Flueix l'aigua al rierol
com les llàgrimes a la meva boca,
aquesta sensació en el meu ventre,
vigilant i vertiginosa,
arriba de cop … insuportablement.
crec escoltar-te en instants de tranquil·litat
i un espasme estremeix la meva sang,
llavors allargo els braços
i no trobo rastres del teu cos
ni de les teves mans
sembla que hagin fugit
deixant orfe la meva nit.
Et recordo
embriagant-me els llavis
abraçada al meu coll
busco als meus llavis
aquells petons
que vas deixar i no
no els trobo.. i
flueix l'aigua al rierol
com les llàgrimes a la meva boca,
aquesta sensació en el meu ventre,
vigilant i vertiginosa,
arriba de cop … insuportablement.
crec escoltar-te en instants de tranquil·litat
i un espasme estremeix la meva sang,
llavors allargo els braços
i no trobo rastres del teu cos
ni de les teves mans
sembla que hagin fugit
deixant orfe la meva nit.
Et recordo
embriagant-me els llavis
abraçada al meu coll
busco als meus llavis
aquells petons
que vas deixar i no
no els trobo.. i
flueix l'aigua al rierol
La solitud aquesta sensació que a vegades ens ataca, d'altres som nosaltres els que la necessitem, a vegades estem rodejats de gent i malgrat tot la sentim potser per que no som capaços de agafar las mans que ens ofereixen. Que peseu vosaltres la sentiu a vegades? Tenir parella o amics la evita? Es lo mateix estar sol que sentir-se sol.? Hi ha alguna recepta contra la solitud?
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 8 A LES 07.00 HORES, ES TITULARA “SEXI” I AQUI UN PETIT FRAGMENT.
"al post com ens vestim... "
.png)
.JPG)
36 comentaris:
STRIPER
Bon dia, pel mati.
Be jo crec que l pijort de tot es sentir-se sol cuan estas en companya.
Tenir parella no et salva de la solitud, potser ni es culpa de ningu, som nosaltres mateixos que tenim un gran vuit dintre nostre.
Soluciones, no tengo!!!!
Pero tambe cal gaudir-ne, es la unica manera que jo tinc de sobreviure, intentar omplir-la amb altres coses, que de totes maneras mai ocupan el vuit de la teva solitud.....
petonicos, sempre per tu.
Que tinguis un bon dia, i molts d'anims.
Jo crec que en un moment o altre tots ens sentim sols. Com la Martona, molta gent diu que és pitjor està sol envoltat de gent. D'alguna manera això és cert, perquè et sents doblement malament: per la solitud i per no ser capaç d'aprofitar els moments i la companyia. Però jo no hi acabo d'estar d'acord, perquè l'experiència m'ha demostrat que aquesta mena de solitud, amb voluntad de resoldre-la es resol i en canvi la solitud dels que estan sols de veritat, ufff! costa molt més d'alleugerir. Jo crec que ni la parella ni cap persona (una sola persona) pot evitar els moments de solitud. En canvi si que crec que els amics (sobretot si en tens més d'un, d'amic o amiga de veritat) sí. En el meu cas han fet desaparèixer aquesta mena de sensacions, els amics.
I jo crec que només hi ha una recepta contra la solitud. En primer lloc buscar-te i donar-te espais de relació diversos: divertits, seriosos, de conversa, d'activitats conjuntes, etc. I pensar que els altres són com nosaltres, ni millors ni pitjors, amb els mateixos dubtes, inseguretats, errors i quan les coses no van bé només cal buscar solucions, i no pas repartir culpes o aillar-nos.
Una abraçada
sols venim i sols ens en anirem, striper; em sembla que la única recepta és acceptar mentalment aquesta realitat.
una altra cosa és la sensació de solitud... una sensació que pot "capgirar-se" amb el so d'una paraula, amb un sms, amb un email, amb un comentari...
Per experiència pròpia, quan vaig començar a viure sola, m'hi vaig trobar moltes vegades de sola. He de dir que em va fer crèixer com a persona. La recepta: estar bé amb un mateix.
Striper noto cierta melancolía en tus últimas entradas, nose si estarás enamorado o algo te ha pasado.
De todas formas la melancólía me gusta, como titulo Almodovar un disco: "Viva la tristeza"
La soledad voluntaria puede ser hasta agradable pero cuando uno se siente solo, es triste muy triste, ¿como llenar ese vacio?
Ay, eso quisiera saber yo
Quina coincidència! La primavera sí que altera...En fi! La solitud sempre m'acompanya a tot arreu. Amor no me'n falta, amics tampoc però sempre queda un vuit per a la melanconia que no puc evitar. I a més, m'agrada...dosificada, perquè en quantitat és perillosa.
Un post trist. Tan trist com la meva anima.
Fa pos dies he escrit una poesia sobre la solitud.
és la meva companya fidel!
Sense paraules. Ets un crak!
Una vegada em van dir "que no hay nada peor que sentirse solo cuando estas rodeado de gente" i que gran veritat,però veig que tots tenim aquesta sensació més vegades de les que ens agradaria.
Remeis...potser el temps.
Laia.
Sentir-se sol es trist, sobretot perquè t'hi pots sentir encara que tinguis amics i/o parella. Estar sol pot ser una elecció i no ha de ser dolorosa.
Una abraçada!
La solitud crec que mai és una cosa bona,ni tan sols en els mals moments que diem"" vull star sola"" no, això no ens ajuda en molt crec jo.
Per altra banda, de vegades diem que estem sols i no ho estem pas, o ho estem prquè no sabem demnar o agafar la ajuda que ens donen.
JO crec que les coses compartides sempre són millors,així que no sóc partidària de la solitud en cap moment, i en els dolents encara menys, hi ha gent que no pensa així però..
petonets!
Hola! cuanto tiempo sin coincidir, verdad?
Pero ya veo q sigues entrando en mi blog, y comentas.
Como te va todo?
Una recepta per no sentir-se sol....compartir activitats i aficions amb amics,parella o coneguts pot ser un primer pas.Crec que el pitxor de sentir-se sol és no poder compartir.
T'envio una onada molt càlida. ànims striper
Et pots sentir sol enmig d'un munt de gent. Estar sol i sentir-se sol no coincideixen sempre. Hi ha moments que estàs sol, però no t'hi sents, i a la inversa. El més trist és sentir-se sol, quan estàs envoltat de gent.
tenir parella o amics no sempre t'evita el sentiment de solitud. Jo mai m'he sentit tan sola com quan estava amb alguna de les meues parelles. La solitud, quan és volguda, és genial. Quan és imposada, no tant. Clar.
Estar sol ho triem, sentir-se sol no.
És dur quan et trobes sol però tens gent al teu voltant. És quan ens trobem que vivim amb gent que no ens acaba de fer feliços i no sabem perqué. I que et diguin que estàn disposats a judar-te però ets incapaç d'aprofitar la seva ajuda perquè tampoc et sents còmode.
Àlex
Hola rei, jo solo estar bé amb mi mateixa, la soledat volguda és una cosa ben curiosa, però existeix. Ara, el sentiment que descrius sembla més pèrdua o falta d'algú, que és diferent per mi...
Pots estar envoltat de gent i sentir-te terriblement sol. Per tant ni la parella ni els amics no deuen ser una solució. Segurament la solució està en un mateix, en com ens prenem les coses. "Val més estar sol que mal acompanyat". La cultura popular sempre l'encerta, oi, Striper?
Striper, guapissim,...jo podria escriure exactament el que ha escrit la Martona (amb menys gràcia, clar). No em repeteixo, però et dono la meva dosi de companyia...i un petó gran.
Un es pot sentir sol tot i estant envoltat d'un munt de gent. Em penso que la parella, els amics o la gent no ho pot evitar aixó. La solitud es dur dintre i va a temporades, unes es dur millor i d'altres no tant. També hi ha qui agrada de sentir-se sol, tot i que sovint comparteixi coses amb els demés. Però si es per gust crec que ha de ser molt diferent a que un es senti sol perque no té a ningú amb qui compartir les coses.
petonets!
Per mi no és el mateix està sola que sentir-me sola. Està sola però bé amb mi mateixa no em suposa un problema, m’agrada la sensació de llibertat que aixó representa per mi. El problema són els moments puntuals en que me’n sento sola, mancada de carícies afectives, aixó sí que em neguiteja. Dissabte passat, rodejada d’un munt de gent i acompanyada d’uns amics, de cop i volta ho vaig sentir, no sabia què feia allà al mig, res no tenia sentit. Em vaig desconnectar de cop de tothom, son moments puntuals per sort i ho supero…..
Sol.lució: si ho sabés….
llegir....sí, jo quan em sento sola llegeixo un bon llibre, i va força bé
He obert el meu blog i vist que hi havia un comentari a cadascun dels dos últims posts.
Sabia que eres tu.
Ets una joia, una joia generosa
Sempre m'he sentit sola, dia rere dia. Però sí, sé que no ho estic :)
Això ens passa contínuament, suposo... (almenys a mi!)
Gran relat*
petonets!
és un problema social;
una manca d'estimació.
a vegades, donada per la falta de comunicació amb els altres;
per timidesa, vergonya,
o per depressió ( malalties psicològiques )
no ho sé, a vegades m'he sentit en la més absurda de les solituds, i segurament tot acompanyat per la falta d'autoestima;
tothom s'ha sentit sol alguna vegada a la seva vida ( al meu entendre!! ) i jo crec sincerament que si, que és un problema social ben cert.
bé, només em queda felicitar-te per aquest escrit; per aquest problema social que és la solitud.
salut!!
T'he deixat unes paraules i unes roses per a tu al meu blog amb tot el meu afecte
Aysssss que fa uns díes que no puc passar per aquí!!!
No és el mateix estar sol que sentir-se...no té res a veure tenir molta gent al costat ni estar recolzada per gent que t´estimes...et pots sentir sol igualment. Perque t´enganxa, t´agafa sense voler, sense trucar-la i d´igual manera marxa....de vegades és com una necessitat...de vegades la odiem!
Hola maco
Doncs si, ets pots sentir sol, estan acompanyat, sempre tenim el nostre món, i més si tenim els nostres records...
Petonets, i bona tarda.
Hola guapo sento no haver pogut passar-me he estat amb una contractura al coll.
vaig amb collarin i no puc estar molta estona en l'ordinador , quin càstig!!!!!!.
La meva soledat i jo som bones amigues és una de les poques companyies que no et critiquen quan estas al costat d'ella.
Si és desitjada ens ajuda a pensar, és tranquil·la i reconfortant.
Si és imposada sembla un càstig, però de les dues s'aprèn molt.
Un petonassssssss
estar sol, sentirse sol...sempre he estat sola, cosa que m'he adonat quan realment calia tirar endavant..llavors es quan em quedava realment sola davan la dificultat i es llavors quan t'adones que et sent sol, i a mi això em fa plorar...es la historia de la meva vida, arrivar a casa, tancar la porta i saber que no hi ha ningú, malgrat a voltes he estat en companyia....però si tens la sort que t'allarguen la mà amb sinceritat i no demanen res a canvi, no dubtis.
Noooo, no es el mateix estar sol que sentir-se sol!!!!!
I sí, hi ha una recepta per no senti-se sol, ESTIMAR-SE UN MATEIX!!!!
Pots no estar sol i sentirte molt sol i al contrari pots estar sol i no sentir-te gens sol.
La sol.litud es quelcom que portem dins no es pas al exterior.
Depen de nosaltres mateixos.
I com som els humans eh... de vegades volem akesta solitud, de vegades ens fa mal... xo sempre hi és...
Martona :
moltes gracies per les teves paraules , de fet intento
omplir buits amb altres coses però no sempre s'aconsegueix.
Carme :
Es ben cert el que dius i jo sempre ho intentat de fet soc molt sociable
i mai he tingut problemes de relació però potser ara em tanco massa.
Gatot_X :
De vegades no hi ha prou amb el que dius, per deixar de tenir la sensació
Sara Maria:
Jo crec que el problema no es viure sol o no va mes enlla.
Luz de Gas :
Yo creo quela respuesta es con un canvio d'actitud pero cuesta. Un beso.
Cèlia :
Com dius massa quantitat no es bona.
AMYLOIS:
Desitjo que la teva anima s'alegri.
Lliri blanc :
No crec que sigui bona companya malgrat l'escribim.
Anònim Laia.
Si potser el temps. Gracies per lo de crak.
Antoni :
estar o sentir-se..
Martha!:
Tens raó mai es bona ni a vegades quant la necessitem
ojosmiel:
Hola sencillamente va..
aigua .
Moltes gracies per les teves paraules i la teva onada.
Núria :
Ben certes les teves paraules.
Nimue :
Si imposada o sentida no es gens bona.
Joana :
has donat en el clau.
L'espia :
Jo diria que a vegades no saps que necessites i aquí esta el problema.
Zel :
Bé la descripció d'a dalt si que sembla per manca de algú pot ser.
Fada :
Molt certes les teves paraules Fada.
A sobre i a sota:
Moltes i moltes gracies.
Xesca :
O a vegades no sapiguem-ho fer no saber també es dolent.
Rosalia :
Jo també espero supera-ho lluitaré per fer-ho
Eva:
Un bon consell.
Jesús M. Tibau:
Moltes gracies.
Yuna:
Potser ens adonem que no ho estem però som incapaços de avançar.
Mq .
Les raons poden ser moltes, Gracies.
Maria Jesús:
ara hi vaig.
LlunA:
Si de vegades l'odiem.
Luluji:
records si.. però si no veiem el futur no es pitjor?
Robelfu;
Espero que estiguis millor, si de tot s'aprèn ben cert però..
menta fresca;
No no ho dubto però a vegades no saps per on has de começar.
Marta ;
Jo et puc assegurar que em tinc en bona estima pero no sempre es prou.
M.TeReSa ;
Si se que depèn molt de la nostre actitud.
Cesc.
Si quant es fa mal es fotut.
una abraçada
:-**
Publica un comentari a l'entrada