Aquest anunci m'agrada, deixant de banda l'ultima part del cotxe el trobo tendre i em fa pensar .
Potser si no tinguessin records?
Potser ens obstinem en no oblidar?
Seriem mes feliços sense records?
Potser si no tinguessin records?
Potser ens obstinem en no oblidar?
Seriem mes feliços sense records?
.png)
.JPG)
16 comentaris:
jo també deixaria de banda el cotxe, l'anunci em va agradar molt la primera vegada...
jo crec que cal recordar les coses, deixar-les a l'oblit no ens fa més feliços... després d'un mal record, valorem més allò que ens fa sentir bé.
petons.
no m'agradaria no tenir records. Clar que m'oblidaria de la possibilitat de tenir-ne i no ho patiria.
Es impossible recordar-ho tot. I veus que amb amics o família, uns recordem certes coses, altres unes altres. Curiós!
També fa gràcia quan una olor o un objecte o una paraula et transporten a records que estaven emmagatzemats al fons de la nostra ment
Doncs encara que l'anunci es maco, a mi no m'agradaría viure sense records, tant els bons com els dolents.. es això el que ens fa ser esser humans..Sé el que es viure sense records i no es ser feliç..
El que si podem fer es oblidar-nos de les coses que no ens fan feliços.. i posar-hi las bones, una olor, un record d'infancia, o d'adolescent, unes mirades en un moment,.. pero mai sense records.
Petons
No, perquè els records ens serveixen, entre altres coses, per aprendre dels errors. I dels records bonics?? I la satisfacció en recordar-los?? No seriem més feliços, seriem més ignorants.
No, no seriem gens feliços sense els records. Molts dels records que tenim ens ajuden a tirar endavant. Sense records seriem persones anul·lades.
Jo sóc molt feliç amb els meus records! No m'agradaria perdre'ls!
yo tengo memoria de pez pero los buenos recuerdos si que los tengo intactos :-)
un peto
Ai!!! De vegades en tenim sort dels records... què fariem sense els records...
Jo crec que no. Lo que passa que hi ha records que no et fan feliç, que és diferent, però ens serveixen per pensar-hi i aprendre i créixer. Sense dubte la majoria del què guardem són bons records. M'he explicat? ejje.
no me importaria olvidar parte de mi vida. no es que reniege de ella pero prefiero mirar adelante y olvidar cosas que no tienen futuro.
como dice la frase "mi mente es perfecta para olvidar".
saludos.
M´agrada molt l´anunci...crec que seriem feliços vivint cada dia al màxim, sense pors, sense rellotge....es clar que desde fora la vida d´un peix pot ser una mica avorrida i monotona....tot té la seva part bona i dolenta! :)
petons
M´agrada molt l´anunci...crec que seriem feliços vivint cada dia al màxim, sense pors, sense rellotge....es clar que desde fora la vida d´un peix pot ser una mica avorrida i monotona....tot té la seva part bona i dolenta! :)
petons
hi ha anuncis que ens fan reflexionar (deixant de banda la part comercial) i aquest n'és un
jo no havia vist l'anunci... és molt poètic però no crec que siguen els records el que ens fa ser més o menys feliços sinó la manera com els assumim. Preferisc tindre records! A més, hi ha gent malalta que perd els records i no són precisament més feliços! ;)
Alzeimer??? No, gràcies. Guardem memòria, tant de les coses dolentes com de les bones...En això consisteix la vida i l'aprenentatge que fem amb ella.
Abraçades.
Contesto, no tenir records és imposible quan vius la vida amb més o menys intensitat.
Ens obstinem en no oblidar? no, però els records queden en el profund del nostre subconscient i afloren quan les circunstàncies els remenen. Altra cosa es viure en permanent dels records...
Més felicos sense? No, crec que no. Poder més lliures si.
Publica un comentari a l'entrada