A la meva vida tinc que aprendre a saber dir "No" masses vegades dic "SI" per no se capaç de dir "NO" , per por de ... a saber que.... I potser podria començar per dir-me mes vegades "NO" a mi mateix que no es pas fàcil.
Vosaltres sabeu dir no?
(Es pot dir no sense posar aquesta cara de mala llet)
La tieta recuperada després del ensurt.
Si divendres a la tarda el seu estat semblava molt preocupant, malgrat no haver trobat cap causa en les proves ( possiblement una petita embòlia) dissabte al mati esta una mica cansada no recordava el que li havia passat , però estava activa com sempre i per mostre el vídeo de sota perdoneu la qualitat esta gravat amb el mòbil, es va menjar tota sola un plat de macarrons . Per sort tot a quedat en un ensurt. Gracies a tots per el vostre suport.
.png)
.JPG)
19 comentaris:
primer que res m'alegre molt que la teua tieta estiga millor! Espere que es recupere del tot ben aviat!
la pregunta que fas... sí, jo sé dir que no amb una facilitat increible. No entenc la gent que té dificultats per dir que no! si no puc/vull/m'interessa/ tinc temps/ de fer alguna cosa dic que no! Intente fer-ho amb educació però si és que no és que no! B7s i bon diumenge!
A mi me cuesta muuucho trabajo decir no, muuuuuucho.
Sempre costa una mica, però de vegades, no en queda una altre no creus?
Petons
Mes que saber dir no, ja es una bona cosa no estar de vegades en el lloc equivocat...en el moment equivocat, ja sabem que la ocasió fa el lladre, jo vaig a prendre fa temps a no donar peu a situacions per estalviar-me el mal tràngol de dir NO.
Es qüestió d'aprenentatge.
s'ha de tenir un clar el que un vol i que el que no vol. si això està calr, aleshores et sortirà sí quan és sí i no quan és no.
me n'alegro per al tieta... que passeu tots unes bones festes :-)
jo també sóc dels qui els costa dir NO; encara no n'he après, i hauria d'anar-me espavilant
Mírala que eixerida que está la tieta!! Me n'alegro de que el ensurt hagi passat!! es un plaer poder gaudir dels nostres grans!! Mentres es pugui..
Bé aquesta lliçó de saber dir NO fa molts anys que hauría d'haver-la après però encara estic en ello..
De vegades com diu en Garbi es no trovar-se en el lloc equivocat.. però costa tant!!!
Que jo penso que mai sabré dir que NO.
Petons i Bon diumenge!!
Sí sé dir que NOOO, ha costat aprendre'n però hi ha moments pel no i moments pel sí....en quant a la recuperació de l'àvia la meva enhorabona...el meu avi patern va morir amb 87 anys i era tant eixerit com la teva àvia , la gent gran té moltes coses per ensenyar-nos.
Striper
feliç de veure la tita aixi, mentra no perdi la gana tot va bè!!!!.
Jo soc d'aquellas bledas que m'he passat la vida dient si a tot, pro arran t de l'ultim any, he apres que cal dir NOOOOOOOOOOO, a moltes situacions que el que fan es treurants energia per cosas mes importants, nomes cal saber qui es mereix un SIIIIIIIII, i qui un NOOOOOOOOOOO, costa, oi tant, pro cal fer-ho.
Molts de petons, sempre per tu
A mi em costa la vida dir NO.... n'haurem d'aprendre, oi? M'en alegro de la millora de la tieta.... Un munt de petons "positius" per a tu :)
Jo estic aprenent a dir no.
Una abraçada, Joan.
No és un problema tan greu, sobretot si tens algú al costat que t'enten i amb qui compartir-ho. En el meu cas, eixa confesió teva, seria motiu de trencament...
Saludos a la tieta, que encara li queda molta guerra a donar!!
Jo n'he après mica en mica, de dir que no, encara a vegades se m'escapa algun sí com a mínim dubtós, però cada cop menys.
me alegro por ambos.
abraçada.
Millor, pobrissona... ami també em costa dir no, i així estem...
ets tan maco...
A mi també em costa moltíssimhaver de dir NO.
És més difícil dir NO que dir sí. A vegades encara no en sé de dir NO. Molt bé per la teva tieta.
Primer de tot, sort que això de la tieta no ha estat res. Tranquil·litat i paciència, doncs. Sobre el dir "no", a vegades em costa me´s dir "sí" que "no".
enhorabona! me n'alegro que la tieta estigui recueprada!
si et serveix, jo gairebé mai ser dir que no. intento aprendre'n però sovint no me'n surto.
Publica un comentari a l'entrada