AMOR MORT.
Fins als colors han canviat. Ara el blau es confon amb el blanc. Les cançons ja no parlen de nosaltres. I tu somies amb el noi d'ulls trists. Les fotografies ja no guarden records. Vides sense enfocament. I tu noia de llavis vermells somia infinits i les lletres blanques van aprendre a dissimular. Mentides trencades com cristalls. Els viatges són eterns, sense final com els contes d'interminables paraules. Els cors ja no estan bojos. Veus dormides. I fer el valen s'ha convertit en una frase dita. Els meus ulls ja no són d'ametlla. Han canviat de perspectiva i forma. [Em fan mal les pupil·les de plorar-te en un got d'aigua i la punta dels dits per intentar tocar l'intangible.] Ulls d'avellana. Els carrers ja no em recorden a tu. He esborrat petjades. Vaig deixar les preguntes en parets (Perquè hi ha coses que mai canvien). Ja no deixes caure verbs sobre els autobusos, els plats i els llençols. Com en el llibre... Ara ja no tens temptatives d'amor suïcida com una covarda kamikaze enamorada. Se han acabat les casualitats. Jo també les vaig gastar massa aviat Els poetes tremolen. Ja no queden nens que somien amb ser astronautes. Jugar amb pistoles de plàstic i obrir-nos les ferides invisibles. He canviat paraules per batecs, somnis per acció, esperes per trens, nits per llum.
He après a esperar gens... i tu has deixat de buscar-me.
MES...
Fa uns dies la Carme i el Jesús Tibau , van estar poetitzant sobre les mimoses
avui el s hi vull retre jo un humil homenatge.
Sou la pluja de colors i olors
on es resguarden els enamorats ,
tot omplint la teva ombra ,
de petons apassionats..
En Jesús també va demanar cançons per un un revival dels anys setanta aquesta es la que jo aporto.
151è joc literari de:
Que fina de vegades,la frontera,
entre submissió i estupidesa,
entre el orgull i la covardia ,
entre el odi i el amor ,
entre el poder i el decidir-se ,
i entre un moment feliç i ...
un moment d'amarg despit..
16 comentaris:
Magnífica poesia de desamor, Striper!
Una abraçada.
Això és un tripost! entrades múltiples...l'escrit del començament preciós Stripper...molt tendre i sentit...! la poesia i les mimoses...maques, tendres, dolces com un petó...i la participació en el 151è joc literari de'n Tibau molt bona també!
De vegades una frontera molt fina, certament...
ostres, aixo a casa meva em diem...fer els deures..jejej
molt maco tot, pero per mi el millor la primera poesia
quina manera mes maca d'expresar els sentiments.
un peto
Mare meva!! Docs si que hi ha per mirar i llegir !
La cancò tot un clasic de Eurovisión amb sembla.
Les mimoses precioses!!
El poema trist i melancolic .. pero molt sensible com tú.
I la definició de Gilda molt contundent.
Petons
gràcies per la referència a les mimoses i per la participació al joc
Quant l'amor es mort no cal posar-hi paraules, val més buscar-ne un altre
Striper, quina feinada, avui!
Saps què penso, jo? que si són amors de veritat, no són mai morts del tot... potser això no sigui cert per tothom, però per la meva manera de veure i de sentir... si...
Oblits i desamors.
Fa tant de temps que no m'estimes
tant, que vaig oblidar la teva cara
però sempre penso en tu
i recordo la teva olor
i estic fotut
i t'enyoro ...
Bona nit Joan.
Aixó son les mimoses??? sempre m'ho he preguntar, semblan camomiles jejeje y fan tan bona olor??? mmmmmmmmmmmmmmmmmm
Parlar d'amor no és el mateix que estimar...
Molt encertada i sentida la manera d'expressar el desamor...la tristesa també és bellesa, m'ha agrada't molt aquest post, un petonas maco.
Doncs a mi la teva poesia m'ha fet quasi plorar... és que has dit d'una forma preciosa el que a mi no em sortia però porte per dintre.
I la resta del post...també molt xulo.
Sniffffff, Stripper!! Un petó guapo
Per 151 Joc Literari:
Atzarós desig, que ens fa ballar al seu ritme boig!
Publica un comentari a l'entrada