Les relacions començant amb il·lusió.
A vegades sorgeixen problemes que som incapaços o no sabem resoldre.
Penseu que sabem resoldre els conflictes de parella?
I la relació s'acaba trencant.
Com us vaig explicar a un altre post aquí es on vaig a prendre cafè , als matins abans de anar a treballar, i molts cops també fem la xarradeta sobre temés diversos.
L'altra dia parlàvem de las parelles que malgrat es separen , per culpà de la situació econòmica tenen que continuar compartint espai , per separat no poden sobreviure econòmicament tenen una hipoteca ... I si venen el pis cosa difícil el que treuen no es suficient per liquidar l'hipoteca.
( Jo crec que es una maniobra del vaticà , ja que no es “hasta la muerte” es fins l'hipoteca)
.............................................
RELATS CONJUNTS.
Noi jo no se pas que pensen els d'aquí sota, a vegades sento que diuen que somiïs amb els angelets.I nosaltres a la fi portem una vida de lo mes ensopida
per no tenir no tenim ni sexe.
GOL!!!! de Messi.
Al menys veiem el futbol gratis..
ja que no tenim sexe,
si ens ascendeixen, ha arcàngels,
si que tindrem sexe no?
si però serà igual d'avorrit, el jefe es tan masclista.
Que els fa tots homes.
...................................
LA TORNA
Com us deia al altre post i donat que el meu centre de treball esta situat en casi plena natura, controlem els possibles visitants , en el cas del insectes donat que poden haver de perjudicials per les persones o per el mateix centre es controlen mitjançant testics como el de la foto, esta impregnat de feromones i acudeixen pensant en fotre un bon kiki i plas queden enganxats per totes les potes .
.jpg)
RECORDEU
Aquí els deures ampliats dels BOLSOS si algú s'anima a enviar-me fotos ho penjaré amb un altre post, vinga va vull mes fotos soc molt tafaner.
_______________
POST Nº 200Em falta molt poc per arribar al 200 post en blogger i m'agradaria que al igual que deixeu la vostra empren ta amb els vostres comentaris, m'agradaria que m'envieu una imatge de una part de vosaltres, la que vulgueu una ma, un ulls, una boca... si voleu una part mes intima també pot ser si cal que retalli una foto ho faré ( ex si m'envieu tota la cara i no nomes voleu que surtin els ulls ho retallaré ) i si em dieu que voleu conservar l'anonimat discreció garantida i no posaré el vostre nom. Amb totes aquestes imatges fare un gran collage per el post nº 200, m'ho podeu enviar a: striper07@gmail.comMoltes gracies a tots i totes
Per cert ja que parlo de cuixes estic rebent fotos realment precioses, però cap en concret de cuixes a veure si algú s'anima.
Els que m'esteu enviant las fotos , vaig una mica malament de temps aquest dies i no he tingut temps de donar las gracies a tots. Aprofito aquí per fer-ho.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA19 A LES 07.00HORES
.png)
.JPG)
49 comentaris:
Así está la vida, que are no se sap si la teva pareja t'estime o no.
Una merda i una tristeça molt dolorosa. Perque a vegades sents tan de fred....
Creo que tiene que ser bastante dificl convivir con tu ex pareja, pero vamos, hay que estar a todo y abrir nuestras mentes, ya está bien de estar estigmatizado por las costumbres sociales.
Un beso.
Crec que la gent , que li passa això haurien de convidar a sopar al jutge que ha dictat sentencia, per tal de que comprobes in situ la situacio .
El tema hipòteca fa por i molta... i de vegades no hi ha més remei que aguantar... suposo que fins que no t'hi trobes... a mi ja em costava el lloguer... imaginat... però no sé què dir-ne, m'estresso al pensar-hi... una cosa són els sentiments, una altra el tema diners uf... Els àngels no tenen sexe i si futbol? els haurem de donar un cop de mà oi? :)
realment hi ha hipoteques que duren més que alguns matrimonis...
Viure amb l'exparella? nooooo....
No m'hi he trobat i desitjo molt de no trobar-m'hi perquè he vist que les parelles que acaben "amigues" i comparteixen sostre, acaben molt i molt enemistades!
Però com que et prepares per arribar al 200... t'envio un regalet molt catalanet: http://www.youtube.com/watch?v=D29Ze5rwpcQ&feature=related
Per sort, no m'hi he trobat mai, però suposo que em costaria molt haver de seguir vivint amb la persona de qui m'he separat.
El relat dels angelets, guai!
Petons!
Fins no fa gaire la gent deia que el que unia definitivament una parella eren els fills.
Ara realment com tu dius és la hipoteca.
Només falta que al casament signin els nuvis, els testimonis i tot seguit els papers de la hipoteca, tot en la mateixa cerimònia.
Els angelets com a mínim no paguen la hipoteca!!
Ha de ser difícil decidir separar-te de la persona amb qui convius i no poder separar-te físicament. Jo sóc partidària de, en cas de separar-te, tenir una bona relació amb la persona que has compartit part de la teva vida, en la mesura que sigui possible, és clar. Però sóc conscient que el fet de seguir convivint pot deteriorar més aquesta bona entesa.
Els angelets no tenen sexe? Mare meva quina injustícia... :)
Moltes vegades no es el que tu desideixis sino el que per desgracia bé sense que ho esperis, i encara que no vulguis es el que hi ha, i val no ho dic per mi però sé de qui pateix aquesta historia sense tenir perque patir-la.
Es trist, però es la realitat pura i dura que actualment el logaristme es: fins que la "hipoteca ens separi" aixó vol dir 25 0 30 anys vivint amb un posible enemic, quan l'amor s'acaba , o un amic fictici sense tenir intimitat fins que s'acabi.
Sens dubta els angels s'ho pasan d'allò més bé sense pensa en amb el sexe encara que sigui aborrit, o tenen efectec secundaris d'aquesta malaltia actual el desamor.
Visca el Barça! encara que perdi.
Petonsss Joan
LO MILLOR,MENTRES NO HI HAGIN FILLS,ES VIURE EN CASAS INDEPENDENDENT,I LES TROBADES ELS CAPS DE SETMANA,AVUI A CA TEVA,DEMA A CA MEVA. ELS ESTUDIS SEMPRE DE LLOGUER.LA CONVIVENCIA EN TEMPS DE CRISSIS ES MOLT FOTUDA. JUGANT AMB BCN......
No sabria que contestarte, lo cert es que no hem veig capaç de conviure amb el meu ex... clar que tp creec que qui ho fasa ho fasa per gust. Un bes
els conflictes entre parella es podran resoldre mentre duri l'amor
tot comença i tot acaba
no hi ha res per sempre
salut!!
La vida en parella és complicada. Cada persona és un mòn i aquests mons han de trobar un punt intermig!
Jo l´he trobat i de tota manera tenim petites discusions que fa el dia a dia i que dia a dia també aprenem a resoldre.
Crec que un cop trencada la relació tal i como sòc jo em seria impossible conviure, massa pel cor, massa pel cos... però si no queda altre remei...
T´has de trobar.
Un petonet
No crec que sigui convenient conviure amb una persona amb la qual acabes de trencar una relació de parella. Per salut mental i anímica.
Haver de compartir espai amb la persona que has trencat la relació ha de ser molt dur i per acabar anant al psicòleg. Però quina és la solució? És difícil en aquest món ple d'hipoteques.
Rotundament NO.
I el relat m'agrada molt ja que li has sabut donar l'estil del teu blog, si senyor!
És una situació molt complicada la que planteges. Quan no hi ha solució econòmica no sé pas què es pot fer...
Com s'avorreixen els angelets! Una abraçada.
AMYLOIS:
Si la vida en aquests moment no sembla que estigui gaire bé.
Luz de Gas:
Si aunque sea por narices hay que abrirse..
garbi24 :
Em sembla que el jutge aqui poc pot fer ..
Cesc :
Una cosa son diners i altre sentiments pero tot va lligat de vegades.
Nimue:
Aixo segur..
Cèlia:
suposo que es dificil fer la teva amb la teva ex al costat o al reves.
Rita:
Jo també ho suposo molt complicat.
Moltes gracies.
Goculta :
Ja tens rao que va tot junt.
Guspira.
Jo crec que deu ser una font de problemes.
Jo sempre he sentit que els angels no tenien sexe.
Lisebe :
Si es converteix en enemic possiblement sigui per el temps i actituds no?
Anònim
No es mal plan, lo ultim de BCN la veritat no ho entenc.
Lansbury .
Per gust no ho fan esta clar.
Jesús M. Tibau.
Un cop em van dir que l'amor no ho es tot i crec que es veritat.
mq.
Per sempre no hi mai res ben veritat.
LlunA
La convivència es una cosa que s'ha de aprendre, i no es fàcil.
Sara Maria:
Convenient esta clar que no però quant no hi un altre sortida.
Núria:
No se quina solució pot existir , pero te que ser complicat.
menta fresca
tindria que ser no ...
moltes gracies per lo del relat.
Carme.
Es complicat.
Al menys veuen el futbol.
seria incapaz de vivir bajo el mismo techo. de hecho, a la minima, ya le he echado de casa. y es que tengo unos prontos!!
I tant que som capaços de resoldre conflictes. El que passa que només son noticia els que no podem resoldre.
En totes les relaciones, siguin de parelles o del tipus que sigui hi han conflictes, pero la vida ens ha demostrat que de totes sortim.
Jo abans de viure amb el meu ex, tornaría a casa de la meva mare!!!!
NO a convivir con tu enemigo jajajaja aufff!! antes debajo de un puente.
A ver si te mando una de mis patitas, creo que tengo un par publicadas en mi blog , ya sabes que soy una exibicionista jajajajaja
Besos, guapo
Joan:
Sí , com be dius el temps o es un aliat o juga en contra, i en quan a les "actituds", evidentment que canvían encara que no vulguis, no es el mateix conviure amb una persona que estimas , que conviure amb una persona "que has estimat" las coses son molt diferents..
Per altre part no solsament es dificil sino que aquelles coses que pasaves perque estimaves es converteixen amb coses que no vols ni veurales, si es discutía per soses insignificans que després oblidabas, ara es converteixen en coses que no soportes i no aguantes.
Per tant deixa de ser un amor per convertirse sense voler en un enemic dels teus sentiments.
Es això amb el que em refereixo per enemic, es molt dificil compartir espai amb algú que ja no significa res per tú.
Per això millor posar kms, pareds, o carrers per devant abans de conviure amb algú que ja no te uneix res. I si hi han fills, pitjor encara si convius, es millor veurel's a part quan et toqui, que a casa a on sempre hi hauran problemes de per mig.
Petonets.
molt complicat i duríssim.
imagina't si a sobre hi ha criatures!!!! els pobres reben els plats trencats i no entenen res...
per poc que es pugui millor deixar de compartir pis!!
seria un contrasentit: viure amb algú amb quí no vols viure.
suposo que la maleïda crisi obliga la gent a solucions d'emergència però sembla la situació ha de ser d'una tensió insuportable.
jo no en seria capaç!
És trist, però és així. I la realitat no és gens justa... A voltes sempre s'ho acaba quedant tot qui menys s'ho mereix :(
aigua_clara_
penso que la comunicació i el bon diàleg, obre molts camins per resoldre els conflictes. Evidentment també, les ganes de voler-ho arreglar i de lluitar per la relació i per l'altra persona. Si cap dels 2 hi posa voluntat...nanai.
Joan
si que es fotut, pero crec que hi han moltes parellas que no s'estimen i nomes conviuent per questions diverses, que res tenen a veure amb l'amor.
La convivencia pot acabar amb la parella, estic d'acord amb no se quin comentari que diu que el millor es cada un a casa seva.....i "Dios en la de todos".
mils de petons per tu.
Joan
si que es fotut, pero crec que hi han moltes parellas que no s'estimen i nomes conviuent per questions diverses, que res tenen a veure amb l'amor.
La convivencia pot acabar amb la parella, estic d'acord amb no se quin comentari que diu que el millor es cada un a casa seva.....i "Dios en la de todos".
mils de petons per tu.
si no comencen amb il·lusió, val més que no comencin
De fet, veure que la vida que un imaginava bonica, maca i plena d'il.lusions es va trencant mica en mica, ha de ser fotut.. Molt fotut!!
En quan a conviure per culpa de la hipoteca, dons no sabria dir-te, no en tinc d'hipoteca però no se que faria dons em penso que el millor es cadascú a casa seva, tot i que tinc clar.. NOOOO clarissim que jo amb els meus pares no torno...jajajajjaa igual sota un pont potser?
Ostres !! m'ha fet gràcia aixó dels mosquits, imaginava ara si ho fessin per als humans, la de tios... I ties!! que ens hi trobariem enganxats cada matí oi?
Petonetssssssss!!!!
Conec algun cas que comparteixen pis però ja no són parella. Hi havia uns la mar de convençuts, i si és mutu acord, i els dos han deixat d'estimar... El problema és quan un dels dos intenta recuperar a l'altre, o li vol muntar escenes... Llavors més val buscar altres solucions, clar que avui en dia fins i tot costa llogar un pis...
En altres èpoques, alguna gent aguantava uns anys portant les seves vides sentimentals però convivint de cara als fills, ara és de cara al banc jaja
Metis:
Debes ser temible con tus prontos.
Estrip:
També es cert.
Marta:
A vegades cal aprendre a en sortir-se no?
DianNa_:
Debajo un puente? En verano aun pero en hinvieno.
Eso enviame esas cosas bonitas.
Lisebe:
Moltes gracies per aclarir el tema. Petons.
Rits :
Les criatures o poden complicar ..
òscar ;
I si no tinguessis mes remei.
AIMM :
Aixo que dius es ben cert.
Instints:
Posar voluntat i deixar anar tots dos una mica la corda es molt important.
Marta :
Si el millor cada un el seu espai un cop s'ha trencat.
Petonicos.
Deric:
Suposo que la tenen quant començen.
Fugaz :
La meva mare no se pas si emvoldria,
Si que capturariem humans a la trampa.
Khalina :
Doncs sembla que ara mana el banc.
Revisa el correo que ya te mande mis patitas :))
Besitos, guapo i bon dia
Compartir pis amb la meva ex parella després de tot el que em van diagnosticar: dependència emocional i quadre típic de dona maltractada psicològicament (no entraré en detalls), però he de dir que impossible.
Per cert la meva mare té cosetes d´aquestes a la cuina per a que s´enganxin unes papellones de cuina i funciona!!!!!!
Els problemes que no sabem resoldre crec que són per falta de comunicació o no saber expressar correctament el que volem dir. Amb enteniment i bona voluntad tindriem molts menys problemes.
I pel que fa a la convivència amb l'ex... uff!! en conec algunes parelles que ho han fet i ga resultat ser un desastre, als 2 els ha costat molt refer la seua vida.
Per cert, t'he deixat un meme al meu blog.
ciber-besets que em fan feliç
Lo de viure amb la ex per poder subsistir, doncs si, de vegades cal fer algun esforç per tirar endavant...evidenment parlant d'una situació limit.
una abraçada
Felicitats pel teu blog.
Està molt i molt bè.
Seria incapaç de seguir vivint amb algú que no soporto, peró també em veig incapaç de tenir hipoteca.....coses....
Eps,a mi també m'agraden les cuixes !
Sovint el que trenca les parelles no són pas els grans problemes sinó els petits desencontres.
Conec casos de gent que s'ha separat al trobar una altra persona quan la relació anava bé, si més no tots dos ho deien.
De totes maneres, una vegada arribats al punt de no retorn el gran problema acostuma a ser assumir el trencament.
Respecte els que ja sols comparteixen pis i hipoteca, potser val la pena mirar-ho pel costat bo, tenen l'oportunitat de fer les paus i quedar com amics i si hi han fills per a ells serà menys greu.
Penso.
Viure amb la parella un cop la relació s'ha trencat....segons el que s'hagi trencat i com. Si el respecte i l'amistat encara hi queden, potser no és impossible....
DianNa_:
Recibidas preciosas!!!
Syl:
Crec que tu millor que no. Si que funcionen i atrapen bitxos.
Lucrècia de Borja i Bairén:
Comunicació la assignatura pendent.
Te que costar al costat del teu ex.
Antoni :
Per desgracia ara molt habitual.
Marcos :
Moltes gracies.
Orbison ;
Una bona filosofia.
Skorbuto ;
Un comentari molt assenyat.
Ana :
Tot depend dels motius del trencament aixo es clar.
Hola Striper,
Quin problema quan l'amor s'esfuma. Que queda llavors ?????
No deixa d'esser trist. tan fàcil que és tot quan tot va bé.
Ditxosa hipoteca.
M'ha agradat molt el de skorbuto.
Una abraçada
horabaixa ;
L'amor s'esfuma?
Un peto.
Et deixo una abraçada i molts petons
Maria Jesús :
Moltes gracies igualment.
Publica un comentari a l'entrada