divendres, 7 de maig de 2010

ANHELS...


Fa un temps vaig es riure un post on deia, el difícil que era obrir-nos explica alo que per exemple ens estava fent mal i sempre era “ com estàs? Vaig fent” , segurament hi han molts temors i patiments que ens costa compartir, de fet també ens costa compartir anhels i il·lusions jo tenia un anhel feia temps per fi fa uns dies el vaig compartir per que dintre de un temps es pogui fer realitat, esperarem.

Crec que vivim massa tancats ens nosaltres mateixos i no es bo al menys jo, no se si vosaltres?

16 comentaris:

GURMET ha dit...

Ah sempre ens tanquem masa en nosaltres mateixos i de vegades no cal menjar-se sols els marrons, endavant noi.

kika ha dit...

crec que tens raó. ens costa massa dir el que pensem. a vegades perque no tenim clar elq ue pensem i altres vegades perque ens fa vergonya. però crec que és molt millor deixar-ho anar tot, i com més aviat millor!

Glòria ha dit...

Hi ha "coses" que costa compartir, però sempre tens una persona amiga que et pots obrir. A tothom, costa més.

Thera ha dit...

Però, sempre tenim la possibilitat d'aprendre a fer-ho. Ja és tot un primer pas que ens n'adonem i poc a poc i amb esforç cal aprendre a treure cap a fora el que ens passa, segur que tots tenim algú proper amb qui és més fàcil. I també és important no carregar-nos amb que no ens cal, si una cosa no ens agrada, deixem-la pel camí, que ens acabarà fent nosa...
Salut!! :D

- Sempre m'han agradat les vies de tren, una foto preciosa.

Clidice ha dit...

Cal mantenir alguna coseta desada a l'ànima, com aquell que es guarda una llepolia per assaborir-la en solitud ;) ara, si el que et cal és compartir: escampa-ho als quatre vents! Una abraçada :)

garbi24 ha dit...

DE vegades hi han coses que si els expliquesim o compertissim aniriem molt millor.

lisebe ha dit...

Sempre es millor compartir ja sigui bó o doloent el que ens passa, els nostre cor després ho agraeix, i la nostre vida també.

Així que fas molt bé de compartir les teves il.lusions .. a que ets sensts milor??

Doncs endavant les atxes!!

Bon cap de setmana guapo

Amylois ha dit...

Mas bien falta de tiempo. Si te cruzas con una persona cuando vas ha trabajar, como te vas ha parar a contarle tus problemas y mas si son enormes o necesitas explicarlo desde el principio, no hombre no, la gente no es cerrada, seguro que sus amigos lo saben todo.

Pere ha dit...

En general la gent cada vegada és més tancada, egoista i desconfiada. Costa obrir-te a ells, parlar d'un mateix, perquè veus que no et corresponen.
I hi ha tan pocs amics de veritat ...

Bon dia Joan.

Arare ha dit...

jo crec que és al revés... em fa l'efecte que cada vegada ens costa menys explicar les nostres coses, però, com diu la Clidice, potser ens caldria guardar-nos algun secret per fer-nos confiança a nosaltes mateixos... no?

Bon cap de setmana, Joan

instints ha dit...

jo penso que perdre la vergonya d'un mateix, reconèixer les nostres debilitats sense complexes i riure's amb bon sentit de l'humor, això treu molts mals. Molta sort i bon cap de setmana!!

rits ha dit...

hi ha gent de tot tipus, de totes maneres. potser si que hem d'aprendre d'aquests que no estan tan tancats. Pe`ro és difícil. S'és com s'és.

Candela ha dit...

jo sóc de les que ho explico tot , tot i tot...

Deric ha dit...

Cert, no és gens bo tancar-se, tot i que sóc dels que em costa obrir-me

Lu ha dit...

a mi también me cuesta abrirme a los demás pero estoy trabajando en ello... y noto resultados, y buenos!!!

Elvira FR ha dit...

A mi no em costa obrir-me si l'altre també ho fa...m'agrada comunicar-me....el que passa és que no tothom m'inspira prou confiança per què això es produeixi

- Begin Motigo Webstats code -->