dimarts, 26 d’octubre de 2010

CONVALESCENT 2

Això de estar convalescent malgrat la pupa, no acaba d'estar malament, estic llevat de obligacions quotidianes, i per que no mimat, i entre sons al sofà, series de televisió i els efluvis dels calmants( Espero no tornar-me com el House ), penses i avui pensava que malgrat de vegades volem explicar com som, sempre ell o ella no acaba explicant aquelles coses, potser petites, però que de vegades diuen mes de nosaltres que les grans coses.
Per això ell mai us explicara aquestes coses;



Que plora sovint amagant les llàgrimes; canta la “dona inmobile“ davant el mirall amb el raspall de les dents de micròfon,dibuixa trens de colors i pits de mugrons grans a una llibreta de la feina; l'acid “clavulcanico” del antibiòtic li done cagarrines, sempre va voler aprendre a tocar el piano i li agrada el Camilo Sexto; prefereix una llarga abraçada de sucre a un "t'estimo” curt als llavis; el noi de les lletres il·legibles sempre era ell,et tapes el cap amb els llençols perquè de vegades te amagàs de tu mateix, que el primer cop que va estar amb una noia.. no això no ho explicara, i aquell cop que va fallar, uixx molt menys, no li agrada la model de moda però et torna boix la veïna del sisè, de nen somiaves amb ser bomber i rescatar una princesa bleda que es deixes fotre ma; de amagades et fiques el dit al nas, guarda sentiments en una caixa de fràgil cristall però la te amagada, no saps qui son els components del rollings; guarda llibres sota el seu llit i secrets entre les seves pagines, les pigues de la seva esquena formen triangles equilàters (mai es fixava en els petits detalls),prefereix els *pintallavis de cirera a les joies de princesa ; les tardes de diumenge alimenta la seva bogeria de bescuit de xocolata amb “lacasitos” de tots els colors; no li agrada el “soberano cosa de hombres” pero li agrada el Marie Brizard, empre porta paper i llapis en la seva enorme bossa negra, que mai sap si la roba que porta li fa conjunt, que sap de memòria poesia romàntiques, però mai li recita a ningú; fica el dit al pot de la nocilla,no li agraden les cançons que no sap el que diuen encara que estiguin de moda,i somia en ballar un vals amb una noia amb vestit de tirants i faldilles amples, paraules...i tantes altres coses que mai no arribaràs a descobrir.

15 comentaris:

Cèlia ha dit...

Quants contes de princeses ens van vendre a la infantesa! La teva es deixava toquetejar? Quina mala educació reial havia rebut? (hi, hi!)

Bona convalescència i a deixar-se mimar!!!!!!

Joana ha dit...

Doncs ja ho has explicat, noi!
Deixat mimar, però tampoc no et passis!

lisebe ha dit...

Cuida't !!

Peto

garbi24 ha dit...

va que ja et queda poc.....després trobaràs a faltar els mimos

Deric ha dit...

cuida't!

Marta ha dit...

Joan
que maco!!!! i que tendre!!!com m'agrada aquet que mai ens explicaria aquestas petitas cosas...pro que ens las deixa cure a ran d'orella....
Cuida't molt i deixa que et donin mim itos.
petonets, sempre

Pere ha dit...

Autoretrat o striptease?

Bona nit Joan.

Amylois ha dit...

Millorat aviat... pero aprofita i que et donin mimitos!!!!!!!

Eli ha dit...

Que et milloris!!
Un petó curatiu!

Joana ha dit...

Els calmants et tenen inspirat :)
Petons

Núria ha dit...

Cuida't molt i que et cuidin. Aprofita i sigues una mica egoista.
Un escrit més que entranyable.
Una abraçada!

Elfreelang ha dit...

A cuidar-se doncs!

Marta ha dit...

Que et milloris ben aviat!

zel ha dit...

Pobrissó, el nostre nen, va bé que et mimin, oi? I, no et preocupis, tots tenim secrets així...

Petonassos!

Déjà vie ha dit...

una preciositat d post, m'encanta.

- Begin Motigo Webstats code -->