En un principi la idea d'aquest post era recorda els jocs infantils d'abans de quant nosaltres érem petits, perquè molts cops al veure els anuncis d'algunes joguines a la tele crec que simplement converteixen als nens en simples espectadors i que aviat la joguina acaba arraconada, però preparant el post vaig descobrir mes coses algunes les he posat al vídeo, al principi he posat alguns d'aquells jocs, segur que a vosaltres us vindran al cap, mes jocs, i moltes mes coses , per exemple qui recorda el rotllos aquells de pega dolça que portaven una pastilla de sidral al mig, o els llimonets aquells de caramel, va segur que recordareu i m'explicareu moltes coses, tan aviat com pugui faré mes vídeos amb imatges de un passat no tant llunya.
Per cer hi ha algú que no haguí jugat a metges , o a buscar coses amagades al cos de un altre jocs que a la fi servien per conèixer el cos del sexe contrari.
LA TORNA
Per cer hi ha algú que no haguí jugat a metges , o a buscar coses amagades al cos de un altre jocs que a la fi servien per conèixer el cos del sexe contrari.
LA TORNA
Com que ja fa un temps que em vaig assabentar que els reis no et portaven regals, al contrari entre tots paguem el “ El presupuesto de la casa real, zarzuela, etc....” alguns regals ha esperat a les rebaixes com aquesta jaqueta tan xula que m'ha regalat la rinxols.
Mireu.......
Mireu.......
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 14 A LES 07.00HORES!!!!!
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 14 A LES 07.00HORES!!!!!
.png)
.JPG)
40 comentaris:
Uf, quin munt de records. Totes aquestes imatges de juguets i llepolies et transporten a molts anys enrere a gran velocitat.
Que bonita la chaqueta que te han regalado, te queda genial.
A lo médicos habría que jugar más.
Besos
Que bonita la chaqueta que te han regalado, te queda genial.
A lo médicos habría que jugar más.
Besos
Com diuen, hi ha coses que no tenen preu... m'extendria massa si expliqués el què realment penso...
pulir cromos, jugar a les caniques, menjar polos, ... mirar enrera somrient i seguir somrient jugant ara a coses noves. els plos els segueixo menjant! :)
maca la jaqueta! la rinxols? la rinxols és la noia que surt a la foto?
Per cert, la Lluna la veig molt espantada pobreta. Que las trovada o las tret de la gossera? És preciosa.
Hola :)
Crec que la diferència dels jocs d'abans amb els d'ara és la cooperació, el fet de jugar amb altres nens, i no competir com és el que es ven ara.... abans jugar era divertit i era un acte de socialització, ara les joguines semblen fabricades per nens solitaris, joguines fetes a la mida dels pares perquè el nen no s'embruti, perquè el nen no molesti, perquè el nen calli i no cridi... espero que ens n'adonem abans no sigui massa tard.
Molt bonica la jaqueta :) Jo encara no en tinc i et ben juro que em pelo de fred cada dia :S
Llu
que bonic que és tornar a la infància i recordar el què tan ens omplia amb ben poc!
saps que ara els nens queden per jugar als jocs online? queden a un lloc del joc de la xarxa i a partir d'allà juguen plegats a l'ordinador..... hi ha coses que no acabo d'entendre, amb lo xulo que és jugar a fet i amagar al carrer...
M'encanta la jaqueta. M'encanta la Lluna. Tinc ganes de saber la seva història!
Jugar a metges? jo, amb el mateix nen del parvulari hi vaig jugar, però em volia operar d'apendicitis i li vaig dir que per aquí no hi passava!
:)
Quins records , desde el Mazinger Z a les llaminedures jugant a metges i acabant amb el vespino . De fet ja ens ho varem passar be en els nostres temps de juventut.
Encara m'agrada jugar a metges :)
Jesús M. Tibau;
A mi també ho han fet.
Luz de Gas ;
Muchas gracias, si que hay que jugar mas.
Cesc ;
crec que t'entenc.
Òscar ;
sempre es bonic mirar enrere i somriure
menta fresca:
Si es la que surt a la foto es que l'Anna te mama,
Aviat explicaré la historia de la lluna.
LLuNa :
Jo era molt feliç jugant amb els amics amb qualsevol cosa teníem un joc i recordo allò de que trucaven a la porta i demanaven que pot sortir a jugar el Joan? Dona comprat alguna cosa ara a las rebaixes.
Rits;
Es veritat i a pillar, amagar-se uf quins records.
Montse ;
Aviat sabreu l'historia, Jo a operar no vaig arribar.
Cristina;
Jo jugava a moltes coses i no se el que acabat sent, gracies per lo de la jaqueta.
Garbi24:
Temps eren bons temps, jo també jugo a metges.
Striper
en entrar al teu blog automaticament m'ha vingut al cap la canço den Serrat..temps era temps..
Sempre es un plaer tot el que ens fas reviure, i ja no et dic el suc que li començas a teure a la camara de video i mes poder tenir un guia tant especial...el que deia tot un plaer, gracias.
Seguirem esperant mes videos, jajajaja
Molt xul-la la jaqueta de la rinxols, es nota que te bon gust.....
petons.
ostres, aquells avionets plens de caramels que els buidavem de seguida per poder jugar amb l'avió i ens empatxavem de caramels.
Jo de petita no jugava gaire, més aviat viatjava amb els llibres que llegia d'amagat en sentir que es tancava la porta quan els pares marxaven a treballar...
La vista del balcó magnífica, sobretot amb guia particular.
La Lluna, estupenda, i guapíssima, fes-li un petó ben gros!
Va, i per a tu un altre, que la jaqueta et queda molt bé, sembles tot un llenyataire.
Un tema bonic i nostalgic ,sobre tot perque hui en dia, no exiteix el joc, sino les joguines,es mes convenient per al mon comercial.Disfrute en el teu blog .salutacions
M'encantaba jugar a les "canicas", i la xaqueta es super chula, si senyor!!!!.
Parece que tienes buena cara en las fotos, ya estás recuperado? la chaqueta, me gusta, estás guapo :)
Me has hecho recordar las muñecas recortables, con sus vestiditos y unas imágenes que se jugaba poniéndolas del revés en un montoncito y a golpe de mano había que darle la vuelta, te llevabas las que girabas... qué tiempos, también me encantaba jugar al monopoli y comer helados y danones de fresa y... y... jajajaja ya paro!!
Petonets i bona nit, Joan
M'agrada molt aquesta jaqueta... A veure si no et poses tant serio quan et fan una foto home... Que un somriure quedaria molt bé amb la jaqueta...
I pel que fa a la Lluna, és ben maca aquesta gosseta... Cuída-la molt eh!!!
Dels jocs de quan era petita... aixxxxx quins temps! Recordo especialment el jula-job!!!! Que mai aconseguia que se m'aguantes a la cintura....!!! ja,ja,ja
Sara:
Moltes gracies per les teves paraules i si intentarem treure suc a la camara de video
ja veuràs el pròxim post.
Deric:
La il·lusió per la joguina i els nisos a parts iguals.
Mallerenga;
Viatjar a traves de la imaginació llegint un bon llibre es tot un plaer.
Toni Bra:
Benvingut un comentari molt encertat.
Marta:
Jo era força dolent jugant a les “canicas.”
DianNa_;
Gracias, Veo que te han aflorado un monton de recuerdos.
Asi me gusta.
Eli:
Es que em costa molt posar-me per una foto, jo amb el jula-job,
fatal també, ja explicaré mes coses de lluna.
Hola!!! M'han encantat els videos!!
Mmm els anisets, encara m'els compro!!!
Una abraçada
Cristina
Buff!!! En segons m'has transportat a la meva infantesa, quants records!!! M'ha encantat.
La Lluna és preciosa, però esta molt espantada, pobreta. Que li ha passat?
Estic impacient per saber-ho encara que em fa por que sigui una història trista.
Gràcies pels records!
Els reis sempre deixaven una mica de carbó, per si de cas... però també monedes i cigarretes de xocolata! (com m'agradaven!).
La lluna sembla neguitosa, és per la seva història o per la càmera nova de vídeo?
I la jaqueta, tens raó, és xula! ja t'abriga prou aquests dies de fred?
i tant si jugava a metges!
Ostres quina jaqueta! deu abrigar bé!
Salut!
la goma, les caniques, el pilla pilla, tu la llevas, el pollito ingles, el escondite... uf massa records tots de colp, mmm i una idea tal vegada un dia a la falla farem un dia de "jocs de tota la vida" mmm seria molt divertit ho vaig a proposar Un bes per cert molt guapa la jaqueta
Ay aquells anys!!!
Saps Joan, jo jugava a tocar i parar, als cromos,a vestir las ninas de paper, i llegia els tebeos de Mortadelo.
Saltar a la corda, i amb les notes de nenes a nens i al contrari, els aprofitaven al pati per aixecar-te les faldilles. La gallineta cega.I encara em deixo jocs, que ara no em venen al cap.
I m'encantaban la pegadolça i els anissos i las nubes,(Que tot això m'encanta ara també per cert)quins anys mes macos!!
Per cert et queda "tre bièn" la jaqueta nova. Clar, que a on hi ha percha!!!
Petonets guapo.
Per cert Joan, com és que llegeixes el meu blog Sentiments amb castellà? Saps que és la traducció del altre?
Ja m'ho explicaràs...
Petonets!
Melinda t'ha deixat un comentari per a tu al meu blog, al post del perdó. Petonets, Joan
jolin, doncs jo no he jugat mai a metges... i amb la mania que els tinc!!!!
Molt bonica la jaqueta, et queda molt bé!
Jo tenia els mateixos juegos reunidos i el cine exin i el exin castillos i jugava a saltar a gomes i amb la nancy i les nines retallables que me les feia la meva germana gran que s'inventava històries.
Hola Joan!
te queda muy bien esa chaqueta!
en cuanto a los juegos,disfruté verlos pues jugue a todos ellos,además me gustaba jugar a la payana con cinco piedritas,tenía yo-yo y balero y no recuerdo haber necesitado tanto ver la televisión,eso que era una niña muy silenciosa y solitaria,aun así me divertía en grande con juegos tan sencillos,en la escuela en los recreos jugabamos al elástico y la rayuela,gracias por hacerme recordar bonitos tiempos.Petonets.
Has fet venir a la meva ment records perduts. I d'altres coses no em puc recordar. O la meva ment ho ha esborrat del tot o no ho vaig conèixer.
Quina currada de video buscant imatges de jocs, còmics, aliments, programes de tele...
Espero la història de la Lluna.
I sí, jo jugava a metges amb els meus cosins. Però era versió "sàdica". Crec recordar inventar algun xarop amb aigua i sucre o aigua o sal ecss o qui sap què. I ens punxàvem al cul amb un llapis o boli com si fos una injecció. Ara ja quasi no en posen, només vacunes,i abans a la mínima et punxaven. Què bèsties!
Guapoooooo!!!
Quin bon gust té la rínxols...no pas d'or, però, eh?
Cristina;
Ah els anisets!!!
Anna ,
a mi també em va fer venir molts records,
lo de la lluna ja ho explicaré.
Cèlia :
o recordo molt les monedes, i una mena de caps d'alls de carmels o similar,
estrip,
Abriga i tant que abriga.
Lansbury;
Que puc venir a jugar el dia aquest dels jocs de tota la vida,
lisebe:
Jo havia jugat molt a tocar i parar i tant , i lode media manga manotero, a mi m'agradaven molt les pega dolçes de 10 cts,
Gracies per lo de la percha, Petonets.
Anna;
Doncs debia ser el primer que vaig trobar i suscriure.
Maria Jesús ;
Ara el miro.
Nimue;ç
Doncs es divertit,
Gracies,
Joana :
I no jugaves a exploradora,? Excursionista?
HADA ISOL ;
Gracias, Mira veo que los juegos eran similares a los de aqui la rayuela.,Gomas.
Khalina :
De fet m'ho passat molt bé fent els videos i recordant il curios es que ningu no hagui dit res encara dels tigreton , de mi merienda.
Inyeccions tothom posava que eren al culet i fregavem abans per desinfectar.
Zel;
Moltes gracieeeeees !!!!! Guapa!!!
Petonets i bon dia, cariño :)
pots anar a jugar a la meua falla quan tu vulges, ;) ja vos anire contant cosetes de falles muas
Jo ja era de l’època de la Nancy... i el més aprox a tocar el sexe contrari per dir alguna cosa.. jugàvem a: pilla, pilla i a churro, media manga... mangotero!
No sé si algú sap de que va tot això (sembla xino?)
tema menjar:
Cidral i els super bangs...
Bona nit!!!
Primer de tot. Molt bona compra la jaqueta que t´han regalat. La barba també és de les rebaixes????
Jo sempre he sigut de un barri de Castelldefels i la veritat és que ens passàvem quasi tot el dia fora a casa d´uns veïns o d´uns altres jugant a qualsevol cosa... fins i tot a fer guerres amb nens del barri del costat... quins temps aquells!!!!!
Jugar a metges SI!!! amb un clic clac ja estàvem curats i jugar a coses amagades al cos NO, pitjor... jugàvem al que fan els nòvios o sigui que pitjor que pitjor... erem nens!!!! jajajajaja
Clar, jo pobreta de mi sóc d'una generació potserior a aquestes joguines i alguns dolços. Però m'ha fet gràcia veure que els pastisstes Bonny i Tigretón tenen tants anys d'existència.
Jo, a part de jugar a saltar goma, a matar o baixar pel tobogan; tenia molts jocs en solitari, desfruitava especialment quan anava sola, caminar descalça pels carrers; caminar fent-me la cega (tancava els ulls). Pujar als arbres i amb la imaginació em muntava històries (el meu castell, la meva casa …). M’enfilava amb portes de ferro altes; feia equilibris per baranes. Sobre tot a l’hort dels meus pares: feia un forat (la meva piscina); m’agradaven les bestioletes com els escarabats, les marietes (els feia empipar amb una herba…. etc Em disfressava de pobre amb trossos de roba i demanava llimosna als veïns…uuuufff no acabaria mai! Em muntava cabanyes….
DianNa_;
Bon dia a tu també.
Lansbury;
Si ja ving , i esperem les noticies de les falles i una foto teua vestida de fallera que estaves molt guapa a la del any pasat.
Mia ;
Benvinguda i tant que recordo tot aquestes coses..
Syl ;
Gracies, la barba es per la fira de l'aixada reina.
Qui no havia jugat a novios però tampoc abrivarem, gaire lluny.
Ana;
Els Bonny i Tigretón, son dels primers pastissos industrials que van sortir.
Rosalia:
Quina peça estaves feta noia, lo ultim lo disfressava de pobre, Molt Bo!!!!!
Publica un comentari a l'entrada