Què feies?
Et mirava cuinar.
Em sembla que no, no m'enganyis, m'estaves mirant el cul.
Doncs si, ho confesso sóc feble,
se'ns va cremar el sopar.
La cuina un bon lloc per trencar la rutina del llit pero hi han mes no?.
...............................
Participant al 143è joc literari d'en Tibau
Aquell mati en Simó es va aixecar silenciosament del llit , per no despertar a la seva dona la Agnès, com feia cada dia , aquest no era un dia qualsevol era el seu aniversari en feia 86 i a mes feia 60 anys que s'havia casat amb l'Agnès, mai havia tingut un regal de aniversari millor que aquell casament , la estimava tant, s'estimaven tant, la seva gosa Lluna ja l'esperava a la porta era el seu passeig matinal , es va posar una jaqueta gruixuda era un mati molt fred, després de la passejada habitual, tenia previst anar a buscar un petit pastis que havia encomanat era de trufa com a ella li agradava i per sobre en xocolata havia posat una foto del dia del casament quines coses mes modernes , a la foto de xocolata tots dos feien molt de goig però l'Agnès esta molt guapa,li va fer posar dues espelmes un 6 i un 0 , tants anys ja de anar tots dos de la ma, va anar ràpid a casa tenia ganes de sorprendre-la amb el pastis, va entra a casa i es va estranyar de que no estigues aixecada va entrar a la habitació al acostar-se al llit va tenir una sensació estranya l'Agnès el va agafa de la ma molt fort , ell es va apropar i ella li va fer un petó li va dir Simó.. 60 anys ..t'estimo.. la seva ma es va deixar anar la de en Simó........................................
TAMBË EM PODEU LLEGIR AQUI
SENTITS, SENSUALITAT, XOCOLATA, EROTISME
Es una idea que fa algun temps portava al cap i amb el nou any m'he decidit es tracta de un concurs de relats sensuals o si li voleu dir eròtics,no hi ha dubte que la sensualitat es pot captar amb els 5 sentits i que el protagonista dels relats serà la xocolata que crec es pot gaudir plenament amb tots 5 sentits,els relats tindran un mínim de 15 paraules i un màxim de 200 i podran anar acompanyats de una imatge (foto, dibuix..) un cop fets els podeu enviar fins el 14 de febrer a les 24 hores al meu email striper07@gmail.com.
Es una idea que fa algun temps portava al cap i amb el nou any m'he decidit es tracta de un concurs de relats sensuals o si li voleu dir eròtics,no hi ha dubte que la sensualitat es pot captar amb els 5 sentits i que el protagonista dels relats serà la xocolata que crec es pot gaudir plenament amb tots 5 sentits,els relats tindran un mínim de 15 paraules i un màxim de 200 i podran anar acompanyats de una imatge (foto, dibuix..) un cop fets els podeu enviar fins el 14 de febrer a les 24 hores al meu email striper07@gmail.com.
Un cop rebuts els penjaré al bloc numerats vull dir que no posaré el nom de l'autor las votacions seran publicàs als comentaris, el reglament de las votacions el penjaré en el moment oportú , dir-vos que m'agradaria que us animeu i que espero els vostres relats .
14 comentaris:
M'encanten estes històries d'amor reflectides en la tranquilitat i la paciència de la maduresa...
Quina feinada!
Que preciosa historia d'amor de l'Agnés i en Simó, que tendre..i dolça.
I sí i han altres jocs que donan molt de joc al'hora de fer l'amor.
Petons
Quina nova història! La veritat, totes els publicades estan molt bé!
Bella història d'amor ben contada!
Sembla que acaba una preciosa història d'amor. Molt bé. Un bon relat.
És la millor manera de dir adèu, fins sempre. Voldria jo acabar així...
...Em sembla que conec a la gosa de l'Agnès i el Simó...
bel post!!!
^___________^
un abbraccio
Fins i tot les coses bones tenen un final, es per això que mentre hi siguem....a la cuina, al menjador, al rentador....on sigui,
simó va poder despedir-se de l'estimada Agnès. Això ho és tot!
Sempre em sorprenen els teus temes... però les fotos.... ñam ñam ;-)
Es una bonica història d'amnor, però a l'hora trista. Es com treure-li el regal al Simó
Que maca la història, i tendre i trista.... no hi ha res que duri per sempre, ni els més bells-vells amors, oi? Un petó i que tinguis una molt bona setmana :)
A la meva cuina no hi ha lloc, jejeje.
Publica un comentari a l'entrada