dimarts, 18 de maig de 2010

COSES, REFLEXIONS....

Decisions...

Ja fa un temps que els meus companys em van elegir com a representant del personal( fet que per diverses circumstancies em va satisfer molt) de serveis al consell participatiu, el mateix que el consell escolar però per els centres de 0-3 anys, ara per primer cop m'estrenaré i es possible que ho tingui que fer votant en contra unes propostes que presentat els pares, i que a mi i a la gent del personal de serveis tampoc veuen amb mals ulls i pensen que s'ha de mirar de resoldre els problemes que puguin sortir i no posant pals a les rodes. Pro per tal de no enrarir el clima de convivència al centre tindre que votar d'acord i conjuntament amb direcció i personal educatiu.. En fi....

REFLEXIONS....

Hi ha una companya de feina que fa uns anys 6 o 7 va perdre el marit per causa de un accident domestic, de seguida de això va començar a notar el augment de la panxa i se li va estripar un tumor maligne força gros, va tenir que seguir tractament quimioteràpic, radio.. I superar la malaltia al mateix temps que el dol.

Tot es supera , malgrat no s'oblidi ara fa dues setmanes després de un tac rutinari de control, la van trucar a la feina per que anés ràpidament a la consulta, on li van comunicar que tenia un tumor maligne a darrere la melsa, i que abans de iniciar qualsevol tractament la obririen per estudiar millor el tractament aplicar , aquest dilluns la va avisar per la operació ( Al final no va poguer ser després de estar tot el mati esperant, li faran dimecres) . Al menjador mentre esmorcava vaig veure uques espelmes que algú havia posat en ajuda de aquesta companya, en un moment determinat van estar a punt de apagar-se a mi em va venir un aii , tot pensant que aquesta companya estava a quirofan i la seva vida oscil·lava al ritme de les espelmes, i vaig veure com de fràgils som. Ella li falta va un mes per jubilar-se i ara estava plena de vida i portava un munt de activitats endavant. De vegades la vida es injusta.


15 comentaris:

sargantana ha dit...

no tan sols es injusta..sino que no sempre tenim el que ens mereixem

per aixo es tan important gaudir de cada moment..

un peto, i bona estrena de carrec!

rits ha dit...

buf, quantes coses.
què difícil és ser representant! però el col·lectiu és qui decideix i ets la veu del col·lectiu.

molts ànims per la teva companya. Pregarem per ella!

zel ha dit...

Quina merda món, de vegades hi ha persones que carreguen més que no poden, pobreta... des d'aquí, els meus ànims i petons, els hi fas encara que no sàpiga qui sóc! petons per tu també!

GURMET ha dit...

Jo recordo una persona que deia que ningu ens habia dit que la vida era facil, i es cert i massas vegades es molt injusta.

Goculta ha dit...

Fa poc a algú molt proper li van extirpar un tros de pulmó. Per sort hores d'ara està preparant un desitjat viatge a Cuba.
Si que en som de fràgils.

Carme ha dit...

Sí que ho és! Molt injusta la vida...

Que tinguis sort amb el teu càrrec de representant!

Elvira FR ha dit...

Ser representant no és cosa fàcil....i sí noi, la vida és injusta i cruel de vegades

garbi24 ha dit...

Anar al capdavant té aquestes coses, has de triar però potser no pots.

La vida és molt injusta, sap greu

Clidice ha dit...

és injusta però hi ha que encén espelmes per ella i això també està bé

Minnie ha dit...

Si a vegades, o sovint, la vida ens puteja,amb perdó...i tenim sort de la gent que ens fa costat i creu que ens en podem sortir!

Ànims per la nova responsabilitat i per la teva companya de feina,tant de bo li arribi energia de totes bandes!

Cèlia ha dit...

Hauras de fer equilibris entre la convivència i el bon ritme del centre! Però penso que sempre, sempre el millor pels xiquets i xiquetes! És l'únic argument que s'hi compta! (ja sigui de forma directa o indirecta, perquè un personal descontent implica no fer les coses a gust i això pot repercutir tard o d'hora!. Sort!I responsabilitat!
Quant a la teva companya, aquestes coses donen molt a pensar, oi?

lisebe ha dit...

Doncs es una pena que la teva companya estigui entre una vida i l'altre, pero la vida a més de injusta es impredecible.. ningú pot saber que passará d'aquí a un moment..
Les responsabilitats dintre d'un colectiu d'empresa es contradictori com dius la majoria de les coses de les que estaries d'acord en dir que no s'enforntan amb les que el colectiu docent diu i tu no pots perdre la feina.. difícil i també injust però la vida sempre dona una de cal i altre de sorra..

Ânims i força avui en comptes d'escomencçar treballant ho faig donant una volta pels blocs i amb aquest teu ja son tres que m'he trobat de tristos, vaja començament de dia...

Petonets Joan i endavant

aigua_clara_ ha dit...

Caram, sí que tens un període per reflexionar en tots els sentits...
Ànims pel que fa a la votació, i també per la teva companya, que tot surti bé.

mossèn ha dit...

company, som de fireta ... salut

instints ha dit...

EStic molt d'acord amb què la vida és injusta. Molts ànims en la votació i en la companya!!! S'ha de seguir mirant endavant, com es pugui.

- Begin Motigo Webstats code -->