dimarts, 2 de març del 2010

NUVOLS NEGRES.


Ahir el Striper pensava que potser ja estava de mes a la blogosfera ,que això si amb la empenta del Joan arribaria als tres anys , que hi ha un projecte com cartes de amor que potser val la pena acabar i que dia passa any empeny, i potser durant el camí sorgien brots verds , per tirar endavant.
Peró m'entres el Striper, pensava això al Joan li peta la vida , bommmm un gran terratrèmol, que em sacseja sencer i fa sortir a la llum el fantasmes mes foscos, i tenebrosos , un Joan al que se li ha trencat els ponts que l'unien amb el mon de les il·lusions, Un Joan que malgrat pensar i sentir que es meravellosa, no troba el camí per que qui cal se adoni potser es la seva auto estima baixa i que jo soc incapaç de fer-la pujar, potser es que darrera de algú que necessita de una relació amb molt de carinyo mutu existeix un ser fosc i abominable, potser, potser, potser ara tan son el potser , ara hi ha una realitat que afrontar sigui el que sigui el camí, per vet aquí que el set homes del Joan davant de molts problemes podem trobar algú amb empenta i visió, i es capaç de
ensortin-se de molt reptes de altres vegades no mes es capaç de plorar i tancar-se en un forat fosc, pensar que potser no cal la pena res ni la vida , se que aquest segon camí es el pitjor i encara fa mes gran els problemes , però potser no soc ni ta bo ni tan ben parit i en el fons soc una anima i un cor malèvol he ignorant, i sempre tot passa quant pensaves que el camí portava a la primavera, i acabes caient a un forat negre i fred i vols se capaç de sortir però malgrat voler lluitar, un pensament te atura . Val la pena? 
I per desgracia me es mes fàcil escriure que parlar.

22 comentaris:

Joana ha dit...

De totes maneres, si vols parlar, se escoltar...
Una abraçada estimat amic.

Clidice ha dit...

doncs escriu, no paris, escriu per tu, per a explicar-te, per a qui estimis, per a explicar-li, no permetis que el dolor s'enquisti dins teu. Una abraçada :)

Elfreelang ha dit...

Has d'unir els dos : striper i Joan units que són tu mateix...tothom tenim la part fosca i la lluminosa...no desesperis..cuida't i estima't...potser això et passa quan acabes uns dies de frenètica activitat: és com sentir-se buit i aleshores et venen totes les pors.. crec que els teus desànims són cíclics...això vol dir que tornaràs a remuntar ben aviat..SI QUE VAL LA PENA ...VAL LA PENA VIURE...ESCRIURE UN BLOC FER TEATRE PARTICIPAR A LA FIRA DE L'AIXADA...PASSEJAR LA LLUNA....si et surt millor escriure que parlar...fes-ho desfogat. aprofita't del bloc..et farem costat....d'aviat esclatarà la primavera....ja veuràs....

òscar ha dit...

Escriure, escopir pensaments a l'exterior és una de les millors fórmules inventades fins ara Joan.

Les lletres no curen els mals moments però ajuden a convertir-los en menys dolents.

Una abraçada ben forta, company!!!

Pere ha dit...

Parla d'amor
parla de pena
escriu feliç
amargat
amb alegria
plorant
però no deixis mai d'escriure
de parlar ...
de qualsevol cosa.

Bon dia Joan.

Eli ha dit...

Molts ànims i endavant!!!!
Trobaràs el camí!!!
Petons

Amylois ha dit...

Arriba esos animos!!!

the silver blue sea ha dit...

Una abraçada ben forta, Strip!

lisebe ha dit...

Saps estic d'acord amb el que diu la Elvira, l'Oscar i en Pere.

Necessites escriure i buidar tot el que et fa patir. Escrivint et desfogues i deixas enrere el pànic, i d'aquí a un poc de temps tot el que t'oprimeix el que t'ofega, el que no et deixa pensar amb claretat ,el dolor que sents al cor,els dies tervols es farán clars i tornarás a ser la persona sensible, justa i bona que ets en resumidas comptes tú el Joan.

Les il.lusions tornen quan el cor i un mateix es retroban, quan es curan les ferides que la vida et dona , en realitat la vida es com una rosa molt bonica però amb les espinas que es clavan i fan mal,pero tant sols un moment, perque es cura.

No ets ni fosc ni gens que se li sembli tant sols ets un esser humá en les seves CIRCUNSTANCIES i CONSECUENCIES en la vida com qualsevol de nosaltres.

Val la pena lluitar per un mateix en la vida, encara que haguin moments que ho llançaries tot.. creu-me sé de que parlas igual que estic segura que com tothom que et llegim, però la vida es lo més preciós que en tenim i si a sobre tens la sort de tenir fills encara més.

I TANT QUE VAL LA PENA LLUITAR !!!!!!!!!
I FES-HO COM VULGUIS, PLORANT, ESCRIVINT, PARLANT, CRIDANT, PASSEJANT, REFLEXIONANT.... COM SIGUI però l'important es que després EL TEU CAP sempre estigui per sobre de les teves espatlles, en la cara ben alta i restablert.

Saps que sempre estarem els de sempre oi?? Els que t'estimem.



Una braçada molt i molt forta

MeTis ha dit...

venga animo joan, asi es la vida, una de cal y otra de arena y cuando lo asumimos somos capaces de ver lo que nos toca soportar ese dia con estoicidad.

tienes suerte, yo ni lo hablo ni lo escribo, me lo trago.

un peto.

Garbí24 ha dit...

Un forat al mig del camí? Només hi ha una manera de sortir-ne, esgarrapant lliutant, cridant i parlant.
Si calles ningú no sabrà que ets dins d'un forat fosc.

sargantana ha dit...

et deixo una bona tramuntanada `per fer fora els malaits nuvols...
segur que escampara, segur

endevant i amunt, joan; la manera poc importa,
una abraçada i molta força.

rits ha dit...

Molts ànims, Joan. Els núvols foscos sempre ens acompanyen, però de tant en tant també surt el sol i tot agafa un color diferent.

No sempre és fàcil, només cal anar tirant i millorant dia a dia.

Hada Isol ♥ ha dit...

Las nubes negras se ván disipar te lo prometo,de un modo o de otro,escribir a muchos nos sirve para desahogar puedes hacerlo estamos aqui para escucharte y acompañarte,amigo te quiero mucho y deseo que estés bien,desde aquí te mando mucho cariño y buena onde,animo que la vida siempre nos dá oportunidades,no decaigas!

Marta ha dit...

Joan i Striper són el mateix: Tu. I a tu, tots i totes t'estimem molt. Endavant, escriu, que et llegim, que et sabem.

Anònim ha dit...

Mira Striper, si ahir hi havia núvols negres, avui ja plou... i potser, demà, ja sorti el sol!
Una abraçada.

Goculta ha dit...

Escriure és molt bona teràpia i un cop escrit és més facil parlar-ne.
Vinga, segur que ets el millor Joan de casa teva ;-)

novesflors ha dit...

Escriu, escriu, i fes fotos tan bonique com la que ens mostres i continua, sempre endavant...

Joana ha dit...

Ja veuràs com escampa!

Thera ha dit...

Amunt, amunt aquests ànims!! Encara que de vegades també és bo escoltar-nos i deixar-nos posar tristos. Però, també és veritat que escriure ajuda i molt! Expressar i fer sortir les coses cap a fora!! I tu sempre tens molt a dir!! Una abraçada!!

su* ha dit...

sí q m'ho pensava q eres perfecte, vull dir perfectament humà. com jo, com tothom q et llegeix. si ara les paraules no surten potser és moment de gests. cada cosa té el seu moment, quan hagin de sortir les paraules ja sortiran i segur q qui vagin dirigides les escoltarà i agrairà.

una abraçada enoooorme!!!

Frannia ha dit...

No sé què t'ha passat Joan Streper, però sigui el que sigui sigués conscient, mira-ho de cara, accepta-ho i expressa el que sentis, parlant o escrivint, tan se val. Ànims!

- Begin Motigo Webstats code -->