dijous, 24 de juliol de 2008

COSES MEVES " LA QUIMETA"

Diuen que tothom te un all o una ceba i jo també. Una d' aquestes coses, és que al meu cotxe a la
part posterior m'agrada portar un nino o un peluix. Més que per estètica és una necessitat, com
si fos un amulet de la sort. He portat un gosset i una marieta. I ara que s'havien fet vells m'han
regalat  un de nou.
Aquí teniu la Quimeta que és una vaca preciosa.
De bon matí quan agafo el cotxe, dic: “ Bon dia Quimeta” i ella em respon MUUUUUU !!!!!! 
Ja se que em falta algun cargol i altres estan fluixos però jo soc així. 
I vosaltres m'expliqueu quelcom molt vostre?
Guaita que és bonica !!!!!




Per cert es suau com:

Vosaltres decidiu com que es de suau!!!!
( foto especialment per el Clint que se que li agraden embarassades)
Voltant per els blocs he llegit aquest post . I a mi aquest tema sempre em planteja una pregunta . Qui pren les mides? En cas de fer un estudi de la mida dels blocaires algun/na voluntari per prendre mides?
Per cert :

Aquí que esta a prop de el lloc de la foto d'a baix i on faré una visita cultural acompanyat de un superblocaire que hi viu a veure si endevineu els llocs i qui es el blocaire.



Participació al 65è joc literari de tens un racó dalt del món.
Tema: Les gàrgoles.

LA GÀRGOLA TRISTA.


El batlle de la molt noble, lleial i benefica ciutat de Manresa, anava a l’ajuntament, va alçar el cap i la va veure, 

aquella gàrgola estava plorant!
la seva cara era trista i somicava!

El fet el va amoïnar molt, no ja perquè una pedra plores, tant li era això! el que li preocupava de debò era que aviat seria la festa major . 
A la plaça major hi hauria xerinola i ball! i, aquell cony de pedra amb cara trista i plorant, no podia ser.
Al arribar a l’ajuntament va cridar al secretari, al canonge de la seu, al metge de la ciutat i al tresorer jueu! Va exposar el problema, cap dels il·lustres homes versats amb ciències i lleis, van oferir solució .... 
El batlle va marxar amb cara amoïnada, a la plaça era dia de mercat i la Rosalia de cal Xic, pagesa del mercat ( tenia fama de bruixota), es va adonar del desconsol del batlle i, acota’n el cap amb timidesa, va preguntar 

Que us amoïna senyor? 

El batlle va explicar el motiu i ella, tot mirant la gàrgola li va respondre a cau d’orella,

Senyor, la gàrgola esta enamorada de la que te cara de lleó que te al costat! i, 
la seva tristor, és perquè encara no li ha pogut fer un peto al seu estimat!
 
El batlle va cridar ràpidament a l’arquitecte municipal i li va exposar el cas,
 
Ara les dues gàrgoles estan mes a prop i somriuen ...




AUTO SPAM.

EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 28A LES 10.00HORES



52 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per la teva participació al joc gargolaire.
Una abraçada virtual, de moment.

menta fresca ha dit...

con que este verano tú te vas a la playa, eh?? llena de pibas eh??
per cert, si ho arrivo a saber, te'n regalo jo una d'aquestes ;-)
records a jesús m.tibau.La mida? "dime de lo que presumes, te diré de lo que careces"...
i clar, el relat...sempre tant tendre tu...

menta fresca ha dit...

per cert, me n'oblidava...el cargol el tens a casa...te'l vàres treure el dia que vàrem preparar l'arroç, veig que ja no ho recordes? ja tornaràs, ja...

rosalia ha dit...

Jo crec que el tema de la mida és el resultat d’enquestes telefòniques i, en funció del “fantasma” que respon, puja o baixa la mitja. No puc comparar per races però, sobre els autòctons, en dono fe que superen els 13, en general.
Crec que el superblocaire és J.M. Tibau, és una intuïció! i sobre el relat, esment apart.
La gàrgola la tinc propera, la controlaré perquè no plori més.
No tinc escala per petonejar-la però si ulls i sentiments, li enviaré un petó cada mati i, si veig que no els rep, cridaré a les orenetes que volen en cercle contínuament amb la fresqueta del mati.
Segur que elles, suggeridores de poesies d’amor, sabran com consolar-la tot eixuga’n amb les seves plomes les llàgrimes vessades per manca d’amor.

DianNa_ ha dit...

Pasa buen día, vine a dejarte besitos, pasaré el día fuera.

Me encanta la vaquita , es muy tierna :))

MUUUUUUUUUCHOS besoss :)

Cristina ha dit...

Extranya associació d'idees la teva, o no, vaca=a dona embaraçada? no se, potser l'associació extranya sigui la meva.

Salutacions

Cristina

Per cert, jo tinc a "Alca" pone, que em vigila per les nits, un gos bastant especial de peluix

Cristina ha dit...

Moltissimes gràcies, m'ha fet molta il.lusió

Petons!

Marta ha dit...

JAJJAJAJA, la vaca una monada i l'associació d'idees de la Cristina .... jajjaja, em moru de riure!!!!

Jo tinc un os i un gosset que es diuen igual!!!! així no em compliqu!!!!.

I sobre el lloc, ni idea!!!!

estrip ha dit...

el lloc no sé on és, les embarassades acostumen a tenir el guapo pujat i la mida, estadística inútil, de què serveix? ho posaran els polítics en els seus programa electorals o eslògans: "te la farem més grossa!". En fi....

salut!

Eva ha dit...

és mola maca la teva vaqueta!!! i si a tu et serveix d'amulet ben fet que fas de portar-la!

Clint ha dit...

Ostres tu! quina memòria (veus com tantes preguntes acaben servint d'alguna cosa)...de fet estan molt maques quan esperen!

Ara que com diu la Cristina, quina associació d'idees! jajaja

La mida, mentre no hi hagi queixa...l'important és no necessitar la maleïda pastilleta blava!

Maco el relat de les gàrgoles!

L'espia ha dit...

Ostres, quin post tant variat.

Jo tinc un gatet de pelutxe al costat del meu llit que encara li tinc molt carinyo. A l'hivern, com que de nit la calefacció es tancada, em fa pena que sigui fora el llit i el fico a fins.

Això de les mides s'ha dit tant. Jo a vegades m'hi obsessiono. Perquè entre el que diuen els informes oficials i el que va dient la gent un ja no sap com la té. Només dire que més o menys al voltant de la mitja "oficial" d'aquí.

Està molt bé l'escrit de la gargola. M'agradat, m'imagino els escenaris on passa, que més o meyns els conec. Al campanar romànic de la catedral de Girona hi ha una gargola en forma de bruixa que té una llegenda inclosa. Hi han històries per tot. Imaginació popular!

Àlex

nimue ha dit...

ooh! quina vaca més xula! així deu ser més entretingut anar amb cotxe... :)

kpi ha dit...

quin home més atractiu...on es la vaca on es!!!
besadetes, més tard llegiré el post ara estic a punt de vomitar...estic amb la panxa feta una merdaaaaaaaaaa
disculpau

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Molt graciosa la vaca!! i si, es veu molt suau...

ciber-besets

Adise ha dit...

Ooohhh...es preciosa la vaquita! Aunque creo que de los que ya has tenido, mi preferida habría sido la mariquita, son taaaaaaan mooonaaas ^^

Yo no solía creer en amuletos, hasta que aprobé el carné de conducir después de unas cuantas oportunidades y el día que acepté llevar el amuleto de mi padrino. Cosas que pasan...

Un besito!!

Martona ha dit...

STRIPER
Ostres tu, quina entrada mes estranya, barrejas, churras amb merinas....i em torno boja per posar-me una mica d'ordre, jajajajaja.
1ª La vaca es una monada, jo en el cotxe i tinc peluxos de tortugues, i una cosa personal...parlo amb el cotxe, el dia que em contesti es que em moro!!!.
2ªLes dones embarassadas tenen una tendresa que desperta moltes coses, per cert despres em miro el post que recomanas.
3º mides...que teniu problemas de mides?, Jo las puc pendre, m'ofereixo voluntaria, el riure esta asegurat....
Los Mojinos.....aqui ja m'he perdut.
Suposo que ten vas a Tortosa...i que el blocaire es el Jesús Mª Tibau.Si o si?.
La foto de la platja, no se on es......
Per fi el relat de la gàrgola trista, esta molt bè, al menys a mi m'agradat.

Molts de petons, per tu.

eva al desnudo ha dit...

Hola Striper

Proposo un joc al meu blog

T'animes a jugar?

Cèlia ha dit...

Molt bé, el relat! jo no tinc cap nino que m'acompanyi ni recordo haver-lo tingut mai.
Noi, això de les mides, no sé, no ve d'un pam!

mossèn ha dit...

un servidor al cotxe i té una cagarada de l'any 2007 ... és tan fashion que em fa cosa netejar-la ... salut

Maria Jesús ha dit...

Striper, ets poeta?

Anònim ha dit...

i la primera afoto és de la ràpita!

LlunA ha dit...

així que marxes de catxondeo...ben fet!! que t´ho passis molt i molt bé!!

El cargol perdut no l´he vist...jejej

Petonets bon cap de setmana

Cesc ha dit...

El cotxe i els amulets... m'has fet pensar que ara no hi porto pas res...

skorbuto ha dit...

Jo, al cotxe en tinc un àngel que em va portar la meva companya, jo no hi crec en aquestes coses però ella sí i per un penjoll no hi discutiré.

A casa, a la tauleta de nit en tinc un arquer.

Però el meu "talismà" és, sense dubte, el meu pendrive, o llàpiç òptic, dieu-li com volgueu. El porto sempre a sobre. No sé si em protegeix de res, però si vull escriure quelcom el deso en ell i si he d'enviar el meu curriculum el tinc allà.

Luz de Gas ha dit...

Y yo que te esperaba planchando.

Me encanta la vaca, yo no tengo nada detrás que no me deja ver los coches.

Suave eres tu.

Del lugar no tengo ni paj... idea

Y las gárgolas me dan un poco de miedo.

Besos

Lu ha dit...

Que rebonica que es la Quimeta!!! Jo tinc a l'habitació uns 20 peluixos!!!

Orleans ha dit...

Primer,dir-te que no m´importa que hagis fet un enllaç,en absolut.
En segon lloc,la vaqueta és maquíssima!
I per tancar comentari,dir-te que ets un home molt guapo.No sé tens quelcom especial a la cara.Ho penso realment.Petons.

Striper ha dit...

Striper diu:
Sobre l'associació de idees vaca - embarassada, no era la meva intenció si no associar suavitat de la Quimeta amb la del pits , pell o qualsevol cosa de la foto que considereu suau, el fet de que poses la foto de la noia embarassada va ser per que en un comentari el Clint va dir que li agradaven molt. ressaltar que a mi també em sembla guapissimas las dones en estat.
Vull resaltar el comentari molt poètic de la Rosalia, companya blocaire Manresana.
Jesús M. Tibau .
Ha sigut un plaer.
menta fresca :
“Vamos a la playa calienta el sol, coge tu biquini...” Moltes gracies per la resta passo per el cargol.
Encertes amb Tibau.
Rosalia :
Un comentari molt poètic . Cuida la gàrgola.
DianNa.
Muchas gracias besitos tambien para ti.
Cristina .
Aclarit dalt el tema. Explica que te de especial el teu gosset va..
M'alegro moltes gracies. Bon dia del teu sant.
Marta:
Si la Quimeta es molt guapa i diu MUUUUUU.
I li agrada que li canti allò de:
“Las vacas del pueblo ya se han escapao riau riau..”
estrip:
Estan molt guapes molt!!!
No se de que serveix preo qui pren les mides es presenta algú a casa i et diu si es plau li puc medi?
Eva:
Gracies es un bon amulet i quant vaig sol em dona conversa.
Clint .
La pastilleta blava ben lluny..Gracies.
L'espia :
Amanida tutifruti.
Te nom el gatet? Les mides si esta fresca i eixerida no bé de un pam.
Nimue :
Moltissim xerra molt.
Kpi :
Home actractiu ? A vols dir el de la foto que se li veu la tita.
A millorar-se.
Lucrècia de Borja i Bairén.
Si que es suau com els pits, la pell de una dona.
Adise ;
La mariquita era muy bonita tambien. Hay que provarlo todo.
Martona:
Dona si que hi han coses però. Xapo molt bé la única voluntària per prendre mides segur que seria divertit. I si vaig a Sant Carles de La Rapita, i l'altre foto es Tortosa on viu En Tibau. Gracies per lo del relat.
eva al desnudo:
Ara vinc!!!!
Cèlia.
La mida però qui las pren?
Mossèn:
Home li pot posar un marc.
Anònim :
SI!!!
LlunA :
Espero passar-ho bé. Gracies.
Cesc:
Doncs a buscar un.
Skorbuto.
Mai bé de mes un amulet. Jo també porto un pendrive.
Luz de Gas :
pues aun no todo llegara.
Gracias por lo de suave. Un beso.
Lu :
Si que es bonica. Vint ostres!!! A vegades algun de carn i os?
Orleans:
Ara m'has fet posar vermell. Moltes gracies.

MATANUSKA ha dit...

m'agrada moltisim la vaqueta es tan bonica.

bon dia i feliç cap de setmana.

besets.

vaig a linkearte m'agrada molt el teu treball a aquest blog.

Sara Maria ha dit...

Molt maca la vaca, i el relat també. Això de les mides... N'hi ha de grans i avorrides i petites i eixerides...

Joana ha dit...

Doncs... si s'han de pendre mides ja ho faig jo, en soc una.... experta!! je je...
No tremoleu...
Jo també tinc una vaquetaperò amb topets.
Ptons

Sara ha dit...

Striper
Mira tu por donde ahora todo el mundo se apunta a tomar medidas, pero de no creo que sea lo mas importante...mas bien es secundario.
No tengo amuletos, bueno, los juguetes sexuales se consideran amuletos?.....
Las mujeres embarazadas tienen una claridad que nos enternece, al igual que tu vaquita.

Un saludo.

fada ha dit...

M'encanta la Quimeta! Suau no ho sé, però tendra com la història de les gàrgoles. Deu ser una llegenda manresana, oi?

zel ha dit...

Escolta, reiet, això és un post o un llibre? collons, que vaig de vaca a prenyada i de prenyada a música i a sortida i...
I jo que estic més cansada ara que fa quinze dies, no m'agrada l'estiu!!!!
Passat'ho bé, rei del mambo!

DianNa_ ha dit...

No había leído lo de la foto de tu perfil, la verdad, eso de que lo sientes pero no eres tú el de la foto ;)

A mi me pareces muy atractivo, el de la foto es más de mirar y no tocar, tú resultas más de verdad y más cercano, además me pareces encantador... :))

Hala!! he dicho!!

Besitosss

caliope ha dit...

doncs jo tinc una vaqueta, que es diu rosita (tot i que te taques blau turquesa) que si que me fa muuuu els dematins quan li toco la panxeta!
Petons de gran suavitat!

Metis ha dit...

si te cuento los muñecos que tengo yo... : dos gatos, un perro, un toro, una rana en el coche... y les quiero mas que a muchos de los que me rodean. Y les pongo nombre, mi coche se llama charlotte (es una señorita).

el sitio no lo conozco, ibiza desde luego no es :_)

Lansbury ha dit...

hola, si ja se que soc una desapareguda, ho sent, de totes formes, jo done els bons dies a tots els peluches del meu llit, tin a Lluneta, Mudito, Pluto e Igor. Un bes

Lula ha dit...

El lloc nidea.
Els peluxos no m'han agradat mai... dis-me rara.
Les prenyades a mi no em diuen gran cosa, jo quan ho estava la veritat és que anava sempre com una moto...

Suau, mmm, qualsevol cosa pot ser suau.

Les mides només us importen a vosaltres!!!!


Besotes

Núria ha dit...

Felicitats pel regal de la vaca. És molt simpàtica. Hi ha un munt de persones que porten peluixos al cotxe. Vols dir que a totes els falta un cargol? Nooooooo, o sigui que... oblida't de cargols i saluda la vaca cada matí. Una abraçada!

robelfu ha dit...

hooo quina vaqueta tan mona , té pinta de ser molt suau i toveta,saps jo tinc un dau en el meu cotxe, quan condueixo jo porto el numero sis i el meu marit s'ho canvia al cinc.
Com pots veure no ets l'únic que té els cargols fluixos.
No tinc ni idea del lloc ho sento un petonàs.

Goculta ha dit...

DOncs a mi les gargoles m'agraden molt, quan vaig de viatge sempre acabo fent fotografies a les gargoles de les esglésies.
No tinc cotxe així que no hi tinc cap pelux, peró damunt del llit hi tinc un gat de drap per desar el movil, i a falta de gat viu, doncs m'acompanya i fins hi tot hi xerro a vegades.
Per cert la historia de la gargola m'ha agradat molt.

Ciao Bello!!!

pluja ha dit...

És una vaca moníssima!! Em sembla que tothom té un peluix o altre a la seva vida que té un significat especial. Jo al cotxe no en porto cap però reconec que al llarg de la meva vida n'he tingut de tot tipus! (ós, mono, granota, camell, dofí, serp...)

DianNa_ ha dit...

Besitos domingueros :) feliz día, niño

Striper ha dit...

MATANUSKA.
Es un encant de vaca. I tu també ets un encant gracies.
Sara Maria.
Gracies mes que les mides qui pren les mides per les estadisticas.
Joana;
Doncs podem començar en quant vulguis no tremolo.
Sara:
Tu no quieres tomar medidas y ya se que dentro de una normalidad no es importante solo son estadisticas.
Los juguetes sexuales son objetos de placer.
Fada.
Ah si que es tendra. La historia de la gàrgola es meva inventada.
Zel .
Bonica jo estic de vacances i m'agrada la macedonia i m'agrades tu que vols que et digui.
DianNa.
Muchas gracias guapisima. Ahora me he puesto colorao..
caliope.
També et fa MUUUUU , que bonic.
Metis.
Guapa tu tienes un zoologico en el coche.
Lansbury :
deunido quina col·lecció.
Lula.
El lloc Sant Carles de la Rapita , el lloc de visita Tortosa i el blocaire Jesus Tubau.
Moltes coses son suaus.
A vosaltres us importa la mida dels pits.
Núria .
Gracies la saludaré de part teva també.
Robelfu.
Curiós lo del dau..
m'alegro no ser unic.
Goculta.
Si que sont interesants.
Jo amb la Quimeta xerro molt.
Pluja.
Jo crec que son macos i mes si tenen connotacions especials.
DianNa:
Igualmente a ti.

horabaixa ha dit...

Hola Striper,

El teu post es un "tres en uno", coses rares? entre les moltes que tinc, quan veig que hi ha lluna plena, faig Auuuuuuuu!!!!!!

Pot ser Tortosa la 2na foto?

La gargola enamorada, molt tendre i alhora trist.

Tot plegat molt maco !!!!!

Una abraçada

Deric ha dit...

jo també en porto un nino al cotxe, sempre n'he dut, des del primer cotxe, és un gosset petit, el porto al cim del tablier (que no tapi l'airbag, això sí)

Anònim ha dit...

Ui, ja has tornat de Tortosa? Quan hi vas?

Lliri blanc ha dit...

Allora...
al cotxe tinc un drago' penjat al vidre...
i dormo amb un xai de peluche que es diu Aniello.
Simpatica la teva "mucca" i tu molt fotogènic.

bon viatge

Lula ha dit...

Potser a nosaltres ens importa la mida dels nostres pits xq us importa a vosaltres!!!

Jo gasto una talla gran i t'assaguro que, a part de per sortir de nit a lligar, la resta del temps em fan més nosa que servei!

Striper ha dit...

horabaixa :
Ostres aixo de AUUUU m'agradat.
Deric :
Aixi no soc unic.
Anònim:
No estic força dies a Sant Carles, Tortosa sera visita propera per?
Lliri blanc:
Ah qui fos l'Aniello.
Lula :
Jo crec allo de que la buena tetica la que cabe en la manica.

- Begin Motigo Webstats code -->