L'home de dintre del mirall em mira. No el reconec. Però jo per a ell no tinc secrets. M'insulta de tant en tant. Em diu que sóc un fracassat quan està simpàtic. Però pot arribar a dir-me coses horribles. És capaç de veure'm per dintre d'una forma aterridora. A ell, li dóna igual que portigairebé un mes sense afaitar-me. No li importa cap disfressa que em posi. Sempre em reconeix.Encara que estigui molt despentinat i li tregui la llengua.
- Coneix els meus secrets. Les coses que dic només perquè se suposa que he de dir-les. Totes les decepcions. Sobre tot aquelles en les quals sóc subjecte actiu. Els cants de sirena pels quals em deixo dur. Tot. Ho sap tot del meu el molt poca-solta . Jo se molt poques coses sobre ell. De vegades li parlo. No m'escolta. Sap sempre per on van els meus pensaments. I no ho suporto.
......................
Recordo una persona que em deia , Joan et conec com si t'hagués parit, jo sempre li deia , no crec per que encara no m'acaba t de conèixer jo.
Vosaltres us coneixeu bé ho tot sovint us sorpreneu a vosaltres mateixos?
LA CONTRAPORTADA
Te collons?
.png)
.JPG)
20 comentaris:
És dur, però és cert. Normalment el més dur amb nosaltres és un mateix. O al menys a mi em passa...
Un bon plantejament!!I molt bona reflexió Joan.
A vegades pensem que ens coneixem el suficient i ens adonem de reaccións que potser en altres circunstancies o altre temps no fariem. Saps estem evolucionant constantment, i el nostre cap mes que res..
La vida, el dia a dia, les relacions amb els altres ens posen en situacions que moltes vegades valorem i d'altres las deixem pasar per no tenir que pensar-les, però que mes tard o mes aviat tornan a apareixer i es quant las hem de afrontar, malgrat no tenir ganes de fer-ho.
I es que els humans som animals complicats de mena , el nostre cervell mai deixa de pensar i el nostre comportament evoluciona a mida de la edat i situacions que vivim.
Per això m'agradat molt el simil que has posat del mirall.
Aixxx que de complicats que som oi???
Confio que estiguis millor de la grip-catarro-constipat o el que sigui que tens..Cuida't molt.
Petons dolços en mascareta,guapissim!
Potser no ens coneixem massa bé a nosaltres mateixos; potser, de vegades, ens veiem una mica com voldríem ser, no com som en realitat.
Sempre em sorprenc quan algú em diu: ets així o aixà. Mai no sóc massa conscient de "ser d'una manera determinada", més aviat intento sobreviure'm i suportar-me :) l'home del mirall és una mica massa agre pel meu gust, al meu mirall sempre hi ha una dona pigada que em pica l'ullet i em llença un petó :)
ho sento pero jo si que emb conec, malgrat ningú, ni tan sols la meva mare, emb conec realment.
llastima...
Ostres, Joan, jo, la que veig cada dia al mirall, la majoria dels dies em pica l'ullet i em fa riure. Per això no me l'acabo de prendre seriosament mai.
Jo cada dia em coneixo millor a mi mateixa. És bo tenir sorpreses diàriament, no trobes?
Petonets.
I dels "michelins", què em dius?
Ens anem coneixent mica en mica i potser no acabem mai el procés. Jo crec que a la meva edat em conec força bé i em sorprenc just de tant en tant, no gaire sovint, només per no acabar-me d'avorrir.
I els altres ens coneixeran o no però segur que els que ens retornen és la imatge que donem. per això hem de vigilar molt amb les coses que fem... que sovint deixen alguna mena o altra d'estela, bona o dolenta.
Jo, Joan, com més em conec, més ràbia em faig a mi mateixa... Un peto, guapíssim!
Penso que, mentre la vida i les persones ens vagin portant sorpreses noves, sempre podem tenir reaccions noves i això fa que no ens acabem de conèixer mai del tot, tot i que segurament jo mateixa sigui la que més em conec.
El poca solta del mirall... M'ha agradat!
jo em conec molt bé, no m'agafa per sorpresa res del que faig o no faig. La dona de l'altra banda del mirall, en canvi, no em coneix massa! ;)
Em conec tant bé que de vegades em desespero.
Algunes admiradores, celebrarien que el mirall no fos entelat........
Amb que s'ha de ser més tolerant , és amb un mateix, i moltes vegades això és el més difícil. De totes maneres està bé sorprendre's d'un mateix de tant en tant no?.
Joan
jo crec que si que et reconeixes en el del mirall, pot ser que de vegades no t'agradis, i et sigui mes facil negar que ets concient de las tevas "feblesas".
Jo siq ue em reconec, no vull pas dir que sempre m'agradi....pero sempre ser qui ha devant del refotut mirall, jo.
molts de petons
De tant en tant,encara em sorprenc a mi mateixa.. amb el que... No crec que ningú ens conegui tant, com es pot pensar, ni tant siquiera les nostres mares...
Petonets coneguts
De vegades em sorprenc de mi mateixa, cert...
Però amb la "del mirall", cada dia hi parlo menys!
Jo cada dia penso que em conec més bé, almenys així ho intento. Però, sovint tinc 'sorpreses' i acabo no reconeixent-me ni jo mateixa.
Bon dia!
tot sovint em sorprenc.
quan més em conec més m'adono de lo molt que em queda per conèixre'm.
petó
oltes gracies per els vostres comentaris , potser m'oblidat de dir que l'home del mirall també em somriu , i no em fa burla, burla de vegades fa el destí, i que cony de tant em tal cal que ens sorprenem nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada