ATABALAT!!!!

ATABALAT ES COM ESTIC!!!!

Aquest dies estic força atabalat, per això no tinc gaire temps de passar per el vostres blocs, tinc coses de la fira de l'aixada, guions del grup de teatre El Telo, en fi cal que m'ho prengui en calma i amb bona lletra per que si no faré un pet com una gla, PUMMM!!! De moment al post de baix teniu feina per llegir i votar. Per cert el tema de la dieta el porto força be aquesta ultima setmana he perdut un quilo i mig , us poso un vídeo de una cosa que m'agradaria fer per que soc una mica maldestre amb el tema!!

També us poso dos relats de xocolata de la Marta Pérez Sierra aquests fora de concurs però dels que podeu gaudir!!!

Xocolata desfeta

M'ofereixes fer un suís a la granja de la plaça, hi anem, a la taula em poses llàgrimes de nata a cada ungla, delicadament; no me’n puc estar, suco el dit a la tassa, i sense miraments, brut de xocolata el dit, et pinto els llavis, i una piga en el costat dret. Curulla de nata, la teva boca s'enfonsa dins la meva. El cambrer ens mira i somriu. “Millor per emportar?” “No!”, cridem alhora. Hi tornem. Aprofites un glop meu de xocolata per desafiar les meves dents i, atrevida, goses escurar la meva llengua. Ens hem omplert de xocolata i petons.

Em parles a cau d’orella: En arribar a casa m'agradaria trobar-te estirat, nu, amb una trufa, freda, arrebossada de fil de xocolata, sobre cada un dels teus mugrons, com un pírcing aquest deler;  i que em diguessis: “Vols?”, i amb els ulls assenyalessis amb picardia el teu cos i la caixa encara plena de trufes. Jo n'agafaria una, de la caixa, amb les dents, enretirant la llengua, cap dins, i la faria rodolar pel teu ventre tens, marcaria un rastre fins on el goig, inversemblant, esmicola la trufa fins a fer-la espurnes, boira, fum.  

 

Marta Pérez i Sierra

www.martaperezsierra.com

Nina

És molt trist ser pastisser, treballar des de la matinada a l’obrador i quan per fi surt el sol i la pastisseria s’omple de gent que ve a comprar els croissants de l’esmorzar, marxar cap a casa tot sabent que no t’espera ningú.

Avui no estaré sol, és Pasqua i jo també tinc dret a un regal de debò.

Els mugrons de xocolata i el melic de mel, de pa d’àngel la pell.  T'he fet per mossegar-te, nina de pasqua. Les cames de caramel, el ventre de cruixent de sucre, d'ametlles el culet. Ets dos matons i una magrana esberlada, nina de pastisser. T'he pintat de xocolata per amagar que ets feta del desig i la nit freda
de l'obrador, i unes mans matusseres.
T'enfonso dins el massapà per recuperar-te a casa, quan, sol, enceti el tortell
de pasqua. Aleshores: caramelles a la pell. 

Marta Pérez i Sierra

www.martaperezsierra.com