar que siiiiiiiiii, mentre ens senti bé, cap problema!
A mi m´agrada anar comoda però roba que em faci sentir maca...de marques res de res...compro el que m´agrada i puc pagar, jejjee
Molts colors sobre tot ara a l´estiuet! Faldilla i pantaló, m´es indiferent!
doncs, diria q em vesteixo de manera bastant comú, generalment texans i camisetes de punt. això sí, les jaquetes i xals a ser possibles de punt i teixits per la iaia!! fan q la senti a prop i m'encanta!! no vaig a buscar marques, tot i q alguna cosa de marca tinc i en el meu cas la comoditat i la seguretat van bastant lligades: si vaig còmode em sento més segura i sí, m'encanten les corbates!!! jo mateixa en tinc alguna i en guardo de les q havia portat el meu avi!
la noia de dalt millor vestida.
petons!
Em vesteixo molt informal..texans, camisetes de cotó, colors vius o pastels. No blanc, no negre. Sempre amb un toc made in me. Sóc jo, natural.
Marques? No.
La noia? Millor despullada. Visca el nudisme !!!
Molts petons, maco ,-)
doncs jo acostumo a vestir rotllo informal, ja saps, texans que no faltin i camisetes o camises o jersei a l´hivern. ara bé, dissabtes o diumenges doncs faldilles i si es hivern que no manquin les botes altes. marques? no n´utilitzo. m´encanta anar al mercadillo a buscar gangues!!! ho disfruto.
la noia aqueta esta mes guapa vestideta.
M'agrade mes vestida. Uffff si que emb costa llegirte. Bueno, et diré que jo tinc una mania, no sé si ve al cas, jejeje, pero tot, tot, tot lo que compro de roba lo trec, "las etiquetas del cuello, las del planchado, las de la talla" y si tiene parches los descoso. Por ejemplo: Las cuadriculas marrones de los tejanos, que suelen ser de piel.
Y si, la ropa me protege, me veo guapa bestida, me arrecoge las carnes magras, jajaja.
Petonets de la charnega, ejejje
1.intento vestir-me en funció de l’ocasió. No és el mateix un acte formal que una nit d’esbarjo, per exemple, si m’invita’n a una copa i el meu vestuari d’esplai és limitat, com a mínim i per si de cas, ho complemento amb l’interior: mitges (no pantis) etc etc.
2.marques? segons el remat de les rebaixes, no les miro, me les emprovo, necessito trobar-me còmoda. Desprès les tallo.
3.sí que me’n dona! però no em confon: “aunque la mona se vista de seda …… “
4.en funció de l’ocasió.
Marta.
Estic d'acord amb el que dius i corbates en les noies no.
Estrip :
Jo de la única marca que al seu temps vaig tenir dèria va ser la Lois.
Nimue :
O sigui fan total molt be.
Mikel .
La feina es la feina
Cèlia :
Ets la única que ha fet referència a Nabuco, Bien!!!
herodes de la betica:
Lo importante es tener estilo propio i a tu ccreo que lo tienes.
Déjà vie .
La foto difícil elecció tenia algunes mes que estava molt clar que guanyava la vestida.
Arkana:
Doncs si els complements en donen encara mes personalitat.
fada
ara hi ha poca gent que encara es faci roba et felicito.
Lliri blanc .
Es que segur que vestida elegant estàs molt guapa.
Zenit R.A.M.:
Jo també tinc els meus problemes per combinar.
Yuna:
Si de fet si no tens gaire ànims ni et fixes.
Dani:
Jo donar la nota tampoc gens.
menta fresca.
Aclarit doncs, si panchulina!!!!
LlunA:
Jo crec que la butxaca marca el nostre vestir.
Su* :
Aixo de teixides per la iaia te el seu encant.
Petitabruixa.
Lo important es sentir-se be i natural.
AINA.
Jo també disfruto als mercadillos. I molt!!
AMYLOIS:
Lo de treure etiquetes no es esclusiu teu i a molta mes gent que ho fa.
Rosalia:
Je Je molt bé això del interior per si un cas que a vegades es troben
coses gens apropiades per l'ocasió i asta pot tallar una mica el rotllo.
La veritat és que tant m'és si porto marques com si no; no m'hi fixo a l'hora de comprar-me la roba. Si ho veig a l'aparador i m'agrada, m'és igual de quina botiga es tracti (mentre el meu objecte de desig no sigui excessivament car). L'únic que em consta que tinc de marca són unes CAMPER, que me'n recordo perquè em va fer gràcia que ho fossin (ma mare sempre m'ha dit que ella sempre se n'ha volgut comprar unes, prò que no pot, per tema plantilles), i les ulleres noves, unes Tommy, perquè les vaig trobar mones a primer cop d'ull i quan vaig veure que eren Tommy vaig pensar «hehehe! de marca! ara em diran pija!».
La veritat és que m'agrada sentir-me còmoda amb la roba que porto. A l'hivern potser m'arreglo més perquè el temps ho permet, prò a l'estiu, amb la calor i els problemes que tinc jo i les calorades que pateixo (al més pur estil fogots menopàusics) no estic per hòsties i em poso el que puc.
Estil? Depèn del dia! Tant em puc posar al més pur estil executiva, amb botes de tacó i pantalons de tela amb la ratlla ben planxada, com uns texans «cagats» ben amples i «vambots», o ben hippy amb cotons de colors!
No sé si la roba defineix les persones, prò n'hi ha que no se'n poden escapar! En el meu cas, l'únic que diu és que tinc personalitat múltiple! hehehe
Buenaaaas
Doncs jo em considero molt camaleònica, puc anar un dia molt arreglada, amb corbata, i faldilla estreta, com amb texans i samarreta, no tinc un estil definit, això si, miro molt els detalls, sabates a conjunt amb la bossa de ma, arracades...i marques, doncs no, si que tinc alguna cosa de marca, però no es veu que ho sigui, mai m'ha agradat fer publicitat gratuïta :)
I la dona de dalt, doncs jo la prefereixo vestida, o potser amb alguna cosa a sobre, així trobo que perd part de l'encant no?, malgrat que pensi que el cos humà és super natural i bell.
Petonillos, ah! quin fart de riure m'he fet amb la teva vaca jajaja, i en l'ultima fas cara espantat :)
Per mi el mes importan es sentirme comode, despres la imatge,clar que depenen de la imatge que doni, en sentire mes comode. jeje
En quan a les marques no son importans pero si que donen mes bon resultat aixi que tot dependra del us de la peça aixi com si es nomes de temporade, jo un pantalo negre o be texa, de marca, que segur que queda millor i el convino amb una samarreta de mercadillo que s´hi digui i ja esta.
Crec que es questio de convinar ni mes ni menys.
Un petonas streeper, m´alegra que estiguis millor!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada