dissabte, 27 de març de 2010

UN PETÓ, POTSER SOMIAT O POTSER NO...


Hi ha dies en els quals prefereixo no veure-la perquè la meva imaginació tira a volar fins.........Les ganes de besar-la incendien els meus llavis. Els seus llavis? Imagino el tacte que tenen, suaus i tendres, càlids? lleugerament humits? imagino la seva boca entreobrint-se a poc a poc i puc escoltar la seva respiració profunda i lenta? I no vull imaginar, desitjo que succeeixi exactament això. Vull que no corri l'aire entre nosaltres? I que els volts que carreguen les mirades que intercanviem em recorrin el cos i estarrufin la meva pell? Sento un formigueig des de el cap que baixa per les vertebrés de la meva columna encenen un foc el meu foc. Ahir vam tornar a coincidir sols, vaig ajupir el cap i vaig mirar al no res ( Potser al seu escot) quina calor, què fa, em va dir, vaig corregir la meva mirada i els meus ulls van trobar els seus. Marrons, com grapats de terra. Em vaig acostar a poc a poc sense dir-li res. Em mirava fixament, i jo a ella. I ja està, va succeir això que passa quan dos volen el mateix d'una forma semblant i ja no caben els nervis ni la por perquè no hi ha res ha témer, només cal deixar-se dur? Ja tinc el meu petó. He imaginat molts petons, alguns son millors en la meva fantasia, uns altres em sorprenen i se superen, i pocs, molt pocs, són tal qual els vaig somiar...

18 comentaris:

Elvira FR ha dit...

El millor petó potser és aquell que no ens esperem....el que hem somiat i es compleix o el que mai havíem somiat ...mai se sap

Glòria ha dit...

Estàs molt petoner últimament, no Striper? ;)
A mi també m'agraden els que no t'esperes...

Pere ha dit...

"Ulls de color marró com grapats de terra ..."
Molt bó, m'ha agradat molt!

Bona tarda Joan.

Fujur ha dit...

qué bonico! ;-)

zel ha dit...

Uix nen...el millor petó que he rebut va ser en un somni...d'això fa més de 25 anys i encara el recordo...saps allò de voler i no tenir? queda pendent per sempre!

Albert B. i R. ha dit...

Ostres, zel, què fotut! Pensa, però, que encara queda temps!

Violeta ha dit...

Mmmmmmm, que bonic que ho expliques...

Doncs això, un petó.

merike ha dit...

No m'atreveixo a revelar, però tothom sap:D

lisebe ha dit...

:+ PETO.

lisebe ha dit...

:+ PETO.

lisebe ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
lisebe ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
lisebe ha dit...

No em funciona blogger!! per això ho repeteix.

Bon cap de setmana

garbi24 ha dit...

Una pràctica que no s'ha d'oblidar mai....

Lucia Luna ha dit...

a vegades la realitat supera la ficció, i llavors, és l'ostia :D
un petonas

sargantana ha dit...

petons..petons...petons..
t'en deixo un farcellet
;-))

Ada ha dit...

Qué booonic el teu petó!!! Molt ben explicat, i mira, has aconseguit que no quede de mal gust mirar l'escot...
(i sort que la parella no et va fer "la cobra"!)

Candela ha dit...

Petons d'una que no pot viure'n sense reals, imaginats, somniats...

- Begin Motigo Webstats code -->