Cada dia: Tinc mil formes d'estimar-te?
Avui ;Tinc mil formes d'estimar-te i desitjar-te
De vegades ens separa un oceà i un gran desert,
el silenci es derrota , avui no..
Ara nomes importa la teva geografia
És perfecta per a recórrer-la i sentir-la
Omplir-te de petons i murmuris
Abraçar-te amb passió.
El teu encant és el que desitjo.
Necessito les teves mans abraçant-me i tocant-me
Vull els teus petons devorant-me
tenim mil formes d'estimar-nos
Et regalaré el Sol, la Lluna, la Pau
Et faré volar a través de l'oceà i el desert
Buscaré el teu amor
El silenci em fa mal
Tinc mil formes d'estimar-te?
Vull la teva geografia, la teva olor, la teva veu?a tu?
Si....t'estic seduint
Si?et vull per a mi
ho sents ?
Els meus cants d'amor
estan aquí, son per tu ..
Avui ;Tinc mil formes d'estimar-te i desitjar-te
De vegades ens separa un oceà i un gran desert,
el silenci es derrota , avui no..
Ara nomes importa la teva geografia
És perfecta per a recórrer-la i sentir-la
Omplir-te de petons i murmuris
Abraçar-te amb passió.
El teu encant és el que desitjo.
Necessito les teves mans abraçant-me i tocant-me
Vull els teus petons devorant-me
tenim mil formes d'estimar-nos
Et regalaré el Sol, la Lluna, la Pau
Et faré volar a través de l'oceà i el desert
Buscaré el teu amor
El silenci em fa mal
Tinc mil formes d'estimar-te?
Vull la teva geografia, la teva olor, la teva veu?a tu?
Si....t'estic seduint
Si?et vull per a mi
ho sents ?
Els meus cants d'amor
estan aquí, son per tu ..
Estimar es fàcil transmetre l'amor mes enllà de la paraula de un
“ t'estimo”
no sempre es fàcil i de vegades estimar i saber que t'estimen fa por algun cop he senti i potser també he dit si us plau no m'estimis.
Pot ser l'amor ens dona por per que podem sortir ferits o ferir.
........................
........................
LA TORNA
Deriva
Últimament tinc que la sensació que aquest bloc i el seus post ja no son el que eren, en definitiva que no estic prou a l'alçada i crec que vaig a la deriva i m'estic enfonsant dpoc a poc.
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 17 A LES 07.00 HORES!!!!!
PERO SEGUR QUE NO FALTARAN POST EXPRES!!!!
Últimament tinc que la sensació que aquest bloc i el seus post ja no son el que eren, en definitiva que no estic prou a l'alçada i crec que vaig a la deriva i m'estic enfonsant dpoc a poc.
AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 17 A LES 07.00 HORES!!!!!
PERO SEGUR QUE NO FALTARAN POST EXPRES!!!!
.png)
.JPG)
23 comentaris:
tendresa i calma a les fotos....
desig, anhel i passió al text...
m'agrada sobretot cap al final...
tens raó, no sempre és fàcil estimar, a vegades costa i molt!!!!
no crec que vagi a la deriva, però només deixa de ser una apreciació personal....
muaks.
Encara que no et comenti gaire no et perdo la pista.
Que el blog ha donat una volteta? bé és bo canviar...
Maco el poema i molt malament el desàmin.
Una mica de solet i una mica d'aire lliure i paciencia. Au endavant xavalet!!!
Petonets
Bon dia Joan!
No va a la deriva... tu ets l´únic que saps pel que passes, pel que has passat, etc. i si fer aquests post express t´ajuda doncs endavant. Ja veuràs com vindran temps millors i a més aviat venen les vacances.
ànims!
Jo també penso que el meu blog va a la deriva... però també penso que són moments. Segur que d'aquí uns dies ho veuràs d'una altra manera. Espero que jo també.
molt tendre.
Salut
Hi ha dies que no saps què posar-te, obres l'armari i no veus res de res que t'agradi.
- És que no tinc res que posar-me!
- Que no tens res? -comenta el teu company, una mica mosca -si tens un armari ple de roba!
L'endemà, obres l'armari i et vindria de gust canviar-te unes quantes vegades al dia perquè trobes bones combinacions que et vénen de gust!
No passa una mica el mateix amb els blocs, poeta de l'amor? i amb les emocions?
SENCILLAMENT PRECIOS!!!!! TENDRE I PLE DE SENTIMENTS... això es lo maco, que encara que la vida ens dona dies de tot, el que hi ha dintre nostre sempre flueix..surt perque no es pot quedar dins..
I es que això no es important?? Ets un home moltttt tendre i sensible.
Els blocs son una extensió de nosaltres si nosaltres canviem els blocs han de canviar.. i això ens passa a tots. Sense anar més lluny jo he obert una secció nova precisament perque evolucionar, perque com tu ja son quasi dos anys i ens han passat moltissimes coses, els blocs evolucionan com nosaltres això no vol dir que nem a la deriva.
Així que continúa fent-nos tremolar amb els teus poemas i gaudir de la teva presencia diariament amb els teus posts express!
Saps, CICERON vá dir:
"Los hombres son como los vinos:la edad agria a los malos y mejora los buenos"
I tú ets dels bons!!!!!
Molts petonets home tendre i dolç
Quant ens sentim ferits per haver estimat, diem que el dolor sobrepassa la nostra capacitat de sofriment. Però, quan ho estem vivint, és possible refusar-ho?
El temps, la distància, un altra relació … tard o d’hora ens fa adonar, que la nostra capacitat d’estimar no s’esgota en una sola persona. Què podem tornar a viure les mateixes sensacions, el mateix desig, que ens hi sabem reinventar contínuament.
Tinc por, però no per això deixaré de viure el que estic vivint de nou, ja ploraré més en davant…
Molt bonic. Jo fa poc que he descobert aquest blog, però m'agrada molt!!
tens tota la raó ... vas a la deriva !!! ... i es que les dones et porten per mal camí !!! ... salut
Noooooooo! Ajut! a la deriva mai!
és una sensacio' que ha passat també al meu cas.Fa dies i dis que no escric res de bo!
Una abraçada amic meu!
És quan anem a la deriva quan podem fer troballes inesperades, no patiu, a la deriva anem tots de tant en tant i mireu que vius que estem.
Joan, no et desanimis, que el teu blog és una meravella i ho fas molt bé.
Les fotos que poses em posen el cos malalt...són una delícia.
Abraçades d'axuxar-te.
Jo et llenço desde aqui un flotador virtual , per si de cas .
No et preocupis que tots naveguem de tant en tant
fiate de lo que utilizan esa palabra...
doncs a mi m'agrada el bloc, i em sap greu que sentis que va a la deriva i que potser no estiguis prou segur amb els teus escrits. Enllaçant-ho amb el que dius d'estimar, és veritat que de vegades fa por, per la inseguretat, igual com podem sentir-nos poc segurs amb alguns escrits que fem als blocs. Però la qüestió és estimar, escriure, amb el cor, i a la deriva o amb rumb fix, navegar!
Mil formes d'estimar i desitjar, això és molt bonic!
Queda algun piropo lliure per l'Striper? el puc agafar? doncs et diré que t'agafis tots els ànims del món, i que potser naveguem pero no naufraguem... petons!!!
doncs jo o sé si vas a la deriva o si navegues amb bon destí, però el poema d'avui és fantàstic!!!
m'ha emocionat molt, de veres!!!
molts ànims!!!
Hola Joan,
Preciós el teu poema. Tendre.
No crec pas que vagis a la deriva. Gens ni mica.
El que pasa (al menys és el que em pasa a mi), que trobo a faltar a uns quants/tes blogs que seguia i que m'hi havia acostumat.
Ara noto les seves absències.
T'agraeixo profundament que siguis un dels fixes. Sense coneixert personalment, et tinc gran estima.
Una forta abraçada
ets un romàntic empedreït.
Una abraçada
t'estimo es la palabra más bonita que aprendí del catalán! tu poema es precioso! te dejo un fuerte abrazo amigo mío!
Joan,ya no escribo en el blog de poemas por eso está restringido para no cerrarlo tal vez un día lo vuelva a abrir y si es asi te aviso,en el blog que escribo es este:
http://todosmisblogenuno.blogspot.com/
me encantará que me visites ahi! un abrazo amigo mío! y buenas noches!
diria q el difícil és la constància. amb la inèrcia del dia a dia a vegades és massa fàcil/còmode oblidar els detalls. i ben cert q, alguna vegada, jo tmb he sentit la necessitat de dir: si us plau, no m'estimis!
pel q fa a la deriva blocaire, hi ha coses q apareixen a la nostra vida per cobrir certes necessitats, a vegades, tenen un final més o menys llunyà i a vegades van tenint punts d'inflexió amb els q van canviant i evolucionant.
personalment, i tot i q em considero una de les persones q a la vida blocaire li han passat altres coses al davant, espero q aquest xiuxiueig internàutic continuï, potser no amb la mateixa afluència i fluïdesa, pro sí en la mateixa profunditat.
una abraçada*
Moltes gracies a tots per les vostres paraules, petons i abraçades.
Publica un comentari a l'entrada