dilluns, 25 de gener del 2010

SOMNIS...



Vull fer florir el teu cos amb carícies de margarites, de clavells, de roses i si us plau no em deixis dormir, perquè els somnis són més reals quan es somia despert i amb ànsies d'estimar...



Jo la veritat no se si somio mes despert que dormir o al reves i Vosaltres somieu mes desperts que dormits?

Si avui les imatges potser una mica massa pujades de to?

Aqui us poso un tros del relat del poc a poc..

Els nostres petons són tímids al començament, després les teves dents mosseguen el meu llavi i les nostres llengües s'alien en la lluita contra la prudència i la victòria del plaer. Les meves mans s'han colat per la teva roba i acaricio la teva esquena recreant-me en cadascun dels teus porus, mentre em mires somrient col·labores a deixar-me posseir la coberta del teu cor, aquest que batega accelerat al nostre compàs. -Et duc avantatge, no voldràs quedar-te enrere?. Somrient guio les teves mans al primer dels botons; en el teu precipitat recorregut arrenques un d'ells mentre vam riure ara confiats.

--------------------------------------
I jo continuo amb el xocolata he de dir que ja he rebut relats però vull mes i per cert els nens guanyen a les nenes en quantitat vinga nenes espavileu!!!






12 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Amb aquestes imatges el que potser es no poder dormir.......
Si jo somio més despert, segur

Anònim ha dit...

no te res que vore amb el post, pero he pensat que ja deu fer vora un any que declarares el blog espai sense fum. ;) Un bes jajaj no te res a vore pero el cap es com es

Lisebe ha dit...

Se sonmia ... però es millor quan ho fas despert t'enrecordas.. i no vols tornar a la realitat....

Quan dorms moltes vegades no saps el que has somiat.. mentres que si ho fas despert pots dirigir fins i tot el somni fins a on vulguis oi?

A mí m'encanta somiar desperta.!! Ah!! i faig..! fins i tot a la dutxa.

En quant al relat ja sabia de sobres que seguiries....

Petons

Carme Rosanas ha dit...

Molt més desperta que adormida...

ivaxavi ha dit...

Quant tenim carències, somiem més desperts que dormint. El que més m'agrada, quan tens eixe altre amb tu, és continuar somiant despert, perquè aleshores, reflecteixes en el ser estimat tots eixos somnis, què encara que siguen somnis, prenen vida i enriqueixen la vostra existència.

Pere ha dit...

És impossible somiar en aquest blog perquè tot és tan real que no pots dormir. Això és una olla a pressió, quan arribi la xocolata explota.
La noia del relat que porta una poma, com Eva al Paradís i el somnis de la Lisebe a la dutxa em deixen bocabadat ...Ja! Ja!

Bona nit Joan.

Anònim ha dit...

Jo sóc molt realista, potser massa i tot...
I somio molt a les nits, després, de vegades ho escric.

Elfreelang ha dit...

els somnis somnis són i les imatges, diuen, valen més que mil paraules...sovint somio desperta que és la millor manera de dirigir el teu somni..

sargantana ha dit...

jo soc una somiatruites de cuidado
i que millor??
jajaj
un peto

Cèlia ha dit...

Jo també desperta però amb els peus tocant on pugui!

Deric ha dit...

sí, molt pujadetes de to!

assumpta ha dit...

Va a temporades. Normalment més desperta que dormida i si és una nit com la passada que no he aclucat ull fins 2/4 de cinc... ni t'explico.
=)

- Begin Motigo Webstats code -->