dimecres, 11 de juny de 2008

ES PER SEMPRE

Neruda al seu POEMA Nº 20 diu.

“Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido. “

Malgrat això sempre tenim al cap que el amor durara per sempre i quant es comença una relació pensem que serà per tota la vida, i normalment ara no es així i dic ara per que sembla que las parelles abans si eren per tota la vida.
Potser per convencionalisme social?
Creieu que el amor pot durar sempre?
O senzillament te data de caducitat ?
Ara tenim altres valors i no el cuidem prou?


AUTO SPAM.

EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 12 A LES 18.00 HORES, ES TITULARA “MANIES” I AQUI UN PETIT FRAGMENT.

"les meves no son"


45 comentaris:

mossèn ha dit...

per sempre són les meves marques als calçotets ... salut

Eli ha dit...

Sabina de bon matí...
Aixxxx... Genial!!!!!! M'encantaaaaaa!!!!!!
Amor per sempre...
Això és el que intentem, que duri per sempre...
Però la societat en general s'ha tornat menys permisiva... I arranqui a correr a la primera que les coses no agradin...
Potser la gent és menys tolerant.. i té menys "aguante"...
Cal tenir cura, i alimentar aquest amor perque no s'acabi!!!

martona ha dit...

STRIPER
Tots voldriem que el nostre amor fos per tota la vida....pero potser ara les coses son molt diferents d'abans, pero jo basicament crec que la relacions es solen trencar per que no es cuida l'amor,mes ben dit es descuida, cal que es mantingui la curiositat i l'alegria dels primers temps, dels temps de l'enamorament, despres la rutina s'instal-la i no totes las parellas sont tant fortes com per poder suportar aquesta mena de desencis, tots estem massa enfeinats en altres coses i no donem el valor que cal a les nostres parellas.
Fer reflexions de bon mati.....potser d'aqui una estona pensare mes clar...
Pero el Sabina continuara cantant que es necesiten 19 dias i 500 nits per oblidar..

petonicos, de bon mati, per tu.

Anònim ha dit...

Com tot l´amor es desgasta i s´ha de cuidar perque quant es trencar fa mal. Després d´intentar-ho mil vegades.Per qué s´ha de estar patint? Som masoques? Només tenim una vida i prou causes perdudes n´hi han en aquest mon.
Gran poeta Neruda, peró jo afegiria."Que corto el enamoramiento y que larga la rutina".
Disfruta el dia al màxim!
Laia.

kpitana64 ha dit...

l'amor es el plaer gratuït i sincer....

L'amor es desgasta amb el temps?jo creia que si, però s'altre dia parlant del meu pare (va morir l'any 1993) amb mu mare vaig veure en els seus ulls que encara desprès de quinze anys sense ell estava igual d'enamorada que aquell primer dia, com m'agradaria que em passes el mateix i no oblidar amb 19 dies i 500 nits. Quin poeta que és el Sabina.
besadetes amb pessics rei.

Marta ha dit...

Jo crec que abans duraven per necessitan o per obligació i com aixo ja s'ha acabat, ara durem el que volem!!!.

El Secreto Del Mundo ha dit...

Crec que s'han perdut molts valors en la parella, pareix que no hi ha paciencia per rés.
La rutina trenca tot l'encant..
Els sentiments s'endureixen prompte..
Una abraçada
Salut!

Luz de Gas ha dit...

Una amiga mía me dijo que el amor en su esplendor dura poco como mucho dos años, (no estoy seguro si eran dos meses) y después esa pasión ya no es la misma pero queda una espacie de sentimiento de amistad que si es fuerte es lo que hace que la relación dure más o menos.

skorbuto ha dit...

sense cap dubte, aquella força, aquell deslliurament comú que pot tenir al principi amb el temps s'esvaeix, desprès quedaria una forta unió en el millor dels casos i una voluntat de seguir el camí junts.

Hi ha un factor que oblidem sovint quan parlem de les parelles d'abans i és que no sempre es plantejava com una qüestió d'amor sinò de conveniència i això quant més enrera en el temps més normal era. Encara avui, en determinats nivells socials els matrimonis son acordats, amb la diferència que, normalment no casen una nena amb un iaio.

robelfu ha dit...

Si crec que existeix l'amor per a tota la vida i que és cuestio de seguir enamorant fins i tot apesar dels anys que es portin junts, però fins i tot ho crec perquè no em veig arribar a velleta o al meu llit de mort si no és amb l'amor de la meva vida Francesc , amb ell m'agradaria viure i acabar fins a l'ultim dia que déu em permeti viure.
Podria donar-te el nom de moltes parelles actuals que es van estimar en la vida i després de la vida.Per exemple els meus pares. Encara això es dóna en els nostres dies. Que bonic ,.... veritat?
Un petonàs

Carme ha dit...

Sembla que s'ha estudiat a través de la química cerebral que l'enamorament (a nivell dels neurotransmissors que produeixen aquest estat d'eufòria i de lligam intens amb una persona) dura uns dos o tres anys (no mesos).

Es evident que si pretenem que això es mantingui tota la vida, ens equivoquem. L'enamorament no dura sempre. Però l'amor no és només això. L'amor canvia i si acceptem els canvis i el cuidem l'amor pot durar. I si no l'agobiem durarà més. I si ens posem sempre del mateix bàndol davant d'una dificultat per a resoldre-la de la millor manera, en comptes d'utilitzar la dificultat que sigui per a atacar-nos mútuament durarà. Durarà si volem que duri i si no hi ha mal rotllos o putades massa grosses.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Ara a qualsevol cosa li diuen amor. I "eixe amor fals" és el que no dura, però si crec que l'amor de veritat por durar per sempre.

Hi ha gent que no sap estar sola i quan troben algú que no els acaba de fer el pes, però no està mal... proven i s'acostumen a l'altre, però això no és amor, és conveniència por a la soletat.

Per tindre un fals amor m'estime més tindre vertaders follamics. Ja arribarà l'amor vertader...

Adise ha dit...

Pot ser per a sempre, per descomptat. Tinc exemples per tot arreu i jo mateixa espere ser-ne un més.

Muackis!

estrip ha dit...

amor per tota la vida, i tant!
però a vegades estàs tant obsessionat en buscar-lo que et deixes perdre els amors finits.
Però, i si un amor finit es converteix en un amor infinit?

merike ha dit...

És la millor possibilitat que l'amor durarà per sempre... El meu amor ha durat des de 1963. Quina catàstrofe si acabava ara en la meva edat vellesa! L'amor és seguretat i pau. Estimar-me és una aventura. Respecto el meu marit per ser allà per a mi, venir què pot.

Cèlia ha dit...

L'enamorament, aquell estat de viure i no viure potser sí que s'acaba, però l'amor, l'amor veritable penso que sí que pot ser etern.

Deric ha dit...

ara som més lliures i potser no volem aguantar una cosa que ja no hi ha res més a aportar-hi

Clint ha dit...

és que ja no es fan coses com les d'abans! ;)

nimue ha dit...

jo no m'ho acabe de creure. M'agradaria però...

LlunA ha dit...

Jo crec que si l´amor no dura és en part pq no el cuidem, en part pq ens enamorem d´algú que inventem i no existeix i en veure la realitat l´amor s´enfonsa.
Abans...abans no eren millor que ara les persones amb l´amor, però era com una condició, matrimoni=hasta que la muerte nos separe...i això, a aguantar.
Encara que hi ha moltes parellas que realment s´enamoren dia a dia, cuiden aquest amor i és en realitat per sempre!

El callejón de los negros ha dit...

Y escarcha en el pelo.

Saludos
Antonio

Cesc ha dit...

Tant de bo fos per sempre, però o sóc jo o bé no és així, costa de trobar, però vull creure que serà per sempre...

su* ha dit...

abans les parelles eren per tota la vida, no així l'amor. avui en dia sembla q hem passat a l'altre extrem, sempre buscant i amb poca paciència per trobar (ja sigui per una o mil raons).
totes les masses piquen.

petó

Luz de Gas ha dit...

Estás en todo Antonio

yuna ha dit...

...massa complicat! pf!

Lansbury ha dit...

Pense que es junten dos coses, avans no et podies divorciar 1º perque era ilegal y despres per el que diran i hara no es tan anormal i aixo de certa manera diguem que facilita la cosa creec jo.

Jo si creec en l'amor per tota la vida clar que no es igual quan dus 25 anys que quan dus 1 no se... es un poc questio de cada u i les seues experiencies.

Besos

Lansbury ha dit...

se m'olvidava ¡M'ENCANTA EL TEMAZO DE SABINA UN BESET!

rosalia ha dit...

“Puedo escribir los versos más tristes esta noche”

Preciosa la poesia!
Gràcies per haver-me-la fet conèixer, opinar sobre aquest tema és complicat. L’amor és i ha estat sempre amor, m’imagino, però com tot: és cosa de dos ... estic massa melancòlica avui per opinar sobre aquest tema.

menta fresca ha dit...

esposta ràpida ja que ho tinc massa clar:
1-majoritariament si, també la dóna avans era dependent totalment del seu marit.
2-si, l'amor canvia al llarg del temps però el que s'ha de tenir clar es que la parella volgui tirar endavan la seva rel.lació, o sigui fer ferm el compromís adquirit entre ells dos, aqui els papers sobren.
3-el que té data de caducitat es l'enamorament dels primers mesos, fins i tot poder un parelll d'anys.
4-decididament SI SI i SI-

AMYLOIS ha dit...

tE LO VOY A DECIR EN CASTELLANO QUE ME ENTERO MEJOR, SOLO ESTO,

EL AMOR NUNCA HA ESISTIDO PARA TODA LA VIDA. LO QUE HABIA ANTES QUE YA NO LO HAY, ES EL RESPETO, PARA TODA LA VIDA.
uN PETONÁS-PER TU

Sara Maria ha dit...

Cada cop som menys permisius i tolerants amb la parella, a la mínima ho deixem còrrer. Som egoïstes. Abans, malgrat no haver-hi, en molts casos enamorament, el tracte i l'acceptació de l'altre feia que pogués sorgir l'amor; o si més no, es tolerava i acceptava l'altre, i es convivia conjuntament amb respecte.
Crec que l'enamorament té una vida curta, però l'amor pot durar tota una vida. Però no hem d'oblidar que hem de caminar al costat de l'altre, no sols o pel nostre compte.

Eva ha dit...

l'amor potser sí dura per sempre....la passió....és diferent, però bé, també pot ser maco un amor "menys" apassionat no?

Martha! ha dit...

l'amor per sempre? doncs si, pot ser-hi, pot existir, pots creure-hi!
tot i aìxò, sempre pot ser que creuis que és l'amor de la teva vida.. i no ho sigui pas!

jo crec que abans l'amor es tractava diferentment, un es casava i era per passsar la resta de la vida amb aquella persona, ara un es casa més que res per ""intentar"" passar la vida amb l'altre.

un petonet!

Venus ha dit...

L'amor no té data de caducitat, només si nosaltres no volem que la tingui.

Feia temps que no em passava per aquí, i ja tenia ganetes de tornar-te a llegir :)

Striper ha dit...

Mossèn :
Mossèn wip expres!!!
Eli :
M'alegra que el sabina te haguí fet somriure,
o igual abans havia massa “aguante” o un altre filosofia de vida potser?
Martona:
Ah sentir-se i saber fer sentir valorada la parella si.. Peró com?
Anònim Laia:
La rutina si.. Peró es pot evitar?
Kpitana64:
Aquest desitj crec que el te tothom jo sempre em fixo amb els avis quant van junts de bracet per el carrer i em fa enveja.
Marta :
El que volem o el que podem..
El Secreto Del Mundo :
Torna a sortir la rutina i com l'esquivem.
Luz de Gas :
Esta claro el enamoramiento dura poco i despues esta el reto.
Skorbuto .
Però de fet a moltes de aquestes parelles el amor sorgia i s'establia.
Robelfu:
El teu un somi de casi tothom eh però no amb el teu Francesc.
Carme:
Si per sort per lo vist l'enamorament es una etapa amb caducitat. I després trampejar de la millor manera?
Lucrècia de Borja i Bairén :
I com se saps si es verdader amor?
Adise:
A veure si ho seràs molta sort!! Petons.
Estrip:
Bona reflexió i si no es converteix potser em perdut un amor infinit?
Merike:
Això de seguretat i pau es molt bonic!!
Cèlia :
Que existeix segur però com gaudir de ell ?
Deric:
Una reflexió que pot ser veritat.
Clint:
Doncs segurament no..
nimue:
Ja som dos..
LlunA:
Creus que no el cuidem, potser som massa egoistes.?
El callejón de los negros .
I peineta.
Cesc :
Doncs sort al camí.
Su*:
Si tots els extrems son dolents.
Luz de Gas:
Pues si el Antonio debe estar en t
yuna;
si que es complicat i força..
Lansbury ;
Bé no se si las facilitats per divorciar-se influeixen tinc dubtes crec mes en un canvi de mentalitat.
Es Que Sabina...
rosalia :
que es cosa de dos segur però si massa complicat i jo també massa melancòlic.
menta fresca :
es cert que ja no existeix dependència de la dona,però som capaços de viure en amor i respecte?
AMYLOIS :
RESPETO una gran palabra.
Sara Maria :
Em Quedo amb dues paraules egoisme i respecte potser aquí esta la clau, i de fet abans crec que tothom tenia un paper i un projecte comú ara mateix no se si els nostres projectes s'han tornat massa individuals i moltes parelles en un principi eren per conveniències ara mateix penso en la vida a masies de pagès on igual no havia amor en un principi sorgia.
Eva :
Si el algun post van dir que el caliu de les brases també era bona, el problema mantenir brases.
Martha! :
Potser tens raó “ Intentar” però igual no ho creiem.
Venus :
I tu creus que ho volem?

Dani ha dit...

Aixo de la data de caducitat trobo que és una tonteria, el amor pot durar per sempre i no nomes 4 anys com diuen...

Es normal que esperis que duri per sempre pq si no pq hi estaries.

Yo vaig patir una roptura fa uns messos, i la frase de "abans s'aguantaba més" la he escoltat fins cansar-me...

I crec que en cert punt és bo que ara les relacions no durin a la força com passava abans... pero també hem d'anar en compte i tenir paciencia amb qui estem perque si no ningu s'aguantaria avui en dia.

Gran sabina!!

Maria Jesús ha dit...

Crec que quan l'amor és de veritat és per a sempre. Per això, davant de qualsevol història, encara que no tingui gaire futur, ens aferrem a aquesta idea de permanència. Les persones defugim el canvi i ens aferrem a l'estabilitat, però les úniques coses que romanen són les coses autèntiques

LlunA ha dit...

Doncs no el cuidem pot ser per això mateix, per ser egoïstes! ;)
Afortunadament sempre n´hi han d´excepcions.
a viure l´amor!

martona ha dit...

STRIPER
Donç cuidant l'altre com si fos la cosa mes preuade que tens.
Si tu ja saps com es fa, el que pasa es que ha tots ens pot la rutina...

petons per tu.

Striper ha dit...

Dani;
Lo dels 3 o 4 anys es l'etapa del enamorament. I tenir paciencia si vital.
Maria Jesús.
Es cert però que es l'autentic.
LlunA .
Si crec que ens en tornat masa egoistes ara ja no es cal ningu.
martona .
Maleida rutina!!!!

horabaixa ha dit...

Hola Striper,

Aqui va la meva opinió. No faig res per sempre, sistematicament, des de petita. I mira per on, hi ha coses que em duren quasi tota la vida. Sorprenent.

Començar algo (sigui el que sigui) amb la consciència de que serà per sempre, m'ofega.

Si estic a gust i m'agrada mica en mica ho faig durar i ho cuido.

Un petó

helena ha dit...

No hi ha res etern, ni tans sols l'amor. I potser �s lo bo de les coses, que s'acaben i no no tindrien sentit...

L'amor hauria de existir amb el dogma del carpe diem i aprofitar cada moment, disfrutar-lo i assaborir-lo i no pensar en el dem� no fer plans i no deixar-lo per un altre moment.

Xesca ha dit...

Si ens referim a l'amor com la etapa on s'inicia, l'enamorament i tal, no, crec que no podem dir que durarà sempre tot i que acostuma a ser precisament el moment on es diu més sovint a la parella. Penso que l'amor va canviant a mida que passa el temps i depen de cadascú asumir-ho o potser cercar de nou sentir el mateix que al principi.

menta fresca ha dit...

em fas una pregunta directe i la resposta en senzilla, NO.

Striper ha dit...

horabaixa
Si potser de mica en mica i potser no acaba mai.

Helena:
Doncs a gaudir els moments i no pensar mes enllà.

Xesca
assumir els canvis important
menta fresca
Doncs poder tindrem que apendre.

- Begin Motigo Webstats code -->