dilluns, 28 de juny de 2010

MENTIDES


Estic recolzat a la paret. pro no puc sostenir el món. Em dius "hola nano" amb la teva veu de Ingrid Bergman remasterizada. Però a els nois tímids de pèl curt no és fàcil treure'ls a ballar. Tots hem vist Casablanca. moltes vegades, i mai arribem a dir "sempre ens quedarà París".ens han contat massa mentides, Plutón no és un planeta, Brtus es va casar amb l'Olivia i Popeye es va quedar per vestir santas i menjar espinacs no et fa veure a través de les parets.

15 comentaris:

garbi24 ha dit...

Totes les mentides fosin com aquestes.....aniriem més bé

Joana ha dit...

I la imaginació?, s'ha de viure.
Però mentir... mai!

Amylois ha dit...

I saps que les espinaques no donen força com jo creia cuan veia popeye?? Com ens enganyen ...jijijiji

Elvira FR ha dit...

Potser no són mentides...són somnis...

Clidice ha dit...

doncs mira, en Popeye em queia fatal, i en Brutus em semblava força més "normal" i és que ens menteixen quan ens diuen que tot és veritat :)

Pere ha dit...

Crec que la Olivia era un xic promíscua i el Popeye un innocent.
De tota manera Joan sempre pots demanar-li al pianista que et torni a tocar allò de "El temps passarà" ...

Bon dia.

Ull de cuc ha dit...

Striper, m'ha encantat la manera en com has escrit aquest post :) ...sí que és cert que les pel·lícules ens fan somiar massa de vegades, però jo crec que sempre que es vulgui, s'ha de poder fer, de la teva vida, la teva pel·lícula ideal. Amb mentides o no, sempre es poden tenir moments especials que semblen sortits de les grans pantalles...

I encara que potser no sempre ens quedarà París - sinó que potser serà un poblet perdut de Catalunya - o que en Popeye no hagi aconseguit casar-se amb l'Olivia - potser en Brutus era més romàntic i a l'Olivia no li agradava la verdura -, no vol dir que nosaltres no poguem fer realitat les mentides dels guions ;)

lisebe ha dit...

Ui!! a veure estic d'acord amb ULL DE CUC la vida com va dir algú : " La vida es un teatro lleno de actores y de sueños."

Doncs moltes vegades es el que ens queda pensar que els nostres somnis encara que no siguin una realitat els poguem veure reals tant se val que l'Olivia es cases amb el Brutus i que en POpeye es quedés sense ella (quin agobi sempre amb els espinacs)

I que el lloc no sigui Paris, ni Casablanca tant se val pot ser fins i tot mes aprop del que pensem. L'important es viure la magia, i creure-hi. Igual som mes feliços i tot. no??

Recordo un frase de Charles Chaplin: " La vida no es significado; la vida es deseo."

Prefereixo pensar així.

Petonets guapo

Glòria ha dit...

Ai Joan! Cadascú explica "la seva veritat" I com diu el final d'una cançoneta popular del meu poble meu poble:
"Aquí se acaba esta historia
que no os quiero marear,
nada en la vida es mentira,
nada en la vida es verdad."

Albert B. i R. ha dit...

No, no ho firem mai tot això. Però, si ens hi esforcem, podem traçar una història encara millor aque aquestes.

novesflors ha dit...

Ei, no sigues tan descregut, potser en molts casos deu haver gent que ho ha dit o ho ha pensat... :)

Deric ha dit...

jo sí que he dit molts cops allò de Sempre ens quedarà Paris... friky que és un!

rits ha dit...

potser avui estic poc inspirada, xò diria que les pelis són pelis. i sempre ens fan somiar o pensar massa!

su* ha dit...

a vegades no és tant el q ens expliquen sinó el q volem creure.
a vegades volem creure.
a vegades diem prou.

una abraçada*

instints ha dit...

a mi també em van enganyar amb els espinacs... grrr!!!

- Begin Motigo Webstats code -->