Aquest any als pastorets l'Anna desprès de uns anys de fer de dimoni, ha fet un dels paper principals el de Isabeló, fins ara aquest paper sempre l'havia fet una noia mes gran ( l'Anna te 12 anys), per qui no haguí vist mai els pastorets , l'isabeló i el Lluquet s'enamoren,i es clar li ha sigut difícil expressar mes enllà de les paraules l'enamorament, les seves hormones encara no estan prou madures.
De fet de moment els seus amors vistos els pòsters de la seva habitació encara son un xic de fantasia.
Tot plegat m'ha fet pensar en el primer amor, ho el primer cop que vaig tenir la sensació d'estar enamorat, tindria 13 o 14 anys i ella es deia Isabel.
Vosaltres recordeu i com recordeu el vostre primer amor i enamorament?
De fet de moment els seus amors vistos els pòsters de la seva habitació encara son un xic de fantasia.
Tot plegat m'ha fet pensar en el primer amor, ho el primer cop que vaig tenir la sensació d'estar enamorat, tindria 13 o 14 anys i ella es deia Isabel.
Vosaltres recordeu i com recordeu el vostre primer amor i enamorament?
LA TORNA
A una de les pastisseries mes xic i antigues de Manresa trobo això a l'aparador,no se si cal fotre cullerada o fica la llengua directament. Malgrat tot després he pensat que hi han polítics, que apujant els preus dels serveis públics en temps de crisi, també les autopistes de la Generalitat , malgrat sempre s'omplen la boca dient que no volen autopistes, també hi han senyors de la guerra, gent que mata i oprimeix en nom de Deu i Ala, i podem posar-hi molt gent veritat segurament que tothom pensa amb algú que ja no mereix que els reis mags li passin ni carbó , directament merda, potser la pensada del pastisser no ha estat tan dolenta.
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 11A LES 07.00HORES!!!!!
.png)
.JPG)
55 comentaris:
Hi ha com una mena de febre de Camp Rock!!!
Jo tenia al Rob Lowe, poster tamany natural al sostre de la meva habitació.
Una abraçada
Cristina
Tot i que sigui un clàssic, el primer amor mai s'oblida, tot i que segurament el record està molt distorosionat.
De totes maneres, de vegades és difícil precisar si es tractava realment d'un enamorament.
El primer amor no se olvida nunca, nada es tan intenso como aquél ni tan limpio, ni tan frustrante si todo está decorado para que sea imposible.
Espero que lo disfrute
BEsos
Bon dia Joan
Coincideixo amb el Josep M. el primer amor es inolvidable però encara no som conscients de que sigue un enamorament total.
Al primer video, el cap de l'espectador de l'esquerra, ets tú, no?
Em penso que aquestes tacetes amb "xocolate" de l'aparador de la pastisseria són de neula comestible totes, que per cert ho trobo de molt mal gust i ademés molt car :(
Ja no saben que inventar!
Petonets
Aixxx.. el primer... no s'oblida i el que et fa perdre la virginitat tampoc...je,je,je
Dels dos, en vaig estar ben penjada... El meu primer petó va arribar als 16 i em vaig penjar d'aquell noi d'una manera....jarrrr......
El segon, em va agafar de més grandeta.... quan en tenia 19, i bufffff.... ara és amic meu, i a vegades ho comentem!!! Estavem ben bojos tots dos!!!!
Jo crec que aquestes coses mai s'obliden!!!
El primer amor és el subjecte del primer petó??? No en vaig estar mai enamorada, d'aquell txitxarel·lo. En canvi, el primer enamorament... Em penso que encara torna de tant en tant.
L'aparador de la pastisseria és d'allò més normal en aquests temps. A casa en diuen "primaveres", són de pasta de figa (amb pinyons) i quan mon pare era petit ja n'hi havia. Ara, personalment, mai no he estat capaç de tastar-les...
el primer amor no s'oblida perquè és una mica deixar deixar de ser nen.
xò crec que no oblides els grans enamoraments, simplement els deixes enrera.
jo tenia uns 10 o 11 anys, potser sembla aviat o potser no era enamorament, però ho recordo de manera entranyable.
salut!
Striper
el primer amor, de quina manera pateixes, mare meva, el meu era un noi cosi d'una amiga, 4 o 5 anys mes gran que jo, que quan tens 12 anys es tot un mon.El veia i em moria de vergonya com si portes escrit a la cara que em treia fins i tot la gana.
Malgrat tot es una epoca bonica, s'intensificant els sentiments i et sembla viure en un nubol.
Anys mes tard, vaig estar amb aquet noi, i va ser un blufff, pro saps que, quan el veig p'el carrer i ens saludem, alguna cosa es remou per dins, i mira que ha plogut desde las horas.
I en quan als orinals plens de merda, donç estaria bè repartirlas a molta gent que no es mereix res mes, de totas maneras no deixa de ser de molt mal gust, pero els catalans ja ho som d'escatologics!!!.
molts de petons per tu, sempre.
El primer amor... tant tendre, tant innocent i por de donar la mà... mare meva :)
Striper,
Jo tenia 13 anys i més que un primer amor, va ser la descoberta que els nois existien més enllà d'un camp de futbol i d'una pilota als peus. M'agradava mirar-lo i somreia d'una manera tan neta i tan franca. No, no, ni la mà... Cesc, res de res.
Una mirada i un somriure que s'allargaven dies i dies...
Tendre i bonic. Enamorament... no ho sé pas, Jesús, però per què no?
A veure si per fi puc deixar comentaris... sense que se m'esborrin!
Perdona, Striper, no és que vulgui recuperar el temps perdut. Ho he fet sense voler.
Cristina:
Febre , es una grip de les groses.
Jesús M. Tibau:
de fet l'amor i l'enamorament sempre crea moltes dubtes.
Luz de Gas ;
Lo has definido a la perfeccion un abrazo.
eva al desnudo :
El amor sempre ens omple de dubtes, A quin vídeo et refereixes?
Eli :
Jo no acabo de recordar el meu primer peto.
Mallerenga:
txitxarel·lo. Perque?
Jo tampoc ho tastare pas.
Rits ;
Estic de acord amb tu no s'obliden queden enrerre.
Estrip ;
Jo també de manera entranyable.
Marta ,
es que sempre remou per dins per que mai s'oblida, i lo altre de molt malt gust.
d'acord amb tu.
Cesc :
Jo tampoc m'atrevia i a fer un peto no diguem UFFFF.
Carme:
Tot plegat jo crec que eren amors purs e innocents però amor primer amor,
Al final ha quedat, no t'amoïnis no passa res.
Els hauria de caure alguna cosa més gran a sobre, em temo...
Jo me'n recordo bé, del primer amor...per culpa de deixar-me acompanyar a casa vaig rebre un parell d'hòsties que...
Petons!
Hi tant que me'n recordo i va durar anys! Em vaig penjar com una tonta del meu millor amic, típic :) Mai va passar res i suposo que gràcies a això ho recordo tot plegat amb carinyo. El millor de tot és que encara som molt amics i això és genial!
No me olvido de mi primer beso... nos comimos... ¡qué ganas había!
Antonio
si...el primer amor, a l'escola... quins records... a totes ens agradava el mateix...jejeje
Buf! I, quin patir! Mira, que s'arriba a ser "burro" quan s'és
jove!!
Jo tenia la meva porta tambe´forrada de posters! Quins records!
El meu primer sentiment fort cap a una persona del sexe contrari el vaig tenir curiosament als set anys amb una companya d'escola , sempres estavem junts i parlavem molt . Ho he recordat sempre , inclus fa poc temps ens varem veure de grans i encara perdura aquell extrany sentiment . Tot i que ara he perdut l'inocencia :)
Joan:
Jo recordo, quan tenía dotce o trece anys no se ben bé, el germá d'una amiga de cole la Pepi, que sense pensar ni un moment va arribar a on estava parlant amb unes amigues i em va plantificar un petó els morros i s'hen va anar corrents.
Dies després, m'el mirava amb altres ullets, i tot seguit va començar algo que no va arribar a res, però el que va durar va ser precios, melancolic, fins i tot, dolorós quan no ens veiem.
Les hormones!! , pero va ser algo que no oblidas mai, es molt maco.
Potser aquest despertar, es una de les experiencies de la vida més enriquidores.
M'alegro per l'Anna, i al mateix temps, penso que a vegades ho pasará malament, el primer amor, deixa emprenta per sempre.
Espero que estiguis millor del teu enconstipat, cuidat!!!
Molts petonsss.
totalment d'acors amb en Jesús M.Tibau, era realment enamorament? jo encara me'n recordo.. vam perdre la virginitat un 11 d'agost, amb una calor que feia.. mare meva.. i havia de ser el pare dels meus fills.. em va agafar fort, aleshores tenia 15 anys...
quins records!!!
uix, jo devia ser molt precoç! el primer amor va ser al parvulari, jo tenia 4 anys i ell 5, hehehe... però bé, aquest era l'amor del parvulari (ens volíem casar!)
El primer enamorament de joveneta va ser als 12 o 13, que em vaig enamorar bojament d'un dels monitors del cau, que tenia 9 anys més que jo... i després, el primer enamorament diguem-ne correspost, va ser amb un company de classe a batxillerat, amb 15 anys, ai, quins temps, caram, quins records més bonics!!!
El meu vei mmm l'espiaba i tot en plan ventana indiscreta. ¿12?, descuidat descuidat i d'aci dos dies et diu "papa du les claus i ver a pendre un cafenet amb els blocaries que jo convide un amiget" jajajaj ;) Un bes als dos per cert (jo tb faig pinets al teatre)
Buff, sort que la Montse em guanya jeje. Amb uns sis o set anys, on estiuejava, va venir el cosí de les veïnes de Madrid. TEnia la mateixa edat que jo. Ens vam fer inseparables aquells dies i vam dir que ens casaríem jeje. Res de petons eh? Tota l'estona junts, això sí. No l'he vist més.
Als 13/14 pujada d'hormones. Em va embogir un del barri dos o tres anys més gran. Ell es va decantar per una altra de l'escola. I a mi em perseguia un amic d'ell de vint anys que era un pesat. Em perseguia espiant-me, em trucava des de cabines i em deia com havia vist que anava vestida... feia quasi por jaja. Potser hauré de fer un post sobre això... perquè ara seguiria amb els primers petons a Arenys, un amor maleït pel destí... Uis, quants anys han passat.
Mi primer amor fué a los 11 (hace ya 24 años! el tiempo vuela parece que fué ayer)
El era el chico más lindo de mi escuela,sus ojos eran dos esmeraldas y su sonrisa era perfecta yo no era la más linda,ni por casualidad a mis 11 años era feita o al menos así me sentía yo.
Un día le conté a mi hermano que estaba enamorada y le dije el nombre del chico,resulta que era vecino del taller de mi padre y de mi abuela,desde allí todo el mundo se enteró hasta el mismo chico(este era tan agrandado que se burlaba de mi en la escuela),me sentí tan avergonzada que no me animé a mirar a nadie por mucho tiempo,en mi adolescencia no hubo otros amores , de este chico lo cómico fué que cuando yo crecí se enamoró perdidamente de mi,pero yo para ese entonces ni interés tenía por el.Mi siguiente amor es mi esposo ahora,no tengo grandes historias de amor para contar,pero recuerdo con una sonrisa ese primer sentimiento,las mariposas en la panza se sentían muy bien!
Sobre esas cosas de Reyes tienes razón muchos las merecen!
que tengas buen día Striper.
a mi em va agradar el mateix nen tot l'EGB, o sigui des de primer i fins vuitè. No sé si era amor, o enamorament, però m'agradava molt, i sempre va ser un amor platònic.
Ai no li diguis a la teva filla que no sap què és l'amor que amb aquestes edats creuen que estan bojament enamorades de l'actor, cantant o el que toqui en aquell moment (tinc una neboda de 14 anys i encara m'enrecordo de quan jo tenia les seves edats).
Les caquetes aquestes són de massapà, fa molts anys una de les meves germanes treballava a un forn i uns Reis en va portar.
zel;
Els pares i mares abans no eren tan comprensius.
Stel :
Aquestes histories sempre es recorden amb dolçor.
El callejón de los negros:
Jeje me lo imagino.
Lu:
El guaperas de la clase?
Anna Tarambana:
A mi no em deixaven penja res.
Garbi24:
De vegades amb algunes persones hi ha una atracció mútua natural.
Lisebe:
Era bastant típic fer el peto i sortir corrent, suposo que era la por
l'educació d'aquells moments, encara força constipat.
Anna i Lluís :
A l'agost acostuma a fer calor, i cada amor sembla que tingui que ser el definitiu.
Montse:
Si que vas ser precoç si, els amors d'adolescent sempre deixen empremta dolça al cor.
Lansbury :
Aix quina por quant arribi el moment.
khalina
Perquè dius que era maleit per el desti?
HADA ISOL :
Eso de las mariposas en la panza lo define tan bien las sensaciones que se viven.
Labruixoleta:
El meu tambe va ser platonic, catxis no recordo ni que fos capaz de fer un peto, no mes passejava agafats de la ma.
Ana ;
Suposo que aviat despertara a l'amor.
Tendría casi 14 años y fue en el viaje de estudios, que tierno lo recuerdo, sentaditos juntos en el bus del cole y de la mano ainsss, un año duró aquello y lo más sexual que tuvimos fue un tímido beso en la oreja porque con los nervios no acertamos en la boca jajajajajaja.
Lo recordaré siempre, él murió, era un buen tenista, no tenía ni 30 años, una gran pérdida... se llamaba, Simón.
Las caquitas, como que paso, no me apetece, ni mirarlas jajajaja
Estás mejor, cariñet?
Besos GORDOS i bon dia
Estic segura que amb un papa com tu duptes cap i sense duptes tot es seguretat i sensacions, clar que continuara sent la teua xiqueta ;) un abraç
Hi ha primers amors i primers amors... el meu el recordo molt bé... a mi em va agafar una espècie d'obsessió que va durar força. Però suposo que és normal... quan t'enamores per primera vegada, sembla que tot el món s'hagi d'acabar si no estàs amb la persona estimada... i et fa mal, molt de mal tot, absolutament tot. Però ara, des de la llunyania, ho recordes amb un somriure, no? almenys jo sí ;)
Caquetes dels Reis Mags? Diosh mio!!
un petonet, macu!!!
Quan era petita, els reis em van portar una vegada una caca d'aquestes, jajajaja, era de xocolata.
Hi, though I don't speak your language, but I want to say that you got a nice blog. :)
Ostres aquesta llaminadura de les caquetes de rei encara no l'havia vista mai! Sorprenent.
Àlex
El meu primer "amor" va ser el Sandokan, us recordeu del tigre de Malasia, jo estava a la trona i ma mare hem deia que hem quedava mig lela mirant-lo i el senyalaba i deia "e meu.. emeu.." jajajaja...
El de veritat ara és un senyor calb amb corbata i despatx en un banc, casat i amb criatures. De jovenets ens deixavem portar per les hormones i el descobriments.. aaaiinnnsss... I a vegades quan ens veiem encara ens quedem mirant i ens agafa el riure com quan teniem 12 anys i els seus fills ens mirem com si estiguessim sonats o amaguessim algun secret... ainns que tiempos
ho confesso: mai he vist els pastorets
Uf, com vaig patir jo amb els primers amors...
El meu primer amor era un noi de la classe que es deia Lluis... estava enamoradíssima d´ell o això em pensava... jo debia tenir 12, 13 i 14 anys... m´inventava històries que ens passeven i cosetes però mai va ser un amor recíproc.
el primer amor ... fo ??? ... un servidor !!! ... salut
El teu primer amor com el dels Pastorets ;)
Doncs jo recordo que la primera vegada que em vaig enamorar de veritat vaig fer alguna que altra bestiesa com enviar-li cartes anònimes dient-li que m'agradava però no m'atrevia a dir-li qui era.
Temps després vam sortir junts però em va fer molta molta vergonya reconèixer-li que era jo qui li enviava aquelles cartes!
I això de les caquetes... trobo que tens molta i molta raó!!
aigua_clara_
Jo tb recordo el meu primer amor, el seu primer petó i fins i tot el dia, per que desde llavors i en fa 27 ens hem trucat cada any per desitjar-nos un bony any...i ell sempre serà molt especial.
El primer amor és sinonim del primer cor enfollit?
tenia 13 anys i necessitavem només d'un somriure...una ullada...la sola presència.Cap peto'..però amb l'escusa de dir-me que tenia belles mans me les acariciava i brrrrr quins tremolors!
Una abraçada Joan!
Es dificil oblidar un primer amor, com un primer petó, una primera cita, em penso que tot el que es un primer cop no s'oblida fàcilment. Som així, per sort preferim quedar-nos amb el més maco i bonic que ens poden portar els records.
Petons!!!
Imposible oblida’l!
Per desgràcia va morir als vint i pocs anys.
Va ser un any que sempre recordaré i desprès d’uns quans anys sense veure’ns, una tarda em va trucar per fer una copa junts.
Davant per davant, assentats a la taula del bar, amb una ma sobre la meva i, amb un dit de l’altra ma, em resseguia els llavis com si els dibuixes, tot dient-me que el que més havia trobat a faltar havien estat els meus petons.
Camina’n pels carrers cap a casa, em portava agafada de la ma, com si el temps per ell no hagués passat.
A l’arribar a la plaça on ens vem despedir, em va dir “t’estimo”
L’endemà em van trucar, al mig dia, per dir-me que era mort.
Aclariment: Striper, deia maleit pel destí perquè sempre que ens havíem de trobar, es produia algun impediment... I abans no hi havia mòbils.Després d'aquell cap de setmana, només vam aconseguir parlar per telèfon I bé, cadascú feia la seva... i al final ell es va casar de penalty
DianNa_;
de la boca a la oreja hay un buen trecho muchos nervios no..
Lansbury:
Sempre la meva xiqueta Si!!!
yuna ;
L'enamorament te el seu costat doloros, no tot es perfecte.
Carmncitta;
Encara que siguin de xocolata jo no les probare.
Hi! I'm Grace:
Gracias.
L'espia:
Doncs estaven a l'Englantina a la plana del om.
Helena;
Moltes vegades el primer amor es un secret.
Deric :
Nen ja toca..
Abogada en Bcn:
Ara ja ho tens mes per ma?
Syl ;
Doncs així va quedar en plenament platonic.
Mossèn.
Al seminari?
AIMM:
Al menys vas aconseguir sortir amb ell.
A sobre i a sota:
Jo amb el meu primer amor hi ha alguna mirada però no paraules.
Lliri blanc :
Quins records mes macos que descrius.
Fugaz :
I cal oblidar i aparcar els mals records.
Rosalia :
Llàstima d'aquest final tràgic.
Khalina :
Volguer i no poder....
Ara enlloc de patir, gaudeixo amb l'amor! i he entés que moltes coses que jo creia que eren amor, no ho són pas.
Abogada en Bcn .
L'amor a vegades es molt confus i ens podem confondre nosaltres i als altres clar apendre bé.
Ara que sé que estic enamorada m'he donat conte que abans no havía estat mai!!!!.
Jo quan tenia posters a la pared de l’habitació tenia:
En mazinger Z voltat de Els pecos, Miguel Bosé, Pedro Marin, Leif garret... com oblidar-ho...
Marta;
Potser per que sempre pensem que l'ultim amor es el definitiu.
mia :
els Pecos jo vaig coneixer a el Pedro.Vem estar una temporada junts.
Publica un comentari a l'entrada