dimarts, 16 de març de 2010

POTSER.....


La lluna brillava il·luminant la foscor d'aquell moment.

Dues ombres entrellaçades trencaven

amb el silenci de la nit amagada.

Dolços llavis, tendres mans i suaus sospirs.

Petits detalls que sense saber-ho

provocaven petits tremolors en els cossos plens de goig;

Goig de tanta felicitat, goig de saber que l'amor

pot convertir dues ànimes en una.

Sensacions inexplicables, acompanyades

de tímides mans recorrent un curt camí sota la

fina tela de la roba.

Moments inoblidables,

ombres oblidades en la immensitat de la nit.....

Vinga us animeu a continuar aquest versos,vinga ànims,SI!!!

Petons!!!

BESAME MUCHO”

Tot un clàssic molt versionat.











11 comentaris:

lisebe ha dit...

Vaja em sembla que si no soc la primera soc de les primeres..!

Las versions del Bésame son molt macas totes però a mí personalment m'agrada la del Elvis i l'ultima umm precioses.

A veure acabar el vers i fer-ho com tú serà impossible però a veure que et sembla??

Dolces caricies
en la penombra
a la llum
de la lluna..de
cossos plens
de instants ardents
de foc i ulls radiants
simbiosi de dues ànimes
i un sol alè..

Ja dic que estar a la teva alzada es una mica dificil.!

Petons dolços

Thera ha dit...

Bonica cançó per a un bonic gest on quasisempre manquen les paraules... A tots ens agrada que ens faci petons, qui no n'és egoïsta? Salut!!

garbi24 ha dit...

Bon repartiment de petons...però jo a tu no t'en faré....espero no et sàpiga greu

Anònim ha dit...

I el tremolor es convertirà en un núvol
i el núvol en pols d'amor,
en parèntesi d'un temps,
en una concepció quasi perfecta
i sense límits
de sentir-nos un, dins de tu, dins de mi.

LlunA ha dit...

Ays avuí no estic animada per continuar res...però ha estat un plaer fer una passejada entre les teves paraules, com sempre...

petons!

sargantana ha dit...

en lo del vers..em sap greu, pero no en sabre pas.

pero et deixo molts, molts petons!
jajajaj

rits ha dit...

uns versos ben bonics!!!! això si, intento mirar i avui no veig pas la lluna, potser és que en el meu cor no hi ha claror que l'il·lumini!!!!

Lucia Luna ha dit...

Avui ja saps que no estic d'humor, però si per donar-te les gràcies maco, un peto

Elvira FR ha dit...

i entre la immensitat de la lluna
com dos estels enllaçats
la llum en una sola llum
un cos amb un altre cos
ànima amb ànima en un dolç combat
sense pèrdues ni lluita
el gest tendre del petó final
i restar abraçats nus sota el cel
desaparèixer junts dins un tros blau
un trosset de cel blau...

novesflors ha dit...

Ui, quantes versions... la dels Beatles, molt divertida.

Lucia Luna ha dit...

no, no és la meva filla, és + quela meva neboda, però me l'estimo amb bogeria, gràcies maco.

- Begin Motigo Webstats code -->