Et perds, et perds... i per no quedar atrapat, et poses a córrer, t'amagàs . Però no, no!! pots fugir dels teus desitjos...
DONC NO CAL SORTIR FUGINT....
HO SI CAL..
aquells focs
Fa 2 dies
divendres, 29 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.png)
.JPG)
23 comentaris:
vaja un dilema....
i tan d'hora....
ummmmmmm
A vegades cal, a vegades no cal... el dilema és saber-ho...no deu tenir solució ...
si surts fugint...
el proper cop que et visiti hi cauràs de quatre grapes...
així que més val escoltar-se bé a una mateixa i si el desig hi és... deixar-se portar...
és tan dolç i plaent!
El problema és que no pots saber si cal o no cal fins que ja és massa tard per rectificar la decisió presa.
En segons quins moments no estem per pensar en les conseqüències però aquestes hi són.
Com diu la Carme, és un dilema sense solució...
No, no cal pensar-hi !! arriscarse!! consequencies per que pensar.???
Deixar-se portar mentres está el desig no hi ha cosa més deliciosament gratificant.
Jo tinc un ara t'arriscas??
PETONETS GUAPO
Jo diria... seguir l'instint!
Si el cap i el cor anessin a una, no tindriem aquests dilemes.
A vegades fem el que ens demana el cor, o el cos, sense pensar en el cap, és després que venen tots els dubtes...
I quan cal, cal!!!!
jo creec que cal fugir de moltes coses com el terrorisme, la hipocresia, el distanciament, i cal no fugir de moltes altres com la veritat. Un bes molt gran
Striper
cal o no cal???
Jo per si de cas, cames ajudeu-me, no em cal-len mes embolics...
molts de petons, sempre.
Ostres, avui les fotos m'han traït i han deixat al descobert una part del meu subsconscient que esperava la següent... Apreto a córrer!
Buenas fotografías, muy sensuales y casi eróticas. Excelente!
fugir, sí, però cap endavant
He ahí la cuestión querido amigo
Un beso
mmm un helado ahora. Qué bueno
Cal o no cal , depent molt del que tingui un a casa seva i valorar si val la pena o no .
Malauradament quant truquen a "baix" a "dalt" no hi ha ningu .
depèn del desig...
el cor em diu que no has de fugir mai, xò en canvi el cap quantes vegades m'ha fet fugir!!!!!!
ais el desig!!!!
No has de fugir dels teus desitjos. Els has d'aprofitar per a enriquir-te. Ja saps, tempus fugit...
:)
Difícil ho poses...
Doncs depén del moment i de qui fugim no creus?.
de vegades val la pena deixar.se anar...
Petonets
Agafo també una posició neutre. Segons com, segons quan, segons qui...
Fa falta més dades per poder respondre... I a part, hi ha gent que sempre corre i es perden coses. Clar que correr, molts cops és bona idea.Altres sempre es deixen portar, i després se'n penedeixen. Però també em de deixar als instints algun cop.
fugir dels desitjos? mai!
No es que surti fuguint de contestar-vos un per un, pero el temps... Moltes gracies per els vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada